El Govern municipal ha retirat avui de la via pública el monument a l’alcalde Josep Maria Marcet i Coll que hi havia instal·lat a la plaça de l’Alcalde Marcet des del 1974. Properament s’acabaran de treure les 33 plaques que queden a la ciutat amb simbologia feixista. Aquestes són les primeres actuacions relacionades amb el pla de memòria històrica que ara es posa en marxa.

Així, el consistori crearà una Taula integrada per entitats ciutadanes que s’encarregarà de revisar tots els aspectes relacionats amb la memòria històrica, entre els quals hi haurà els que afecten els noms de les vies públiques, és a dir, el nomenclàtor de la ciutat.

D’altra banda, a Sabadell s’han documentat 177 plaques amb simbologia feixista. D’aquestes, 113 s’han canviat, unes altres 26 ja no existeixen, mentre que 5 més han desaparegut. De manera que ara mateix queden 33 plaques col·locades. El consistori fa públic avui el seu compromís de retirar, de forma gratuïta, les plaques dels habitatges construïts pel Ministerio de la Vivienda y la Obra Sindical del Hogar que contenen simbologia franquista.

Simbologia feixista

Es dona el cas que l’Ajuntament de Sabadell figura en el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya promogut pel Memorial Democràtic, entitat de Dret Públic adscrita al Departament de la Generalitat de Catalunya, pel fet que té en aquests moments símbols franquistes en plaques d’edificis de protecció oficial.

Una comissió assessora del Memorial Democràtic va redactar l’any 2010 unes “Recomanacions per a l’actuació sobre la simbologia franquista catalogada al cens”, amb l’objectiu d’establir un conjunt de recomanacions i suggeriments en matèria de símbols franquistes, adreçats als municipis. Aquest document, en referència a les plaques dels habitatges construïts pel Ministerio de la Vivienda i la Obra Sindical del Hogar, estableix el canvi d’aquestes plaques per altres de l’empresa pública Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA), actualment extingida en ser absorbida per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

D’altra banda, la Llei 52/2007 estableix que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per retirar escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de l’aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.

El monument a Marcet

A l’Alcalde Marcet és una escultura de 2,4 x 1 x 0,8 m que es va col·locar a la plaça de l’Alcalde Marcet el 1974, placa inaugurada després d’enderrocar la Casa de la Caritat i de guanyar un espai verd per a la ciutat. Es tracta d’un monòlit de pedra on hi ha incrustat un medalló de bronze, obra de l’escultor sabadellenc Camil Fàbregas. Consta d’un retrat de perfil de l’antic alcalde i unes lletres, també de bronze, amb la inscripció “Josep Maria Marcet Coll, alcalde de MCMXL a MCMLX” a la cara de davant i l’escut de Sabadell darrere, amb la inscripció “Sabadell a Josep Maria Marcet”. Sota, hi ha una peanya també de pedra, separada per dos suports. El valor artístic de l’escultura rau únicament en el medalló, que es conservarà al magatzem del Museu d’Història.

Actualment als diferents barris de la ciutat hi ha 77 peces escultòriques, entre relleus, plaques commemoratives, fonts, creus de terme, edicles i altres modalitats d’objectes amb valor històric o artístic. Constitueixen un tresor a l’aire lliure i embelleixen carrers i places, alhora que són un testimoni permanent de la història de la ciutat i dels seus protagonistes. A més, són un punt de referència del paisatge urbà. Sabadell té a l’aire lliure obres d’escultors com, entre altres, Josep Clarà, Josep Campmeny, Frederic Marés, Josep Llimona, Josep M. Subirachs, Joan Brossa, Antoni Tàpies. Camil Fàbregas hi té diverses escultures, entre les quals a Anselm Clavé, Santiago Rusiñol i Jacint Verdaguer. D’altra banda, el Museu d’Art de Sabadell conserva 315 obres, majoritàriament escultures, d’aquest artista que a les darreries de la seva vida cobrava un sou municipal.

Josep Maria Marcet i Coll, fabricant vinculat a la indústria tèxtil, va militar a les Joventuts Mauristes de la Unión Patriótica i a la Falange Espanyola de les JONS i va ser alcalde de Sabadell del 1940 al 1960 durant la dictadura franquista. Avui té una plaça i una escola a Sabadell amb el seu nom. Ell i Antoni Llonch són els dos alcaldes de la dictadura franquista presents en el nomenclàtor local, mentre que Esteve Maria Relat, també amb presència en el nomenclàtor, va ser alcalde durant la dictadura de José Primo de Rivera.