“Tard, però no pas a deshora”, un espectacle únic sobre la correspondència inèdita i l’obra poètica de Felícia Fuster i Maria-Mercè Marçal, arriba al Teatre Principal
L’espectacle, interpretat per Emma Vilarasau, Rosa Renom i Cesca Piñón, tindrà lloc el dilluns vinent, 7 de novembre
El Teatre Principal acull l’espectacle “Tard, però no pas a deshora”, una lectura dramatitzada sobre la correspondència inèdita i l’obra poètica de Felícia Fuster i Maria-Mercè Marçal. L’acte forma part del programa del Festival Sabadell Escena i s’emmarca en la Capital de la Cultura Catalana 2024. L’espectacle es podrà veure el dilluns 7 de novembre, a les 8 del vespre, i les entrades ja es poden adquirir en el següent enllaç.
La lectura dramatitzada se centra en Maria-Mercè Marçal i Felícia Fuster, però anirà de la mà, el gest i la veu d’Emma Vilarasau, Rosa Renom, Cesca Piñón i la direcció de Jordi Bosch. L’actriu Rosa Renom ha demanat
“que el públic no tingui por de la poesia. La gent connecta amb els poemes perquè connecta amb les seves coses”.
Per la seva banda, el regidor de Cultura, Carles de la Rosa, ha posat de manifest que
“és una representació única a Sabadell que compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Maria-Mercè Marçal i la Fundació Felícia Fuster”.
En un moment de la lectura dramatitzada, musicalment acompanyada pel Quartet Vivancos, Maria-Mercè Marçal explicarà l’efecte que li van causar els poemes de Felícia Fuster. Lluïsa Julià, comissària de l’obra literària de Felícia Fuster, ha explicat que
“són dues veus potentíssimes, contemporànies, amb una grandíssima modernitat”.
I l’actriu Emma Vilarasau ha afegit que
“elles parlen de la vida. I la vida no ha canviat tant. Per tant, parlen de coses que encara estan vigents”.
L’espectacle també és una immersió a l’amistat entre dones que s’estimulen mútuament el talent i que els permet avançar en les seves trajectòries vitals. Fina Birulés, filòsofa i patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, ha destacat que
“l’amistat entre les dues dones és intensa. És una relació que reforça la paraula i l’obra de l’altra”.
Es tracta d’un acte inèdit que posa Sabadell en l’epicentre literari i cultural.