PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Pic dels Pirineus de 2.881 m, conegut com a Malh d'Es Pois, que es troba situat a la Vall d'Aran, al límit amb l'Alta Ribagorça, i constitueix el contrafort septentrional del Cap d'Eth Hòro de Molières (2.975). Juntament amb el Pedraforca i els Encantats, és una de les tres enforcadures del Pirineu Català. * * * El carrer de la Forcanada és a la Plana del Pintor, en una zona de carrers amb noms de pics, serralades i muntanyes.

Historial toponímic

Forcanada (9.12.1965), calle
Forcanada (30.10.1985)

L'antic camí veïnal de Sabadell a Caldes de Montbui s'inicià el 1862 amb la construcció del pont de la Salut sobre el Ripoll, que s'enllestí a finals de 1853 després d'unes obres força accidentades. La carretera continuà fins a Sentmenat, on va fer cap a primers de 1865, però per arribar a Caldes encara va trigar vint-i-cinc anys.

Historial toponímic

Caldes (1863)
Caldas (27.5.1939), carretera de
Caldes (30.10.1985)

Llorenç Llobet i Gràcia (Sabadell, 13 de gener de 1911 - 2 d'agost de 1976). Cineasta.

S'inicià en la vida laboral a l'empresa del seu pare, l'Agència de Transports Llobet, però molt aviat s'adonà que el que realment li interessava era el cinema. El 1929 va crear la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès i el 1935, juntament amb els cinèfils sabadellencs Josep Torrella i Joan Blanquer, va fundar l'entitat Amics del Cinema dedicada a promoure i divulgar el setè art entre els nombrosos aficionats de la nostra ciutat. Llobet, que en aquella època ja disposava d'una càmera, es convertí en el pioner de la realització cinematogràfica a Sabadell.

Va rodar molts curts de cinema amateur, extensament premiats a França, Itàlia i Gran Bretanya: El Pelegrí, Pregària a la Verge dels Colls, Suïcida? (1934), Contrastes (1944), La vall encantada (1946), El diable de la vall (1948) i Impasse (1952). El 1947 va realitzar la primera i única pel·lícula professional, Vida en sombras, amb Fernando Fernán Gómez, Isabel de Pomés, M. Dolores Pradera i Miquel Graneri, rodada als estudis barcelonins d'Orphea Films. La pel·lícula, una de les obres més insòlites del cinema espanyol, va passar pràcticament desapercebuda fins que el 1983, recuperada i restaurada per Ferran Alberich, ha esdevingut objecte de culte, reconeguda com una joia de la cinematografia europea, en la línia dels realitzadors de la nouvelle vague francesa.


Historial toponímic

Montsolís (tram est) (1925?), c. de
Marqués de Montsolís (tram est) (27.5.1939), calle
Montsolís (tram est), calle
Llobet i Gràcia (30.10.1985)

Pere Vilanova i Munné (Sabadell, 27 de gener de 1865 - 1 de setembre de 1929). Ebenista i propietari de terres.

Fuster ebenista que treballà per als més reputats mestres d'obres i per a la parròquia de Sant Fèlix. L'any 1904 comprà a Feliu Formosa un terreny a la Creu Alta, rere el vapor de ca n'Arqué, on hi havia hagut el forn rajoler d'en Garrosset.  Va aplanar el camp que era l'irregular terrer de la bòbila i l'anivellà amb els carrers confrontants, que avui són els de Sant Miquel, Vila Cinca, Paco Mutlló i Montseny, i aconseguí el permís municipal per obrir-hi un passatge i construir-hi el primer rengle de cases.

L'Ajuntament, en reconeixement de l'esforç que hi havia esmerçat l'ebenista, anomenà el nou carrer passatge d'en Vilanova.






Historial toponímic

Vilanova (inicis del segle XX)
Emili Vilanova (6.1.1937)
Vilanova (27.5.1939), pasaje
Vilanova (30.10.1985)

Rafael Casanova i Comes (Moià, 1660? - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).

Estudià dret a Barcelona, on exercí d'advocat fins que va esclatar la Guerra de Successió i va ser proclamat conseller terç de la ciutat. Tot seguit el mateix arxiduc Carles el nomenà ciutadà honrat i va intervenir en les sessions de la Junta de Braços que havia de decidir entre sotmetre's als Borbons o continuar la resistència. El 1713 va ser designat conseller en cap, màxima autoritat ciutadana, càrrec que comportava el grau de coronel de la milícia dels gremis o coronela, i el 1714 va dirigir la resistència contra les tropes hispanofranceses que assetjaven la ciutat, fins que l'11 de setembre va ser ferit prop del Portal Nou quan organitzava el contraatac amb diverses companyies de la milícia. Aleshores, hospitalitzat al col·legi de la Mercè, es veié forçat a firmar la capitulació. Amagat durant un temps, el 1719 aprofità una amnistia per reaparèixer en públic i va tornar a exercir d'advocat.


Historial toponímic

Ferran Alsina (plànol 1925), pg. de
F. Alsina (27.5.1939), paseo de
Ferrán Alsina, paseo
Rafael Casanova (21.12.1984)

Maria Antònia Salvà i Ripoll (Ciutat de Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, 29 de gener de 1958).  Poetessa i traductora.

Formada en els ambients literaris de la Renaixença mallorquina, sota el mestratge de Costa i Llobera, es donà a conèixer amb poemes de temàtica rural, amb el rerefons de les cançons i les cobles populars. Aviat connectà amb la generació de poetes joves, i Josep Carner la donà a conèixer a Barcelona. Entre els seus poemes destaquen els d'Espigues en flor (1926), amb pròleg de Josep Carner, El retorn (1934), Cel d'horabaixa (1948) i Lluneta de pagès (1952). La seva poesia evolucionà de la contemplació de la natura a una interiorització evocadora dels sentiments. Destacà també com a traductora, amb versions de Frederic Mistral, Francis Jammes, Manzoni o Petrarca.


Historial toponímic

Antonia Salvá (16.7.1958), calle
Maria Antònia Salvà (30.10.1985)

Es formà durant el segle XVII, tot i que a la centúria anterior ja s'havien començat a donar terres per edificar-hi a la banda de ponent. El nou raval tancava amb el que es deia portal d'en Vidal, unes cases abans de l'actual carrer de la Salut.

Historial toponímic

Fora (segles XVI-XVII)
Afuera (27.5.1939), arrabal de
Fora (30.10.1985)

Llinatge de la noblesa barcelonina. Van venir a Sabadell al segle XV, quan es van emparentar amb els Rosseta. Posseïen el dret sobre l'Escrivania pública, de manera que cap altre notari no podia treballar a la vila. Els Calders van ser propietaris de molts casals al Raval i al carrer Nou.

Historial toponímic

Calders (1925?), c. de
Calders (27.5.1939), calle
Calders (30.10.1985)

Josep Sol i Padrís (Barcelona, 1816 - Sants, 1855). Advocat, industrial i polític. [ v/. Carrer de Sol i Padrís]

Historial toponímic

Sol i Padrís (5.11.2004)

Antoni Viladomat i Manald (Barcelona, 20 de març de 1678 - 22 de gener de  1755). Pintor, un dels màxims representants del Barroc català.

Bona part de la seva producció pictòrica s'ha perdut, però se'n conserva una mostra significativa al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que recull els quadres de les Quatre estacions i la sèrie dedicada a la Vida de Sant Francesc d'Assís, que decoraven el claustre de l'antic convent de franciscans de Barcelona. La pintura religiosa de Viladomat és d'una gran sobrietat i d'un sentimentalisme contingut, malgrat les exageracions tan freqüents en el barroquisme de la seva època.




Historial toponímic

Viladomat (últim quart del segle XIX)
Viladomat (27.5.1939), calle
Viladomat (30.10.1985)