Isabel Sarrà Carbonell, filla del que va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell entre els anys 1933 i 1938, ha visitat l’Arxiu Històric de Sabadell, on s’ubica el fons documental del seu pare, Salvador Sarrà Serravinyals. Un extens material durant l’exili patit per la seva família, la qual resideix a Xile des del 1939. Isabel Sarrà ha rebut el reconeixement i agraïment per part del regidor de Cultura, Carles de la Rosa, per la donació de documentació i fotografies familiars a l’Arxiu, que es va iniciar i formalitzar l’any 2014 i que s’ha anat ampliat durant aquests darrers anys.

Filla de Salvador Sarrà Serravinyals i Emília Carbonell Espau, l’any 1939 va haver de marxar, amb tota la família, a l’exili. Primer a França i finalment a Xile. D’ençà el novembre de 1939 resideix a Santiago. Aprofitant l’estada a Sabadell, Isabel Sarrà i la seva família han reproduït el recorregut iniciat el 1939, amb la marxa i fugida cap a França, l’estada al camp de refugiats d’Argelers i el posterior periple fins al port de La Rochelle, on van embarcar cap a Buenos Aires i, des d’allà i en tren, finalment a Santiago de Xile.

El Fons Sarrà Serravinyals

El fons de Salvador Sarrà està integrat fonamentalment per la correspondència creuada durant el seu exili a Xile (1939-1962), unes gairebé 800 cartes de 180 corresponsals diferents i no tant sols d’aquelles rebudes, sinó també d’aquelles enviades, de les quals es conserven les còpies mecanografiades.

En aquest epistolari s’hi troben principalment persones de l’àmbit polític, sindical o del món de la cultura. Alguns exemples de correspondència amb els sabadellencs són la de Conrad Crespí Vergés (deportat supervivent dels camps de concentració i d’extermini de Mauthausen i Dachau), Fidela Renom (primera regidora de l’Ajuntament de Sabadell), l’inventor i industrial Ferran Casablancas o el sindicalista Jaume Camps Illa. També destaca la prolífica relació epistolar amb el filòsof Josep Ferrater Mora.

Altra documentació ingressada a l’AHS consisteix en certificats i salconduits, impresos, escrits i retalls de premsa sobre actes organitzats pels exiliats catalans a Xile. També hi ha documentació posterior a la seva mort, sobretot correspondència i memòries de la seva família, la seva esposa Emília Carbonell i els seus fills Isabel i Claudi Sarrà Carbonell.

Des de l’any 2014, amb la intermediació de l’advocat i estudiós Miquel Zambudio Díaz, Isabel Sarrà i Carbonell ha vingut fent donació a l’AHS del fons personal del seu pare, Salvador Sarrà Serravinyals, de gran transcendència per a l’estudi de l’exili republicà.

Salvador Sarrà

Salvador Sarrà Serravinyals (Sabadell, 1 d'abril de 1902 - Santiago de Xile, 25 d'abril de 1965)  va ser un empresari, polític i escriptor. Entre els anys 1933 i 1938 va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell. En acabar la Guerra Civil, després de passar pel camp de concentració d'Argelers, s'exilià a Xile, on fundà una empresa vinatera. A Santiago va ser membre del Centre Català i de l'Agrupació Patriòtica Catalana i un dels fundadors de l'editorial El Pi de les Tres Branques. El 1959 publicà a Mèxic el Cant a la ciutat obrera, sobre el seu Sabadell natal. Entre el carrer de Santa Teresa i el camí de la Revolució s’hi troben uns Jardins que porten el seu nom.