PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 - 1955). Sociòleg i advocat.

Va ser president del tribunal tutelar de menors i director general de presons. Va treballar per a la millora del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels nens delinqüents. Com a director d'Aurora Social (1907-1908), defensà un sindicalisme de caire catòlic.




Historial toponímic

Ramón Albó (29.12.1955), calle
Ramon Albó (30.10.1985)

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, 6 de maig de 1952). Pedagoga italiana, iniciadora del moviment de renovació pedagògica.

Llicenciada en medicina als 26 anys, inicià la pràctica professional a la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Roma, activitat que orientà cap al tractament i l'educació dels nens amb discapacitat psíquica. Partint d'aquesta experiència, arribà a elaborar el que s'ha conegut com a Mètode Montessori, que té per objecte potenciar totes les aptituds biològiques i fomentar l'expressivitat i la iniciativa dels nens mitjançant la utilització d'un nou material didàctic.

El Mètode Montessori es va aplicar per primera vegada a Catalunya el 1913, a l'Escola de la Casa de la Maternitat i va ser molt difós per tot el país.


Historial toponímic

Maria Montessori (28.4.1999)

Forn rajoler, enderrocat l'any 1878, que donà nom al carrer. Segons Marià Burguès, a la Creu Alta abundaven els forns rajolers perquè al subsòl hi havia una gruixuda capa rica en argila.

Historial toponímic

Horno (annexat el 1904 amb la Creu Alta), calle
Horno, (27.5.1939), calle
Forn (30.10.1985)

Pantà de la Noguera Pallaresa que s'estén des del Montsec, al límit del Pallars, fins a Camarasa, municipi de la Noguera, molt a prop de l'aiguabarreig amb el Segre. Va ser construït el 1920 per la Canadenca, la Barcelona Traction, Light and Power Company, creadora de la primera xarxa de producció i distribució d'energia elèctrica a Catalunya, que va servir per a electrificar i modernitzar la indústria del país. El carrer de Camarasa es troba situat a Torre-romeu, en una zona amb noms d'estanys i pantans.

Historial toponímic

Camarasa (24.11.1955), calle
Camarasa (30.10.1985)

Agustí Masvidal i Salavert (Sabadell, 6 de febrer de 1920 - 18 de maig de 2000). Farmacèutic, dibuixant i afeccionat a la botànica.

Va il·lustrar la secció de botànica de la revista Integral i diverses publicacions de tema local i comarcal, com Del torrent de la Tosca, Feines i oficis i tipus populars de Sabadell o De les eixides. En solitari va publicar 143 places de Sabadell. Fou soci i col·laborador de diverses entitats ciutadanes de caire cultural, com la Fundació Bosch i Cardellach, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, l'Agrupació de Pessebristes, els Amics dels Goigs, el Museu d'Història o l'Acadèmia de Belles Arts. Va obtenir el Primer premi de dibuix de la Biennal de l'Acadèmia de Belles Arts el 1969.


Historial toponímic

Agustí Masvidal (22.4.2005)

Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726). Comandant de les forces catalanes que defensaven Barcelona l'Onze de Setembre de 1714.

Villarroel fou un militar, fill de militar gallec i de mare asturiana. El dia 11 de setembre de 1714, davant la feblesa de les defenses barcelonines i havent caigut ferits ell i Rafael Casanova, suggerí al coronel Ferrer que, seguint l'oferiment del duc de Berwick, toqués a capitulació per evitar el saqueig de la ciutat i l'assassinat en massa. Malgrat les seguretats donades per les forces felipistes, els caps militars que defensaven Barcelona i el mateix Villarroel van ser empresonats. Villarroel va ser tancat al castell d'Alacant, d'on passà al de la Corunya i al de Segòvia. Va ser alliberat arran de la pau de Viena.


Historial toponímic

Villarroel (1966), c.
Villarroel (30.10.1985)

La Rambla s'originà en l'expansió fora muralles que la vila experimentà pel camí de Barcelona, a la darreria del segle XIII. La nova via, que arribà a tenir una vintena de cases per banda, s'anomenà carrer de Barcelona, encara que també era coneguda com a carrer Fora Muralles, Baix de la Vila o raval de Baix. Aquest creixement, però, es va veure estroncat al segle XV, quan en reduir-se a un terç el cens de la població sabadellenca, probablement pels deu anys de guerra contra Joan II, el carrer arribà a desaparèixer. En començar el segle XIX, el nou carrer de Barcelona era una riera seca que recollia les aigües pluvials de la vila, amb una renglera d'acàcies per banda i quatre edificis esparsos. Però en una cinquantena d'anys, coincidint amb la gran expansió econòmica i demogràfica propiciada per la industrialització, havia ressorgit el passeig de la Rambla i les cases s'estenien fins a la via del tren del Nord. Poc va durar, però, aquest passeig que tant de caràcter donava a la ciutat, perquè el 1929, amb l'Exposició Internacional de Barcelona i en nom de la modernitat, a imitació de les capitals europees, la Rambla perdia el passeig central i es convertia en "boulevard". És la Rambla que encara avui coneixem els sabadellencs.

Historial toponímic

Barcelona (segles XIII-XIV)
Fora Muralles (segle XIV)
Baix de la Vila (segle XIV)
Baix (segleXIV)
Barcelona (2n quart del segle XIX)
Rambla (1848)
República (24.4.1931)
Rambla del Caudillo Franco (27.5.1939)
Rambla de Sabadell (30.5.1979)
Rambla (30.10.1985)

Maria Gispert i Coll (Sant Vicenç de Castellet, 12 d'octubre de 1904 - Caracas, 23 de gener de 1976). Escriptora i política catalana.

De molt petita vingué a viure a Sabadell amb els seus pares i estudià a l'Escola Industrial i al CADCI de Barcelona. Iniciada en el món laboral com a administrativa, molt aviat ingressà al Sindicat Mercantil d'Empleats i Tècnics de Sabadell, i abans de la República ja s'havia incorporat al Bloc Obrer i Camperol. Participà de forma brillant en mítings al costat de personatges com Andreu Nin o Joaquim Maurín i col·laborà en el Diari de Sabadell, El Poble, L'Impuls, La Batalla i La Humanitat. Durant la guerra milità en el POUM i dirigí el setmanari L'Impuls. En acabar la Guerra Civil fou condemnada a 30 anys de presó, dels quals en complí set, i aconseguí emigrar a Caracas. A la capital veneçolana va ser secretària de Pau Vila i del Centre Català. Va obrir una llibreria, la Llibreria Mirador, que era punt de trobada dels exiliats catalans.

És l'autora també de dues novel·les: Quan desperten els sentits (Tolosa, 1953) i Ombres i llum (Caracas, 1960).


Historial toponímic

Recaredo (24.11.1955), ronda
Maria Gispert (30.10.1985)

Illa de l'arxipèlag de les Balears, la segona per extensió de les anomenades Pitiüses, que forma un únic municipi amb s'Espalmador, s'Espardell i altres illots més petits. Es troba situada al sud d'Eivissa, de la qual la separa un estret pas entre illots i esculls de 7 km de longitud, anomenat es Freus. L'illa té un forma allargassada, amb dos promontoris que s'eleven sobre el mar formant penya-segats de més de 100 metres, la Mola a l'est i el cap de Barberia a l'oest, units per una estreta franja sorrenca. La història de Formentera és paral·lela a la d'Eivissa, però durant llargs períodes ha estat deshabitada. Hi trobem vestigis d'època megalítica, a ca na Costa, i de l'edat del bronze, al cap de Barberia. Però mentre fenicis i cartaginesos s'establiren a Eivissa, no hi ha testimonis que ho fessin a Formentera. A partir del segle I dC hi van passar els romans, amb població estable i explotació de recursos, i més tard els bizantins que van refer els antics establiments romans. Entre els segles X i XIII hi va haver un període islàmic amb alguns episodis d'incursions escandinaves, fins que el 1235 va tenir lloc la conquesta catalana. Però l'ocupació de l'illa va ser força intermitent fins que pels volts del 1700 va ser repoblada per eivissencs. * * * El carrer de Formentera es troba situat al barri dels Merinals, en una zona amb predomini de noms d'illa.

Historial toponímic

Formentera (24.11.1955), calle
Formentera (30.10.1985)

Joan Cristòfor Calvet d'Estrella i Galí (Sabadell ?, 1505 ? - Salamanca, 1593). Humanista, escriptor, historiador i geògraf.

Entrà al servei de la cort i entre 1541 i 1547 va ser mestre de patges del príncep Felip, el futur Felip II. Estudià grec i humanitats a Alcalá i acompanyà el príncep a Flandes el 1548. En retornar nou anys després, va fer estada a Barcelona i va promoure algunes edicions literàries castellanes. Nomenat cronista reial el 1587, la seva dependència exclusiva del mecenatge el portà a escriure elogis poètics en llatí al servei dels interessos del rei i de personatges influents en la política de l'època, com el duc d'Alba, en reivindicació de la campanya repressiva dels Països Baixos, o com Vaca de Castro i Pedro de la Gasca, en defensa de la pacificació del Perú. És autor de El felicísimo viaje del [...] Príncipe Don Felipe desde España a sus tierras de la Baja Alemania (Anvers, 1552), d'un alt valor documental, i d'unes cròniques en llatí sobre la conquesta del Perú.


Historial toponímic

Estela (últim quart del segle XIX), c. d'
Estela (27.5.1939), calle
Calvet de Estrella (27.10.1960), calle
Calvet d'Estrella (30.10.1985)