Tots els articles
| En aquesta illa del barri de Covadonga, situada entre els carrers de Quevedo, Brujas, Romeu i Covadonga, es va construir la fàbrica Artèxtil, l'any 1941. Es tracta d'un edifici projectat per l'arquitecte Santiago Casulleras i Forteza, per encàrrec del fabricant Josep Garcia-Planas Cladellas. La xemeneia data del 1945, és obra de l'enginyer Francesc Isard i té una alçada de 48,17 metres. El conjunt està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. Era una fàbrica tèxtil llanera que va estar en funcionament fins a l'any 2007. Popularment la fàbrica també es coneixia per Cal Garcia i per Cal Garcia-Planas. |
Historial toponímic
Artèxtil (19.09.2022)
| Ciutat del sud dels Països Baixos, s'originà en una cruïlla de camins ramaders i la producció de llana va ser la primera font d'ingressos, de manera que al segle XVII ja comptava amb més de 300 telers manuals. La indústria tèxtil va ser la predominant fins als anys 60 del segle XX, quan la crisi europea del sector va propiciar la diversificació industrial. El carrer de Tilburg es troba situat al barri de Nostra Llar, on els vials porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Tilburgo (24.11.1955), calleTilburg (30.10.1985)
| Pere Monistrol i Masafret (Sabadell, 16 d'agost de 1894 - 2 de maig de 1972). Fotògraf i futbolista. Fotògraf professional de gran prestigi a Sabadell, el 1948 assolí un èxit notable a la International Exhibition of Pictorial Photography, de Dublín. Com a futbolista, als quinze anys debutà a l'equip del Centre d'Esports Sabadell i va ser força temps el jugador més jove de la Lliga Catalana. Va jugar també amb la Selecció de Catalunya. |
Historial toponímic
Pere Monistrol (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà, el segon de la comarca en extensió després que el 1966 s'hi annexionessin Músser i Arànser. S'estén des del Pirineu axial, amb la Tossa Plana de Lles, de 2.916 m, fins al Segre, que és el límit sud del municipi. Al nord és fronterer amb Andorra, al nord-est amb l'Alta Cerdanya, a llevant amb Bellver i Prullans i a ponent amb el Pont de Bar, a l'Alt Urgell. El poble, arredossat al voltant de l'església de Sant Pere, ja és documentat al segle IX i el castell de Lles, les restes del qual són al capçal del poble, era el centre de la senyoria de Lles, que tingué un paper important en les guerres entre els comtes de Cerdanya i de Foix. * * * El carrer de Lles es troba situat al barri de la Roureda, en una zona amb noms de municipis pirinencs. |
Historial toponímic
Lles (29.1.1992)
| La plaça d'Entrepeñas es troba al barri de Torre-romeu, al costat del carrer d'Entrepeñas, en una zona de vials amb noms d'estanys i embassaments. |
Historial toponímic
Entrepeñas, plazaEntrepeñas (30.10.1985)
| Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910). Mestre d'obres. Als 28 anys vingué a Sabadell i com a mestre d'obres de l'Ajuntament va contribuir al pla d'urbanització de la ciutat. Una de les seves obres més conegudes és la casa dels porxos de ca n'Oliver, a la Rambla, avui coneguda com a Casal Pere Quart. |
Historial toponímic
Batllevell (3.11.1914), c. deBatllevell (27.5.1939), calleBatllevell (30.10.1985)
| El carrer del Teatre Sant Vicenç és el que va de l'avinguda de l'Onze de Setembre al carrer de Maria de Bell-lloc, al barri de la Creu Alta. Aquest era un tram del carrer de Montllor i Pujal fins al 2 de maig de 2023, moment en què aquest segment es va segregar i va adoptar el nom que té avui. L'Ajuntament va decidir introduir el nom de carrer del Teatre Sant Vicenç en el nomenclàtor perquè el tram en qüestió no segueix la línia que té la resta de carrer de Montllor i Pujar, perquè des del 2017 aquest segment és de pas exclusiu per a vianants i pel fet que és aquí on hi ha l'entrada principal del Teatre Sant Vicenç des del dia que es va construir, l'any 1955. Aquest canvi de nom va venir propiciat per l'Associació de Veïns de la Creu Alta, que és l'entitat que en va proposar el canvi. |
Historial toponímic
Teatre Sant Vicenç (02.05.2023)
| Ciutat del Marroc, situada al peu de la Serralada del Rif, és el centre comercial d'una fèrtil regió agrícola. El 1860, durant la Guerra d'Àfrica, hi tingué lloc la batalla de Tetuan, entre les tropes marroquines i l'exèrcit expedicionari espanyol que, sota el comandament del general O'Donnell, ocupà la ciutat. L'annexió, però, no es produí fins a 1913 i Tetuan es convertí en la capital del Protectorat espanyol del Marroc. El 1956, la independència del país alauita posava fi a l'administració colonial. |
Historial toponímic
Tetuan, c. deTetuán (27.5.1939), calleTetuan (30.10.1985)
| Pere Gomar (Sabadell, segle XIV). Apareix documentat al darrer terç del segle XIV com a teixidor. En aquells temps, els teixidors treballaven per encàrrec dels drapaires, els quals, al seu torn, sotmetien els draps a les operacions d'acabat i els comercialitzaven. |
Historial toponímic
Pere Gomar (9.12.1965), plazaPere Gomar (30.10.1985)
| Regió del sud-est d'Occitània, fronterera amb la Catalunya Nord, de parla llenguadociana, un dels dialectes occitans. Tolosa, Narbona i Montpeller són les ciutats més rellevants. Durant l'edat mitjana va ser la terra dels càtars, però l'anomenada "Croada contra els albigesos", decretada pel Papa Innocenci III, amb Simó de Montfort com a cap militar, anorreà la civilització occitana i les terres del Llenguadoc van ser annexionades a la Corona francesa. |
Historial toponímic
Llenguadoc (29.12.1955), calleLlenguadoc (30.10.1985)
