Tots els articles
| Francisco Pradilla y Ortiz (Villanueva del Gállego, 24 de juliol de 1848 - Madrid, 1 de novembre de 1921). Pintor. Pensionat a Roma, pintà Juana la Loca, que li valgué la medalla d'honor de l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, el 1878. Va obtenir també diversos premis a París, Viena, Munic i Berlín. Fou director del Museo del Prado i de l'Academia Española de Bellas Artes en Roma. |
Historial toponímic
Pintor Pradilla (9.10.1922), c. delPintor Pradilla (27.5.1939), callePintor Pradilla (30.10.1985)
Lluís Dalmau (València, ? - Barcelona?, d 1460). Pintor. Dalmau és un dels grans pintors del gòtic català, introductor de la tècnica de la pintura a l'oli i de l'estil flamenc als Països Catalans. Se'n conserven dues obres documentades, el retaule de la Mare de Déu dels Consellers, per a la capella de la casa de la ciutat de Barcelona, que data de 1445, i la taula central del retaule de sant Baldiri (1448), de l'església parroquial de Sant Boi de Llobregat. El retaule dels Consellers mostra clarament la influència de Jan van Eyck, màxim exponent de l'art medieval i iniciador de la pintura del Renaixement, que Dalmau havia conegut durant un viatge a Flandes el 1431. |
Historial toponímic
Dalmau (9.12.1965), calleLluís Dalmau (30.10.1985)
| Moviment asociatiu de caire progressista, sorgit al final dels anys 60, dedicat a l'organització d'activitats per al lleure infantil i juvenil. |
Historial toponímic
Esplai (23.2.2000)
| Benjamín García Castillo (Tetuan, 1919 - Sabadell, 29 de març de 1984). Sindicalista. García era fuster d'ofici. Al final de la Guerra Civil s'exilià a França, on estigué a diversos camps de treball. El 1958 vingué a Sabadell, treballà de fuster i donà classes de taller a l'Institut Ferran Casablancas. Fou membre de la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Sabadell. |
Historial toponímic
San Fructuoso, plaza, i Demóstenes, pasaje (1965)Benjamín García (30.10.1985)
Josep Germà i Homet (Castellar del Vallès, 15 d'octubre de 1873 - Sabadell, 17 d'agost de 1936). Industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell. Propietari de l'Anís del Taup, va ser un personatge inquiet i actiu dins la vida sabadellenca. Presidí l'Atlètic de Sabadell, quan jugaven al camp on, anys després, es construí el Mercat Central. Va presidir el Centre d'Esports Sabadell, com també l'Aeroclub Sabadell i el del Vallès. Arran dels Fets del 6 d'octubre de 1934, l'autoritat militar el va nomenar alcalde. Va ser, doncs, batlle de Sabadell des de l'octubre de 1934 fins al febrer de 1936, per força. Va morir assassinat a la cuneta de la carretera de Castellar a Matadepera el 17 d'agost de 1936, quan tornava de les Arenes. |
Historial toponímic
Josep Germà (25.2.2011)
| El nom de "treball" per a una via urbana, llargament reivindicat pel món sindical des dels anys vint, es féu realitat amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, al solar que havia estat camp del futbol del Gimnàstic Mercantil. Aquest popular club del barri de Gràcia, el van fundar el 1913 professors i alumnes del "Col·legi Mercantil", del carrer de Migdia, l'escola que tothom coneixia com a "Cal Tatxé". |
Historial toponímic
Treball (1925), pl. delTrabajo (27.5.1939), plaza delTreball (30.10.1985)
Lluís Borrassà (Girona?, segle XIV - Barcelona, 1424/1426). Pintor medieval català. Pertany a una extensa família de pintors gironins. El 1380 actuava a la Seu de Girona, però tres anys més tard s'establí a Barcelona, on portà una intensa activitat com a pintor de retaules fins al 1424. No es conserven pintures seves del segle XIV, però són abundants els retaules del segle XV documentats o conservats, com el de Sant Pere d'Egara, a Terrassa; el del Salvador, a Sant Salvador de Guardiola, o el del convent de Santa Clara, a Vic. Borrassà és el representant més ben conegut de l'estil internacional dins la pintura gòtica catalana, que es caracteritza per l'expressionisme, la força del color i la varietat policroma. |
Historial toponímic
Pintor Borrassà (1925), c.Pintor Borrassá (27.5.1939), callePintor Borrasà (30.10.1985)
| Lluís Creus i March (Sabadell, 25 d'agost de 1902 - 25 de juliol de 1978). Promotor de l'excursionisme i activista cultural. Després de cursar estudis de comptabilitat al Centre de Dependents, va treballar en el tèxtil com a administratiu. L'any 1919 va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de Sabadell, del qual va ser president el 1930. Després de la guerra el tornà a presidir des del 1955 i durant setze anys, etapa en què va promoure moltes activitats culturals. Va ser sota la seva presidència que es va instal·lar la taula d'orientació del cim de la Mola. El 1949 fou nomenat membre col·laborador de la Fundació Bosch i Cardellach i fins al 1970 va ocupar-hi el càrrec d'administrador. Cap al final del seu mandat presidencial al Centre Excursionista de Sabadell va donar un gran impuls a la creació de la Unió Excursionista de Sabadell, que aglutinava les tres entitats excursionistes que aleshores hi havia a la ciutat, el Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Sabadell i el Centre Excursionista Terra i Mar. El novembre de 1955, uns escaladors sabadellencs van obrir una nova via a la montserratina paret del Diable, que va ser batejada amb el nom de Via de Lluís Creus. Creus va ser també un dels grans defensors de la Casa Duran en el debat públic celebrat el 1957 sobre l'enderrocament de la vella masia, sotmès a plebiscit per l'alcalde Marcet. |
Historial toponímic
Menéndez y Pelayo (plànol 1925), calleMenéndez Pelayo (27.5.1939), calleLluís Creus (30.10.1985)
| Espirall de les aigües de mitjan segle XIX, avui desaparegut. Iniciat com a carrer de la Font de l'Espirall, el 1855 l'Ajuntament d'Antoni Casanovas li donà el nom de Mendizábal. Amb l'ajuntament democràtic recuperà el nom d'Espirall. |
Historial toponímic
Font del'Espirall (mitjan segle XIX)Serola (mitjan s. XIX, 2n tram del carrer)Mendizábal (11.12.1855)General Zumalacárregui (24.11.1939), calleEspirall (18.7.1979)
| Municipi de la Marina Baixa situat al vessant oriental de les serres subbètiques valencianes. Des de 1950 va iniciar un intens procés de creixement de la indústria de l'oci i de la construcció i avui ha esdevingut la capital turística del País Valencià. |
Historial toponímic
Benidorm (25.1.1989)
