Tots els articles
| La plaça de Montcortès deu el nom a l'estany de Montcortès. L'estany de Montcortès és situat al pla de Corts (Pallars Sobirà), a 1.031 m d'altitud, i té 46 hectàrees. Pertany al poble de Montcortès, actual municipi de Baix Pallars. És l'únic estany d'origen no glacial dels Pirineus (juntament amb els estanys de Basturs, molt més petits). És d'origen càrstic, com el de Banyoles, és a dir, que l'aigua no li arriba de cap riu, sinó que l'alimentació parcialment és subterrània. D'aquestes característiques és el 2n més gran de Catalunya. Les seves aigües van a parar al riu Flamisell. Està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). |
Historial toponímic
Montcortès (5.12.2013)
| Operaris que donen forma a peces de ferro o de fusta treballant-les en un torn. * * * El carrer dels Torners es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoTorners (29.10.1986)
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901). Polític republicà federal, president de la Primera República Espanyola. De família obrera, es doctorà en dret el 1847. S'inicià políticament en el Partit Democràtic i va participar en la Revolució de 1854, any en què va publicar La reacción y la revolución, que recollia les seves idees federalistes. Exiliat a París, després del fallit intent revolucionari de 1866, va aprofundir en el coneixement a Proudhon, que exercí una forta influència en el seu pensament. Retornat a Espanya després del triomf de la Revolució de 1868, va ser elegit diputat a Corts i des del seu escó es va erigir en un dels grans líders del republicanisme, per les seves idees federalistes properes al socialisme. El 1873, va ser un dels impulsors de la Primera República, que presidí Estanislau Figueres, el qual el nomenà ministre de Governació. En dimitir Figueres, Pi i Margall es va fer càrrec de l'executiu, amb un ampli programa de reformes polítiques i socials que no va poder dur a terme en el mes escàs que va ocupar la presidència. Restaurada la monarquia borbònica, va publicar Las nacionalidades (1877) en què expressava les seves idees federalistes per al cas d'Espanya. Pi i Margall va ser un dels grans defensors de la nonada revolució democràtica burgesa a l'Espanya del segle XIX. |
Historial toponímic
TeixidorsPi i Margall (21.12.1984)
| Santuari de la Mare de Déu de Lluc, situat al municipi mallorquí d'Escorca, a la Serra de Tramuntana, que data del segle XIII, originat en la llegendària tradició de les verges trobades. El santuari de Lluc, considerat el símbol religiós, cívic i cultural del poble mallorquí, acull l'Arxiu del Col·legi de Lluc, que és un dels fons històrics més importants de Mallorca, amb pergamins del segle XIII. * * * El carrer de Lluc es troba situat al barri del Poblenou de la Salut, on la majoria de vials porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Lluch (29.12.1955), calleLluc (30.10.1985)
| L'església romànica de Santa Maria de Barberà data del segle XI i va ser consagrada pel bisbe Oleguer. És documentada com a parròquia des del 1143, quan fou donada a l'orde del Temple. Amb planta de creu llatina, orientada de llevant a ponent, es compon d'una nau amb transsepte flanquejat per tres absis, adornats externament amb arcuacions llombardes. Sobreposat al braç esquerre del creuer es dreça un campanar de planta rectangular i cúpula piramidal. Conserva una decoració mural del final del segle XII o començament del XIII, que havia estat oculta durant segles sota un estucat de guix, fins que va ser descoberta el 1919. Després de l'incendi sofert el juliol de 1936, l'església va ser restaurada i declarada monument nacional. El 2007 es va iniciar un nou procés d'estudi i de restauració. |
Historial toponímic
Iglésia Románica (18.2.1960), calleEsglésia Romànica (30.10.1985)
| Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, del municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona, que es troba al cim de la serra de Bellmunt, a 1.247 m d'altitud. El santuari, originat en la capella de l'antic castell de Sarreganyada, documentat des del 1020, consta d'una església d'origen romànic i una hostatgeria adossats en un sol edifici amb aspecte de fortalesa. A finals del segle XVI s'inicià la construcció d'un nou edifici que sofrí successives destruccions i reconstruccions fins el 1936. Actualment ha estat restaurat i una moderna pista l'uneix a Sant Pere de Torelló. * * * El carrer de Bellmunt es troba situat al Poblenou, en una zona amb noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Bellmunt (29.12.1955), calleBellmunt (30.10.1985)
| Silvestre Romeu i Voltà (Sabadell, 16 de febrer de 1867 - Barcelona, 18 de desembre de 1936). Fabricant i alcalde de Sabadell. El fabricant Silvestre Romeu i Voltà, àlies Pa i Ceba, era el propietari d'una part del terreny que avui ocupa el barri de Torre-romeu i amo de la primera edificació de l'indret, la torre Romeu. Va ser alcalde del 19 d'octubre de 1911 a l'11 de desembre de 1913. Durant el seu mandat es va constituir la Junta de Museus i Excavacions, de la qual Romeu fou president mentre estigué al front de l'alcaldia. Prèviament havia exercit de tinent d'alcalde. Fou condecorat amb la Creu del Mèrit Agrícola el 1913. El 1915 era vocal de la Junta d'Aranzels i Valoracions. Com a president de la Unió Industrial, durant un locaut de la majoria de fàbriques de la ciutat de l'any 1910, va pronunciar la frase "Els obrers aguantaran mentre tinguin pa i ceba". D'aquí ve el seu sobrenom. El 3 d'octubre de 1902 va comprar a Rosa Carrera unes terres d'1,16 hectàrees a la partida del Romau (actual Torre-romeu). La parcel·la incloïa, aproximadament, els actuals carrers del Segre, l'Onyar, el Flamicell i el Francolí. La casa devia estar situada a l'actual carrer del Francolí, 9, cantonada amb el carrer del Flamicell, davant de la plaça de Karl Marx. Entre 1903 i 1905 hi va edificar una torre, coneguda de seguida per torre (del) Romeu o Villa Romeu i, més tard, per cal Pa i Ceba. El 1905 ja hi havia un masover, anomenat Jaume Estivill Pujol, mentre que l'any 1910 el masover era Joan Soler Tomàs. Més tard, la finca degué passar a ser propietat d'uns Turull i cap als anys 50 l'adquirí Segismund Homs Pladevall, que va habitar l'antiga torre fins a enderrocar-la l'any 1970, per edificar-hi de nou. Al final dels anys 40 a l'actual barri de Torre-romeu hi havia 4 cases: la torre Penedès, cal Segarra, cal Polit i la torre Romeu (anomenada també cal Pa i Ceba). Eren torres d'estiueig on vivia un masover que s'encarregava de les terres. El 1951, després de l'ensulsiada de les coves del Ripoll, l'alcalde Josep M. Marcet va autoritzar de construir cases a Torre-romeu. Fou el naixement del barri. |
Historial toponímic
Silvestre Romeu (5.12.2013)
| Riu del vessant mediterrani català, d'un curs de 65 km i de règim torrencial. Neix al massís del Montseny, a la font Bona, vora el coll de Sant Marçal, emmarcada pel Matagalls i el Turó de l'Home. Aigües avall entra a la depressió del Vallès, voreja la serralada de Marina i passat Sant Celoni travessa el congost d'Hostalric, on rep la riera d'Arbúcies i arriba al mar entre el Montnegre i Blanes. El carrer de la Tordera es troba al barri de Torre-romeu en una zona amb predomini de noms de rius. |
Historial toponímic
Tordera (24.11.1955), calleTordera (30.10.1985)
| Pi blanc (Pinus halepensis) característic dels boscos mediterranis. Nom donat a la plaça a proposta dels veïns. |
Historial toponímic
Pi (30.10.1985)
| Arbre de la família de les lauràcies (Laurus nobilis), de fulles coriàcies i lanceolades, flors petites groguenques i fruits negres en baia, cultivat com a ornamental i aromàtic. La plaça dels Llorers es troba situada a Can Deu, barri de places i carrers en què predominen els noms d'arbres. |
Historial toponímic
Llorers / Laureles (8.10.1970)Llorers (30.10.1985)