Tots els articles

Beatriu, comtessa de Dia (segles XII - XIII). Poetessa provençal.

D'aquest misteriós personatge només sabem que era casada amb Guillem de Peitieus i que Beatriu era un nom clau per dedicar cançons al seu amant Raimbaut IV d'Aurenga. Beatriu de Dia podria amagar la identitat d'Isoarda, filla del comte Isoard de Dia. De la seva obra tan sols ens n'han restat cinc cançons d'amor apassionades, en què no falten els temes recurrents de la infidelitat i la gelosia.

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora i política, que va defensar dels drets de la dona.

Es va llicenciar en Dret el 1924. Va començar a militar al Partit Republicà Radical el 1929 i, dos anys més tard, va ser elegida al Congrés de Diputats durant la Segona República Espanyola (1931-1933). Com a diputada, va destacar en la defensa dels drets de la dona, va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen i va participar en l'elaboració i defensa de la Llei del Divorci. Va treballar per aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'Estat espanyol, com va quedar plasmat en l'article 36 de la Constitució republicana.

Com a escriptora, va publicar, entre altres, els títols El derecho de la mujer en España  (1931), El voto femenino y yo: mi pecado mortal  (1939), El pensamiento vivo de Concepción Arenal  (1943) i Sor Juana Inés de la Cruz  (1944).

Pere Santfeliu i Comes (Santa Maria de Barberà, 1853-1924). Propietari de

Can Santfeliu, masia de la partida de Riu-sec.

Va patrocinar la construcció d'escoles a Barberà i va contribuir al manteniment de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell. Amb el llegat que deixà a l'Hospital del Taulí, el 1925 es va construir el pis dels pavellons de la Clínica, segons els plànols de l'arquitecte municipal Josep Renom. En atenció al donatiu de Pere Santfeliu, es va concedir als veïns de Santa Maria de Barberà el benefici de ser atesos a l'hospital sabadellenc.

Condició del qui no està subjecte a cap domini, poder o servitud. Nom proposat pels veïns de la Concòrdia quan s'urbanitzà la plaça després d'una llarga reivindicació veïnal.

Francesc Baygual i Bas (Sabadell, 21 de març de 1899 - Granollers, 15 de juny de 1936). Industrial tèxtil.

Cursà estudis als Escolapis i de molt jove s'incorporà a l'empresa del seu pare, la raó social Baygual i Llonch, en què feien companyia Miquel Baygual Casanovas i Antoni Llonch Roca. Francesc s'ocupà de feines administratives. Més tard, i encarregat dels viatges comercials, recorregué tota la geografia peninsular amb el mostrari a la maleta. El 1921, en retirar-se el seu pare del negoci, Francesc i el seu germà Joan compartiren la gerència amb Antoni Llonch. Durant els anys anteriors a la Guerra Civil l'empresa havia prosperat i projectaren la construcció d'una gran fàbrica en terrenys de Can Feu adquirits al marquès de Montsolís. Acabada de construir el 1936, la fàbrica fou confiscada per la República en esclatar la Guerra Civil i la convertiren en factoria per a la indústria de guerra, on es fabricà tota mena de material bèl·lic; fins i tot s'hi construïren avions, raó per la qual fou coneguda com a Tallers de l'Aviació.

Al marge de la indústria tèxtil, Francesc Baygual destacà dins el món social catòlic de Sabadell. Va ser president de l'Apostolat de l'Oració de la parròquia de Sant Fèlix; membre del consell d'administració de El Siglo Futuro, òrgan de la Comunión Tradicionalista; promotor del Patronato Social Católico de Sabadell i membre del consell d'administració del diari El Correo Catalán.

Al principi de la Guerra Civil, durant el  mes d'agost de 1936, Francesc Baygual va ser detingut i assassinat a la rodalia de Granollers.