“El Vallès com una realitat territorial, econòmica i social mot diversa, formada per sistemes urbans amb característiques pròpies que conviuen amb entorns rurals i forestals de gran valor, amb una enorme qualitat paisatgística i d’un gran potencial productiu i on convergeixen diversos espais de coneixement i convivència". Aquest és el punt de partida del Manifest per una Àrea Vallès que el proper 4 de desembre es presentarà públicament en un acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Sabadell, Fem Vallès i que tindrà lloc a l’auditori de Fira Sabadell a les 7 de la tarda.

Es tracta d’un acte que pretén donar un impuls compartit per una Àrea Vallès entre ajuntaments, institucions públiques i entitats socials (sindicats, patronals, associacions, cooperatives, clústers, etc.) per fer un pas endavant presentant plegats una proposta de Manifest. L’acte del dia 4 pretén ser un punt d’inflexió a nivell públic de tot el treball i diagnosi que durant anys des d’entitats com Fem Vallès, que agrupa 19 institucions i entitats, ha estat posant damunt la taula a diferents administracions i que ara, des de l’Ajuntament de Sabadell, s’entoma per situar conjuntament el debat polític a les agendes públiques.

És per aquest motiu, que l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, va fer arribar la proposta d’aquest manifest a les 62 alcaldies del Vallès. Un document treballat i consensuat amb Fem Vallès, per assentar les bases i impulsar l’Àrea Vallès. Es tracta d’una crida

per tal que entre totes i tots, institucions polítiques i entitats civils, encarem plegats aquest repte estratègic pel Vallès, posant a l’agenda política el debat metropolità i el compromís per una Àrea Vallès,

ha afirmat l’alcalde.

Cal una aposta conjunta des dels municipis per fer un pas endavant en l’ordenació i organització administrativa, per a la vertebració i la cohesió territorial, amb l'objectiu ineludible d'esdevenir una centralitat reconeguda i amb competències pròpies en el si del territori català,

ha afegit Serracant qui a més, considera, que “l’actual estructura territorial no és en absolut adequada per a la potent realitat regional que representa el Vallès dins de Catalunya” i, és per això que fa un pas endavant i aposta perquè “el Vallès ha de ser reconegut com una realitat metropolitana, de la mateixa manera que en el seu dia es va fer amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona”.

Des del manifest es vol impulsar la institucionalització de l’Àrea Vallès amb la voluntat de millorar l’eficiència i l’eficàcia de les administracions que actuen en el territori, per garantir la capacitat de gestió dels serveis públics, com ara l’aigua i els residus, així com generar espais metropolitans per a la competitivitat i la innovació i de suport al teixit productiu, la xarxa universitària i de recerca, l’organització de la mobilitat, les infraestructures o d’aspectes tan importants com les polítiques ambientals i la gestió dels espais agroforestals al Vallès.

El Vallès, com a principal concentració industrial de Catalunya

El Vallès s’ha consolidat com la primera concentració industrial de Catalunya i el gran motor productiu del País. Amb més d’1,3milions de persones i 62 municipis, aquest territori concentra el 15,13% del total del centres de treball de tot Catalunya i el 16,85% de la població activa.

A més, es tracta d’un dels àmbits d’ocupació i coneixement més importants de Catalunya, ja que, per exemple, integra el 33% de l’activitat industrial de nivell tecnològic alt  mitjà-alt de tot Catalunya. Amb una de les poblacions més joves de Catalunya, amb el 84% de la població per sota dels 64 anys, a més d’un volum de 40.000 estudiants universitaris.

Aquestes dades contrasten clarament amb la manca d’infraestructures del sistema de mobilitat i on, per exemple les tres capitals administratives no es troben encara avui dia connectades a nivell ferroviari de forma directa. Alhora tampoc es disposa d’una institució que vetlli per l’accessibilitat i el dret a la mobilitat universal de milers de treballadors i treballadores que es desplacen a diari cap als polígons d’activitat econòmica, la inexistent connexió directe amb l’aeroport malgrat ser, en bona mesura, una qüestió de gestió de servei, o el desgovern evident de les zones tarifàries en conjunt al Vallès amb la consegüent exclusió social per qüestió de preus i rendes.

Aquestes són només algunes de les situacions inconcebibles en un espai geogràfic de les característiques del Vallès,

ha dit en aquest sentit Serracant,  qui ha afegit que

per jugar el rol potencial que el Vallès pot aportar al país no n’hi ha prou d’haver deixat de ser el pati del darrere de Barcelona, sinó que ens cal transformar la nostra relació amb la capital. Ja no hi ha motiu per al plany ni per a l’excusa davant l’històric centralisme desmesurat que ha exercit la capital catalana.

Davant d’aquesta realitat territorial i de la necessitat de prestar uns serveis públics de qualitat, en el marc de les reflexions sobre la configuració d’una administració propera i capaç d’incrementar l’eficiència i l’optimització dels recursos, és que es vol manifestar la necessitat d’impulsar aquest debat sobre el reconeixement metropolità al Vallès.