PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Nom originat en el dipòsit que la Companyia d'Aigües de Sabadell hi té instal·lat. El parc de les Aigües es troba al barri de Can Llong, envoltat de carrers amb noms de ciutats europees.




Historial toponímic

Aigües (24.9.1997)

Francisco Pizarro González (Trujillo, 16 de març de 1478 - Lima, 26 de juny de 1541). Conqueridor extremeny.

El 1531, Pizarro i Alamagro, amb 180 homes, iniciaren la conquesta del Perú, aprofitant la guerra civil que dividia l'Imperi Inca. Pizarro aconseguí empresonar l'emperador Atahualpa i, després de rebre el rescat en or i plata, el féu executar. Aliat amb la noblesa de Cuzco, partidària de Huáscar, el germà d'Atahualpa, Pizarro completà la conquesta del Perú i fundà la ciutat de Lima.

La disputa per Cuzco va encendre la guerra civil entre pizarristes i almagristes, que acabà amb la derrota i l'execució d'Almagro, el 1538. Pizarro es dedicà aleshores a consolidar la colonització, però els partidaris d'Almagro, agrupats al voltant del seu fill, van assaltar el palau de Lima i assassinaren Pizarro, fet que desencadenà la segona guerra peruana.


Historial toponímic

Pizarro (1965), calle
Pizarro (30.10.1985)

Lluís Papell i Comas (Sabadell, 16 de febrer de 1891 - 24 de gener de 1980). Periodista i escriptor.

Acabats els estudis bàsics, als catorze anys començà d'aprenent al ram de la impremta i aviat va fer de caixista a diversos establiments fins que va anar a la impremta del Diari de Sabadell cridat pel director, Josep Castellet i Pont. Finalment, després de passar uns anys pel tèxtil, va establir-se com a impressor, feina que compaginava amb la de periodista i escriptor. Sobretot va escriure poesia, que deixà inèdita, tret de la lletra de la sardana Girona aimada que musicà Vicenç Bou; com a periodista va col·laborar en el Diari de Sabadell i el 1928 va participar en l'organització del VI Congrés de la Federació de la Premsa Catalano-Balear, celebrat a Sabadell. En aquests anys va freqüentar el Círcol Republicà Federal i va fer amistat amb alguns dels militants més significats com també amb alguns dirigents de la Federació Local de Sindicats.

Durant la guerra va estar a Ràdio Sabadell, com a redactor i locutor. I va ser precisament aquesta la causa que en acabar la Guerra Civil fos empresonat tres anys a la Model de Barcelona i posteriorment desterrat a València. Retornat a Sabadell el 1946, aconseguí de l'alcalde Josep M. Marcet un salconduit per anar a Andorra, on l'esperava el seu fill, que se l'endugué a Bordeus amb la resta de la família. S'hi estigué fins al 1948. Quan retornà, es reintegrà al nou diari Sabadell i a la nova Ràdio Sabadell.


Historial toponímic

Lluís Papell (29.4.1998)

Ingressos no despesos en consum. * * * Carrer de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts per la Caixa de Sabadell el 1954, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila. Tots els vials porten noms de virtuts i colors.

Historial toponímic

Ahorro (19.12.1955), calle
Estalvi (30.10.1985)

Comarca de Catalunya, amb capital a Berga, situada al nord de la Depressió Central catalana. L'Alt Berguedà, la part septentrional de la comarca, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serralades del Pirineu i el Prepirineu. Les serres del Cadí, el Moixeró, el Puig d'Alp i el Puigllançada són una autèntica barrera de més de 2000 m que tanquen pel nord la comarca i la separen de la Cerdanya. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i els Rasos de Tubau, mentre que a l'oest, amb més alçada, hi ha el Pedraforca, les serres del Verd i d'Ensija i els Rasos de Peguera. El Baix Berguedà té uns límits més imprecisos amb el Bages al sud i pertany ja a la Depressió Central. Les ciutats de Berga, Gironella i Puig-reig acullen la majoria de la població comarcal. * * * El carrer del Berguedà es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Bergadá (29.12.1955), calle
Berguedà (30.10.1985)

Torrent que transcorria per terres de Sant Pau de Riu-sec. Era afluent del riu Sec.

Barri popular de Sevilla, a la riba del Guadalquivir, frontera entre Triana i la resta de la ciutat. Tradicionalment ha estat un barri de mariners i terrissers, i ha estat habitat històricament per veïns d'ètnia gitana, fins que la pressió immobiliària els ha foragitat de l'anomenada Cava de los Gitanos.

Historial toponímic

Triana (9.12.1965), plaza
Triana (30.10.1985)

Grup d'illes del sud-oest de les Balears, a l'est del cap de la Nau, anomenades Pitiüses pels grecs, que comprenen les illes d'Eivissa o Pitiüsa Major, la de Formentera o Pitiüsa Menor i un seguit d'illes petites i d'illots: s'Espalmador, s'Espardell, sa Conillera, Tagomago, es Vedrà... El primer poblament de les illes és pretalaiòtic, però no té una continuïtat amb l'època talaiòtica balear, de manera que el 1300 aC resten despoblades i no és fins al segle VII aC que les varen repoblar els fenicis. Hi van fundar Ibusim, que els romans llatinitzaren en Ebusus. Va ser un centre econòmic destacat que arribà a encunyar moneda pròpia. La romanització de les Pitiüses va ser lenta i a la fi de l'Imperi Romà van seguir la mateixa sort que totes les illes de les Balears: ocupades pels vàndals, reconquistades pels bizantins fins a la invasió islàmica i conquerides pels catalans al segle XIII. La plaça de les Pitiüses es troba situada al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb noms d'illes.

Historial toponímic

Pitiüses (25.3.1987)

Lluís Mimó i Espinalt (Sabadell, 11 d'agost de 1913 - 1 de maig de 1986). Esperantista.

Va cursar els estudis primaris als Escolapis i els completà a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis. S'inicià en el món laboral com a aprenent al taller d'ebenisteria que hi havia al carrer del Pedregar i després s'incorporà a la indústria tèxtil, a la fàbrica de J. Gumbert del carrer de la Unió. La seva formació s'anà forjant, com tants d'altres treballadors sabadellencs, a l'entorn del Círcol Republicà Federal, la Cooperativa la Sabadellenca i l'Aplec Esperanta Grupo. Als divuit anys començà a estudiar l'esperanto, llengua de la qual arribà a publicar una gramàtica i un diccionari Castellà-Esperanto, en què treballà més de vint anys. A part, va descriure una sèrie de regles gramaticals complementàries que Zamenhof no havia contemplat, que donà a conèixer als llibres Perfekteco de la Esperantaj verboj i Kompleta lernolibro de regula Esperanto.

En esclatar la Guerra Civil Mimó s'incorporà al front d'Aragó, amb les milícies del POUM, partit en què militava. Al final de la guerra s'exilià a França i va ser internat al camp de Sept-Fonts, s'incorporà a un batalló de treballadors i finalment va ser ingressat a l'hospital. Quan va retornar a Catalunya a finals de 1941, va ser detingut i traslladat a la presó de Miranda de Ebro i d'allí a la Model de Barcelona, on s'estigué uns vuit mesos, malalt, fins que arribat a Sabadell s'anà incorporant a una certa normalitat.


Historial toponímic

Lluís Mimó (25.10.1995)