Tots els articles
| Antoni Oller i Biosca (Terrassa, 13 de juny de 1805 - Sabadell, 25 de març de 1877). Músic i compositor. Acabats els estudis elementals de música a Terrassa, va ser admès a l'Escolania de Montserrat, on es va estar des de 1818 fins al 1822 estudiant amb Jacint Boada, organista i compositor. Sortint de Montserrat es dedicà a l'ensenyament i el 1823 va ser mestre de capella i organista a Santa Maria d'Igualada, i posteriorment primer fagot del Teatre Principal de Barcelona durant la temporada 1827-28 i de la reial capella de Madrid el 1828-29. Va ser també baix de capella i psalmista a la catedral de Toledo del 1829 al 1832, any que per oposició va aconseguir la plaça de baix cantant de la capella reial i, successivament, va ocupar càrrecs a la reial Cambra, al reial Seminari, a la reial Acadèmia de la Música. Però el 1836, conegudes les seves opinions polítiques desafectes a la monarquia, va ser desposseït de tots els càrrecs que depenien de la Cort. Es dedicà aleshores a la composició, gairebé exclusivament d'obres religioses, moltes de les quals es van popularitzar a les esglésies de Madrid. Retornat a Barcelona, entre 1854 i 1857 va estar-se a Montserrat com a mestre de l'Escolania; va ser el primer mestre seglar després de les exclaustracions produïdes com a conseqüència de les desamortitzacions. El 1859 entrava de mestre de capella a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell i era nomenat director de l'Escola de Música; tot seguit, el 1860 va fundar l'escolania, que va posar sota l'advocació de la Mare de Déu de la Salut. Durant aquests anys es va dedicar intensament a la composició i la majoria de peces que interpretava l'escolania eren originals seves. En morir, va deixar moltes obres a l'arxiu de la parròquia de Sant Feliu, entre les quals una missa dedicada a la patrona de Sabadell. |
Historial toponímic
Antoni Oller (1925), c.Antonio Oller (27.5.1939), calleAntoni Oller (30.10.1985)
| Josep Sardà i Gavaldà (Sabadell, 1813? - 29 d'agost de 1881). Advocat i historiador. Estudià dret a la universitat de Barcelona i s'establí d'advocat a Sabadell. El 1858 va ser nomenat secretari de l'Ajuntament sabadellenc i cronista de la ciutat. Va escriure, juntament amb Agustí Rius i Borrell, professor de la primera Escola Superior, una Guía histórica, estadística y geográfica de Sabadell, publicada el 1867 per l'mpressor Torner. També va traduir del francès, amb Feliu Vilarrúbias, llibres de dret i jurisprudència, com Las leyes civiles en su orden natural, editat a Barcelona el 1861. |
Historial toponímic
Sardà (1884)Sardá (27.5.1939), calleSardà (30.10.1985)
Óscar Arnulfo Romero y Galdámez (Ciudad Barrios, El Salvador, 15 d'agost de 1917 - San Salvador, El Salvador, 24 de març de 1980). Arquebisbe de San Salvador significat per la defensa dels drets humans i per manifestar-se públicament solidari amb les víctimes de la violència política del seu país. Va morir assassinat el 24 de març de 1980 mentre deia missa a la capella de l'hospital de la Divina Providencia de San Salvador. |
Historial toponímic
Oscar Arnulfo Romero (30.10.1985)
Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923). Pintor valencià. Orfe als dos anys, el recollí un oncle serraller que li volgué ensenyar l'ofici. Als 16 anys, però, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts, estudis que compaginà amb la feina al taller del seu oncle. Pensionat a Roma el 1884 i després de residir una temporada a Assís, s'instal·là a Madrid el 1889 disposat a fer carrera. Però la descoberta del luminisme, en un viatge a París el 1894, el dugué a pintar a l'aire lliure, amb un gran domini de la llum, escenes de la vida quotidina i paisatges mediterranis. Extremament sensible a la llum i al color de la seva terra, es lliurà a l'ofici per damunt d'escoles i tendències. L'èxit internacional li arribà el 1909 en una magna exposició a la Hispanic Society of America, de Nova York, que agrupà més de 360 obres, i amb l'èxit li arribaren els encàrrecs i el reconeixement. |
Historial toponímic
Sorolla (plànol Can Rull 1926), calleJoaquim Sorolla (30.10.1985)
| Demòstenes (Atenes, 384 aC - Calaurea, 322 aC). Polític i orador de l'antiga Grècia. Considerat el millor orador d'Atenes i model universal d'oratòria. El carrer de Demòstenes és al barri de Via Alexandra, en una zona de vials amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Demóstenes (9.12.1965), calleDemòstenes (30.10.1985)
| Antoni Maura i Montaner (Ciutat de Mallorca, 2 de maig de 1853 - Madrid, 13 de desembre de 1925). Polític reformista i conservador. Va ser cap del govern conservador (1903-04 i 1907-09) i de diversos governs anomenats de concentració entre 1918 i 1922. El 1923 condemnà la Dictadura de Primo de Rivera i es pronuncià a favor d'una reforma constitucional. |
Historial toponímic
San Antonio (annexat de Barberà el 1959), calleAntonio Maura (18.2.1960), calleAntoni Maura (30.10.1985)
Pablo Sarasate y Navascués (Pamplona, 10 de març de 1844 - Biarritz, 20 de setembre de 1908). Violinista i compositor navarrès. Estudià becat al Conservatori de París, el 1856, i actuà per tot Europa i per Amèrica. Entre les seves composicions hi ha Danzas españolas i Aires gitanos. |
Historial toponímic
Sarasate (1965), calleSarasate (30.10.1985)
| Ciutat i capital de Noruega, centre econòmic, administratiu i cultural del país. Es troba situada al fons del fiord homònim que s'endinsa un centenar de km entre ribes emboscades i forma una via d'intens trànsit marítim. Segons les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pel rei Harald III el 1048 i Haakon V la convertí en capital al principi del segle XIV. Aviat però, el 1387, Noruega passà a domini danès i Oslo es convertí en un centre administratiu provincial i no tornà a ser una veritable capital fins el 1814, amb la dissolució de la unió entre les corones danesa i noruega. Destruïda pel foc el 1624, el rei Cristià IV de Dinamarca la va reconstruir prop de la fortalesa d'Akershus i li donà el nom de Cristiania. Quan Noruega s'uní a Suècia el 1844, Oslo es convertí en seu del govern i el parlament noruecs, i amb la independència de Noruega el 1905, esdevingué capital del nou regne, però no va ser fins el 1925 que recuperà l'antic nom d'Oslo. * * * El carrer d'Oslo es troba a Can Llong, barri en què les vies urbanes porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Oslo (24.9.1997)
| Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 de maig de 1939). Escriptor. Hereu d'una família de propietaris rurals originària d'Hostalric i de Blanes, va estudiar dret a Barcelona, però mai no va arribar a exercir. Durant l'adolescència començà a escriure en castellà drames romàntics d'ambientació medieval, però l'amistat amb Verdaguer i el català col·loquial, viu i ric del poble, l'estimularen al canvi de llengua en la creació literària. El 1879 s'instal·là a Blanes, al capdavant del patrimoni familiar, atent però a la vida literària i a la llengua dels pagesos i els mariners. Es donà a conèixer el 1891 als Jocs Florals de Girona i el 1903, amb la publicació del recull Marines i boscatges, esdevingué el narrador referent del modernisme, model de prosa literària i de riquesa expressiva. La seva obra cabdal és constituïda per tres reculls de relats, l'esmentat Marines i boscatges, que reedità ampliat el 1920 amb el títol de Pinya de rosa, La parada (1919) i Entre flames (1928). Ruyra participà en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana el 1906 i des de 1918 va formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. |
Historial toponímic
Joaquín Ruyra (10.10.1958), calleJoaquim Ruyra (30.10.1985)
| Luis Daoíz y Torres (Sevilla, 10 de febrer de 1767 - Madrid, 2 de maig de 1808). Militar espanyol. Morí durant el motí popular antifrancès del 2 de maig de 1808, que iniciava la guerra contra Napoleó. Els dos lleons de bronze que adornen l'entrada principal del Congrés dels Diputats a Madrid reberen els nom de “Daoíz i Velarde” en honor a Luis Daoíz i a Pedro Velarde y Santillán, tots dos militars morts durant el mateix el motí. |
Historial toponímic
Daoíz (9.12.1965), calleDaoíz (30.10.1985)