PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Antonio Rodríguez Hurtado (Jerez de la Frontera, 1919 - Sabadell, 2000). Dirigent del moviment associatiu de Can Puiggener que va reivindicar espais veïnals per al barri. Va ser president de l'Associació de Veïns de Can Puiggener, entre 1974 i 1977, i del Casal de Jubilats i Pensionistes, del 1978 al 1998.


Historial toponímic

Rodríguez Hurtado (18.6.2004)

Publi Virgili Maró (Andes, Màntua, 15 d'octubre del 70 aC - Bríndisi, 21 de setembre del 19 aC). Poeta romà.

Nascut al nord d'Itàlia, prop de Màntua, era fill de propietaris de terres amb prou mitjans per enviar-lo a estudiar a Cremona, a Milà i després a Roma. Es donà a conèixer com a poeta amb les Bucòliques o Èglogues, deu petits poemes de tema pastoral que seguien el model grec de Teòcrit. Traslladat a Roma, l'èxit d'aquests poemes li va franquejar l'entrada al cercle de Mecenes i l'apropà a August, el qual li cedí un mas prop de Nàpols on pogué escriure la seva obra lluny dels convulsos esdeveniments de l'època. Entre el 37 i el 30, escriu les Geòrgiques, sota el mestratge d'Hesíode, que comprèn quatre llibres sobre agricultura, en què elogia la vida al camp i exalta l'amor a la natura. A l'Eneida, escrita entre el 30 i el 19 aC, Virgili recull la llegenda segons la qual els orígens de Roma es remunten a l'Enees fugitiu de Troia que s'estableix al Laci amb el seu fill Ascani i, d'altra banda, glorifica la família Júlia fent-la descendent d'Ascani; crea així una dinastia per a la gran Roma sorgida de la pau octaviana i la restauració de l'Imperi. L'ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i l'enaltiment de la família Júlia van fer de l'Eneida l'epopeia nacional i Virgili esdevingué el poeta de Roma, model de llengua i de poesia que aviat es convertiria en un clàssic i deixaria una empremta profunda a tota la cultura occidental.


Historial toponímic

Virgilio (29.12.1955), calle
Virgili (30.10.1985)

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/33 - 1315/16). Escriptor, poeta, filòsof i teòleg. És el primer gran escriptor en una llengua romànica i el creador del català literari. Fill d'una família de la noblesa catalana que acompanyà Jaume I en la conquesta de Mallorca, fou educat com un cavaller i va ser senescal del rei de Mallorca. Cap a 1263, unes visions místiques canviaren radicalment la vida de Llull. Abandonà família i posició social i, consagrat a la vida religiosa, es proposà escriure un llibre que no tingués rèplica possible per a la conversió dels sarraïns. Amb aquest designi aprengué llatí i àrab durant nou anys, passats els quals va escriure l'anhelat llibre:l' "Ars magna". Des d'aleshores, Llull, que de jove havia conreat la poesia cortesa, no volgué fer mai més literatura, ans es valgué sempre de la litaratura per a difondre la seva "Art", dictada per Déu. I tanmateix és l'escriptor més gran de la literatura catalana. De les més de 400 obres que va escriure, en català, en llatí i en àrab, se'n conserven 256. Les principals són: el "Blanquerna" -que inclou el "Llibre d'Amic e Amat"-,"Fèlix o Llibre de meravelles" -que inclou el "Llibre de les bèsties"-, l' "Arbre de la Ciència", l' "Arbre de filosofia d'Amor", la "Doctrina pueril", el "Llibre de l'orde de cavalleria". I en poesia: "Lo desconhort" i el "Cant de Ramon".

Historial toponímic

Ramon Llull (1925), c. de
Ramón Llull (27.5.1939), calle
Ramon Llull (30.10.1985)

Antoni Cortès d'Andrade (segles XVIII-XIX). Marquès de Ciutadilla, descendent de les antigues famílies sabadellenques dels Clasquerí i dels Meca, el 1816 donà el seu casal del Pedregar per a residència dels escolapis. L'edifici fou enderrocat el 1899 i el solar resultant formà part dels Jardinets, la plaça actual del Dr. Robert.

Historial toponímic

Marquès de Ciutadilla (últim quart del segle XIX)
Anselmo Lorenzo (6.1.1937)
Marqués de Ciutadilla (27.5.1939), calle
Marquès de Ciutadilla (30.10.1985)

Josep Miquel Serra i Ferrer (Petra, Mallorca, 1713 - Monterrey, Califòrnia, 1784). Missioner mallorquí que en professar prengué el nom de Juníper o Ginebró.

Fundador de les missions franciscanes de l'Alta Califòrnia. Creà nou missions estables que esdevingueren nuclis de ciutats, entre altres, San Diego i San Francisco.




Historial toponímic

Ramón Llull (annexat de Barberà el 1959), calle
Fray Junípero Serra (18.2.1960), calle
Fra Juníper Serra (30.10.1985)

Canadà és un estat d'Amèrica del Nord, situat a l'extrem septentrional del continent. És fronterer amb els Estats Unis al sud i a l'est, per Alaska, i té molt properes al nord-est l'illa de Grenlàndia (de sobirania danesa) i a l'est Saint Pierre i Miquelon (possessió francesa). La capital administrativa és Ottawa, seu del Parlament, però hi ha altres ciutats demogràficament i econòmicament més importants com Toronto, Mont-real o Vancouver. Les terres del Canadà han estat habitades per tribus ameríndies des de fa ben bé 10.000 anys. Els víkings van ser els primers europeus que van arribar a les costes canadenques pels volts de l'any 1000, com es demostra a l'assentament de L'Anse aux Meadows. Però no és fins a l'inici del segle XV que britànics i francesos es van disputar la colonització del territori. La colònia francesa del Canadà, Nova França, es va establir al llarg del riu St. Llorenç i a les costes del nord dels Gran Llacs. Després, sota domini britànic es va dividir en dues colònies que s'unificaren el 1841 com a Província Britànica del Canadà. Amb les guerres colonials dels segles XVII i XVIII, França va anar perdent terreny fins que pel Tractat de París del 1763, tot el territori canadenc es convertia en colònia britànica. * * * El carrer del Canadà es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen les vies urbanes amb noms de països americans.

Historial toponímic

Canadá (10.10.1958), calle
Canadà (30.10.1985)

Bagatge de coneixements, llengües, formes de vida i tradicions dels pobles i les nacions.

Historial toponímic

Cultures (18.6.2004)

Flor boscana de la família de les violàcies, de color blau lilós i molt aromàtica. El carrer de les Violetes es troba al barri del Torrent del Capellà, zona de vials amb noms de plantes i flors.

Historial toponímic

Las Violetas (27.5.1970), calle
Violetes (30.10.1985)

Ramon Jové i Brufau (Sabadell, 7 de juny de 1897 - Barcelona, 19 de juliol de 1936). Metal·lúrgic, militant de la CNT i més endavant de la UGT.

Els anys de la dictadura de Primo de Rivera formà part del Comitè Nacional de la CNT i fou empresonat durant la vaga general de 1930. Més tard, amb la reorganització dels socialistes que incorporaren antics membres de la CNT, Jové entrà a la Unió Socialista de Catalunya i n'arribà a ser un dels dirigents. El 1929 havia estat cofundador de les Edicions La Fona, l'editorial sabadellenca en què va publicar L'ideal obrer, la democràcia i l'anarquisme. Va col·laborar també en el setmanari El Federal i en Justícia social. Jové va ser una de les primeres víctimes de la Guerra Civil, ja que morí el 19 de juliol de 1936 a la plaça de Catalunya de Barcelona, quan s'enfrontava als sediciosos aixecats contra la República.


Historial toponímic

Cid Campeador (24.11.1955), calle
Ramon Jové (30.10.1985)

Marie Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - Sallanches, Alta Savoia, 4 de juliol de 1934). Nom amb què és coneguda Marya Sklodowska, física i química francesa d'origen polonès.

El 1895 es casà amb Pierre Curie, de qui prengué el cognom i amb qui compartí investigacions que els van portar al descobriment de la radioactivitat del tori, el 1897, i més endavant a l'aïllament del radi i el poloni. El 1906, en morir el seu marit, Marie Curie va ocupar la seva càtedra a la Sorbona; era la primera dona de l'estat francès que accedia a una plaça semblant. El 1903 compartí el Premi Nobel de Física amb Pierre Curie i Henri Becquerel, pel descobriment de la radioactivitat, i el 1911 rebé el Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. La contribució de Marie Curie a la física moderna ha estat determinant, però també ho han estat els camins que ha deixat oberts per a nous descobriments.


Historial toponímic

Marie Curie (28.4.1999)