Tots els articles
| Masia documentada des del segle XVI, situada avui dins l'aeròdrom. |
Historial toponímic
Can Diviu (4.2.2011)
Pere Turull i Sallent (Sabadell, 16 d'octubre de 1796 - 4 d'abril de 1869). Industrial i polític. Amb la introducció de la màquina de vapor a les seves indústries i de nova tecnologia procedent dels seus viatges per Europa, va encapçalar la industrialització de Sabadell, que es va convertir en la primera concentració industrial llanera de l'Estat espanyol. El 1850 havia construït el Vapor de la Creueta, una de les grans fàbriques d'aquella època i era conegut a Madrid com el Rico Catalán. Exercí d'alcalde en quatre ocasions: del 18 d'octubre de 1838 a l'1 de maig de 1839; del 28 de juliol de 1845 al 20 de gener de 1848; de l'1 de gener al 9 de setembre de 1854, i del 28 d'agost de 1856 al 7 d'abril de 1857. També va ser diputat a Corts i, durant la Primera Guerra Carlina, comandant de la Milícia Nacional. Va promoure i fundar la Caixa d'Estalvis de Sabadell, l'Institut Industrial, el Cercle Sabadellès i va reorganitzar el Gremi de Fabricants. A mitjan segle XIX, Turull, que exportava a gran escala, va adquirir un bergantí goleta, primer i únic representant d'una efímera marina mercant sabadellenca, per transportar el gènere que venia a l'Argentina, a Xile, al Perú i altres països sud-americans. El 1860, en ocasió de la visita a Sabadell, la reina Isabel II s'hostatjà a la casa senyorial que Turull tenia al carrer anomenat aleshores de Sant Domènec, l'actual Doctor Puig, que acull la seu del Museu d'Art. El 19 de juny de 1874, l'Ajuntament presidit per l'alcalde Josep A. Planes i Borrell acordà donar el nom de Turull a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
c. de Turull (1874)Turull (27.5.1939), calleTurull (30.10.1985)
| Plató (Atenes, 427 aC - 347 aC). Filòsof grec. Emparentat amb una de les principals famílies aristocràtiques d'Atenes, rebé una acurada educació artística i gimnàstica. El 409 aC prengué part en la guerra del Peloponès, però la coneixença de Sòcrates un any més tard l'inclinà cap a la filosofia. |
Historial toponímic
Platón (29.12.1955), callePlató (30.10.1985)
| Ciutat castellana, capital de la Rioja. Centre amb una destacada indústria alimentària, especialment vins i conserves, i un florent sector tèxtil, de calçats i confeció. El carrer de Logronyo es troba situat a Nostra Llar, barri amb predomini de noms de ciutats tèxtils. |
Historial toponímic
Logroño (24.11.1955), calleLogronyo (30.10.1985)
| Conjunt de pobles i cultures que formen el vell continent. * * * La ronda d'Europa constitueix l'eix longitudinal del barri de Can Llong, els carrers del qual són tots dedicats a ciutats europees. |
Historial toponímic
Europa (24.9.1997)
| Bernat Metge (Barcelona, 1340/46 - 1413). Escriptor, traductor i secretari reial. És considerat un dels millors prosistes catalans i el màxim representant de l'humanisme prerenaixentista català. La seva obra mestra, i la més coneguda, és "Lo Somni". |
Historial toponímic
Bernat Metge (1925), c. deBernat Metge (27.5.1939), paseoBernat Metge (30.10.1985)
| Joaquín Turina Pérez (Sevilla, 9 de setembre de 1882 - Madrid, 14 de gener de 1949). Compositor andalús. Estudià a Sevilla, Madrid i París, on residí de 1905 a 1914. Les seves millors obres són inspirades per la seva ciutat natal: Sevilla, Sonata romántica, Rincones sevillanos, Sinfonía sevillana, etc. Entre les seves obres teòriques destaca Enciclopedia abreviada de la música i Tratado de composición musical. El carrer de Turina es troba al barri de Cifuentes, en una zona on predominen els noms de músics i compositors. |
Historial toponímic
Turina (29.12.1955), calleTurina (30.10.1985)
| Arbre de la família de les platanàcies (Platanus hybrida), de tronc alt i capçada ampla, fulles grosses palmades i fruits rodons i peluts, que es planta com a arbre d'ombra a parcs, passeigs i camins. La plaça dels Plàtans es troba al barri de Can Deu, en una zona de carrers i places amb noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Plàtans / Los Plátanos (8.10.1970)Plàtans (30.10.1985)
| Ciutat de Polònia, primer centre tèxtil del país, indústria que des de la dècada dels noranta del segle passat ha anat declinant i s'ha anat fragmentant en petites empreses tèxtils, la majoria de les quals exporten la seva producció a Rússia i a les antigues repúbliques soviètiques. * * * El carrer de Lodz es troba situat a Nostra Llar, barri en què els vials porten noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Lodz (24.11.1955), calleLodz (30.10.1985)
