Tots els articles

Joan Argemí i Fontanet (Sabadell, 5 de febrer de 1917 -  17 de març de 2009). Metge pediatre.

Fill del doctor Joan Argemí i Lacoma i d'Emília Fontanet i Campmajó. Casat amb Teresa Renom i Gambús. El 1942 es doctorà a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid. Diplomat en puericultura per l'Escola de Puericultura de Barcelona. Director de la Clínica del Nen Jesús de Sabadell entre 1957 i 1986. Membre de la Junta de la Societat Catalana de Pediatria i president de la Filial del Vallès Occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.  Membre de l'Opus Dei des del 1950, fou tinent d'alcalde de Cultura entre 1958 i 1964. Sota el seu mandat es construïren escoles a Ca n'Oriac, Can Puiggener i els Merinals. Va donar suport a la fundació i arrencada de l'Associació Pro-subnormals, l'Associació de Sord-muts, el Cineclub i l'Agrupació Astronòmica. President de Palestra i de la Joventut de la Faràndula. Vicepresident del Centre d'Esports Sabadell. Membre de la Fundació Bosch i Cardellach. Premi Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt 2000.

Josep Rosas i Vilaseca (Súria, 10 de setembre de 1891 - Santiago de Xile, 14 de juny de 1968).

Rosas va ser un personatge  destacat de la vida sabadellenca de principis de segle XX. Militant del sindicat local de la CNT -l'Obrera-, de la qual aviat va esdevenir un destacat dirigent, va participar activament en la vaga general de 1917, en la proclamació de la República i en els fets del Sis d'Octubre de 1934. Fruit de tot això, en diverses ocasions fou víctima de la repressió.

Durant la Segona República va ser director del setmanari Vertical, conseller de Proveïments i president delegat de la Comissió Municipal d'Indústries de Guerra. Poc abans d'acabar la Guerra Civil, es va exiliar a França i passà pels camps de concentració d'Argelers i de Bram. A finals de 1939, s'exilià amb la seva família a Santiago de Xile, on va morir el 1968 sense haver pogut satisfer el seu somni de tornar a Catalunya.

Els darrers anys de la seva vida a l'exili, Rosas va escriure unes extenses memòries intitulades El ciutadà desconegut, del Llobregat al Mapocho, en què reflexiona sobre les seves vivències i la seva trajectòria sindical i política. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig de pensament polític, Josep Rosas inicia el seu relat de ben petit, a la Colònia Burés de Castellbell i el Vilar, on tota la seva família vivia i treballava.