PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Els teòrics eren els dissenyadors de teixits que, combinant trama i ordit de diferents textures i colors, dibuixaven les mostres de les futures peces. Cada temporada elaboraven el mostrari amb què els viatjants anaven a visitar els clients per contractar les comandes. * * * El carrer dels Teòrics es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals.

Historial toponímic

Espronceda [parcial (1963-64), polígono
Teòrics (29.1.1986)

Amb 2.430 m d'altitud, és el pic més alt de la Sierra de Guadarrama i el segon del Sistema Central. El carrer de Peñalara es troba situat en una zona amb noms de muntanyes, entre el Torrent del Capellà i la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Peñalara (29.12.1955), calle
Peñalara (30.10.1985)

Ciutat i capital de Portugal, situada a l'estuari del Tejo, l'anomenat Mar da Palha. El 1755, un fort terratrèmol destruí gairebé del tot la ciutat, que fou reconstruïda pel marquès de Pombal amb criteris racionalistes. La Baixa, centre i cor de la ciutat, la més afectada pel sisme, va ser refeta seguint el dibuix d'una quadrícula regular oberta a la praça do Comércio, on es troben els edificis públics i els ministeris. La part alta va conservar el seu aspecte medieval, com l'Alfama, al peu del castell de Sao Jorge, o el Chiado, a l'altra banda de la Baixa. Avui Lisboa és un centre d'una gran activitat industrial i comercial, que compta amb un port en què fan escala els vaixells de les grans línies transoceàniques. És també un influent nucli cultural, amb la Universitat fundada el 1290, la Biblioteca Nacional, el Museu Nacional d'Art Antic, el Museu de la Ciutat i l'extraordinari Museu Calouste Gulbenkian; que compta amb notables mostres arquitectòniques com la catedral romànica, el monestir dels Jerònims, del segle XVI, i la torre de Belém, ambdós declarats Patrimoni de la Humanitat, o l'església de Sao Vicente de Fora, amb una façana renaixentista del segle XVI. * * * La plaça de Lisboa es troba situada al barri de Can Llong, en què els carrers porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Lisboa (24.9.1997)

Regió natural i històrica del nord-est de Catalunya. El nom d'Empordà deriva d'Empúries, la colònia grega fundada pels foceus al segle VI aC. El 218 aC hi desembarcaren els romans durant la Segona Guerra Púnica i colonitzaren tot l'Empordà, que es convertia així en el primer territori romanitzat de la Península. L'Empordà consta d'una extensa plana compresa entre el massís pirinenc de l'Albera al nord, la Garrotxa i la falla de l'estany de Banyoles a l'oest i el massís de les Gavarres al sud-oest, mentre que per llevant s'obre a la Mediterrània i forma el golf de Roses. El comtat d'Empúries és l'origen històric de la comarca que per raons administratives es va dividir en Alt Empordà, amb capital a Figueres, i el Baix Empordà, centrat en la Bisbal a la plana i en Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols al litoral. * * * El carrer de l'Empordà es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Ampurdán (29.12.1955), calle
Empordà (30.10.1985)

Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d'Aro, Baix Empordà, 1703 - Ollers, Pla de l'Estany, 1781). Pedagog i rector de Sant Martí d'Ollers.

És autor de les Instruccions per l'ensenyança de minyons, publicat el 1749, en què defensava que l'educació havia de començar en la llengua materna i no en llatí, com es feia aleshores. Del llibre, escrit en català, que assolí una gran popularitat, se'n van fer set edicions, sis a Girona i una a Barcelona, i segons Torres Amat n'hi hagué una de francesa, una de castellana i encara una en llatí. El 1923, l'Associació de l'Ensenyança Catalana en va fer una nova edició.

No fa gaire s'ha descobert una segona part de les Instruccions, fins ara encara inèdita, en què estudia diversos temes: matemàtica, lògica, física i geografia, que demostren una actitud científica i teològica molt avançada per l'època. Reixac deixà també inèdit un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria.


Historial toponímic

Rexach (9.12.1965), calle
Baldiri Reixac (30.10.1985)

Teodor Llorente i Olivares (València, 7 de gener de 1836 - 2 de juliol de 1911). Poeta, periodista i polític valencià.

Es llicencià en dret i va ser diputat a corts i senador pel partit Conservador. Com a periodista, va ser director de La Opinión, diari que adquirí el 1866 i transformà en Las Provincias. Al nou periòdic, que dirigí fins a 1904, hi va publicar nombrosos articles sobre política espanyola i sobre història, literatura i art.

Va ser president i mantenidor dels Jocs Florals a Barcelona i a València, i fundador de Lo Rat Penat, que presidí entre 1879 i 1880. Pòstumament, en l'any del centenari, va aparèixer Poesies valencianes (1936), que recollia l'obra poètica editada anteriorment.

El que duu el seu no és un dels carrers més nous de la barriada d'Hostafrancs, que s'urbanitzà sobre terres de cultiu de l'horta d'en Costa.


Historial toponímic

Teodoro Llorente (21.1.1960), pasaje
Teodor Llorente (30.10.1985)

Espadat rocallós situat arran de mar. Carrer d'una promoció d'habitatges d'Hostafrancs, en què els vials porten noms relacionats amb el mar.

Historial toponímic

Penya-segat (4.6.1987)

Batalla naval, esdevinguda el 7 d'octubre de 1571, en què la Lliga Santa, una coalició dels Estats Pontificis, la monarquia hispànica i la República veneciana, va derrotar les tropes otomanes al golf grec de Naupaktos, conegut com a Lepanto pels venecians, que va servir per frenar l'expansió turca per la Mediterrània occidental.

Historial toponímic

Lepanto (últim quart del segle XIX)
Lepanto (27.5.1939), calle
Lepant (30.10.1985)

Juan Sebastián Elcano (Guetaria, 1486 - Oceà Pacífic, 1526). Navegant basc. Fou el primer a donar la volta al món per mar, el 1522.

Historial toponímic

Gral. Sanjurjo (annexat de Barberà el 1959), calle
Elcano (18.2.1960), calle
Elcano (30.10.1985)

Serralada de l'Europa sud-oriental, d'uns 300 km, que s'estén des de les costes del mar Negre fins a Transsilvània. Els Balcans delimiten la frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro, i arriben fins al Danubi, on enllacen amb els Alps transsilvans. El pic de Botev, de 2.376 m d'altitud, és el sostre balcànic. El riu Iskur travessa pel nord la serralada i constitueix la divisòria d'aigües entre la conca del Danubi i les conques tributàries del mar Negre i de l'Egeu. * * * El carrer dels Balcans es troba situat a la Plana del Pintor, en una zona de vials amb noms de serralades i relleus muntanyosos.

Historial toponímic

Balcanes (29.12.1955), calle
Balcans (30.10.1985)