Sabadell es consolida com a Ciutat Refugi passant de 10 a 65 places de primera acollida en 4 anys
El Programa Tenderol, d’acollida temporal a persones que han vist denegada la sol·licitud o han quedat fora del circuit estatal, ha rebut 17 usuaris en any i mig de funcionament
L’increment de places d’acollida durant aquest mandat i de les accions i programes adreçats a persones sol·licitants d’asil han reafirmat el compromís de Sabadell amb la defensa dels drets de les persones refugiades. Des del 2015, les places d’acollida de la ciutat destinades a la primera fase del programa estatal d’acolliment han passat de 10 a 65. Són places gestionades per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CCAR) o la Fundació Apip-Acam que l’any 2018 van fer possible acollir un total de 132 persones.
D’altra banda, a Sabadell hi ha 161 persones (entre les quals, 34 famílies) dins la segona fase del programa estatal, és a dir, l’etapa de seguiment, durant la qual els usuaris reben una prestació per a un lloguer i per manutenció. Així mateix, l’Ajuntament ha promogut un projecte singular com és el Tenderol, d’acollida temporal a persones que han vist denegada la sol·licitud o han quedat fora del circuit estatal. Des de la seva posada en marxa, al setembre de 2017, el projecte Tenderol ha atès 17 usuaris.
Dins el conjunt d’accions impulsades els darrers 4 anys, s’ha signat un conveni amb l’entitat Refugiats Benvinguts per promoure la integració real, posant-los en contacte amb ciutadans locals que vulguin compartir el seu habitatge. També s’ha signat un altre amb el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca (CIESC), per a la inserció laboral de persones refugiades residents a Sabadell. A més, s’han dut a terme dues edicions del servei de reforç escolar per a infants i joves, amb 11 participants cada una i s’han destinat 30 places gratuïtes per a la pràctica esportiva al Gimnàs Municipal i a les Piscines municipals Joan Serra.
Davant d’aquesta situació, la regidora de Drets Civils i Gènere, Míriam Ferràndiz, ha assenyalat que
Sabadell s’ha distingit per un compromís ferm i real amb la defensa dels Drets Humans i, per tant, una ciutat compromesa amb la defensa dels drets de les persones refugiades i amb una política que permeti generar oportunitats a aquestes persones.
Context estatal
Tot plegat coincideix amb una situació de fort increment de persones que demanen protecció. L’any 2018, Espanya es va convertir en la principal ruta de persones migrants i refugiades per mar a Europa, amb 65.383 arribades l’any (un 130% més que al 2017). Segons dades de www.masquecifras.org, l’any passat l’estat espanyol va batre el rècord de sol·licituds d'asil, registrant-ne 54.062, gairebé un 74% més que l’any anterior (31.120) i 3,4 vegades més que al 2016 (se’n van rebre 15.755). Malgrat això, només el 24% d’aquestes sol·licituds es resolen favorablement, és a dir, un 76% són denegades. Per tercer any consecutiu, l’any 2018 Veneçuela va encapçalar la llista de sol·licitants, seguides de Colòmbia i Síria.
Al mateix temps, s’està produint un incompliment dels compromisos assolits pel que fa a la tramitació de sol·licituds, atès que Espanya, d’acord amb la Unió Europea, es va comprometre a tramitar 19.449 sol·licituds entre setembre de 2015 i setembre de 2017 – 13.086 peticions procedents de Grècia i 6.363 d'Itàlia—. Finalment però només es van resoldre 2.500, un 12,85% de les compromeses, segons dades de l'Oficina d'Asil i Refugi.
El paper de Sabadell en l’atenció a les persones refugiades
Les persones refugiades arriben a Sabadell un cop feta la sol·licitud d’asil o també a través de les consultes a l’SCAI sobre les vies de regularització o protecció internacional (en aquest cas són derivats al Servei d’Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona). Així mateix, s’ha detectat demandes d’informació directa als serveis municipals, principalment als Serveis Socials d’Atenció Primària o al Servei d’Urgències i Emergències Socials (SUES).
En tot cas, un cop feta la sol·licitud d’asil, i en el marc del programa estatal d’acollida, se’ls allotja en un dels habitatges destinats a la primera fase d’aquest programa, que per un temps d’entre 6 i 9 mesos, cobreix allotjament i despeses de manutenció, escolarització dels menors, formació d’adults, transport, vestuari, diners de butxaca i altres prestacions específiques. El programa estatal també preveu una segona fase, de màxim 12 mesos, amb prestacions més limitades i concentrades en habitatge i manutenció. Durant tot el procés, les entitats gestores fan un acompanyament a diferents nivells (sanitari, psicològic, formatiu, laboral, etc.), amb l’objectiu que la persona o família beneficiàries assoleixin un grau suficient d’autonomia.
L’Ajuntament ofereix suport complementari al programa estatal d’acolliment, cobrint aquelles necessitats a les quals no es dona resposta (activitats esportives, reforç escolar, activitats d’oci). Així mateix proporciona informació i acompanyament a les persones sol·licitants d’asil i als serveis i professionals que els atenen. Tot plegat en coordinació amb entitats i organismes com la Xarxa Catalana de Ciutats Refugi i Red Española de Ciudades Refugio, el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, la Red de Ciudades Interculturales (RECI) i Intercultural Cities (ICC)
El projecte Tenderol
En funcionament des de setembre de 2017, el projecte sabadellenc impulsat per l’Ajuntament en col·laboració amb la CCAR, és l’únic programa residencial complementari autonòmic que atén persones en situació de vulnerabilitat que han vist denegada la seva sol·licitud d’asil. Hi ha altres programes complementaris al territori destinats a persones que han acabat el programa estatal (que també poden ser ateses a la nostra ciutat) però, en el cas de denegació de sol·licitud, només està en marxa el projecte sabadellenc.
En aquest marc, Tenderol ofereix un servei d'atenció integral i especialitzat a través d'un programa residencial que compta amb 10 places. L’objectiu, contribuir i facilitar que els usuaris recuperin la seva autonomia a mig termini. El programa preveu una estada de sis mesos a l’habitatge, amb possibilitat de dues pròrrogues de 3 mesos cadascuna. Fins ara, el projecte Tenderol ha donat suport a 17 persones.