Tots els articles

Antonio Vico Pintos (Jerez de la Frontera, 3 de desembre 1840 - Nuevicas, Cuba, 8 de març de  1902). Actor teatral andalús.

De família d'actors.  Era conegut per la força de la mímica, el gest, els silencis, les transicions... Va fundar el Teatro Español de Madrid. Actuà a Barcelona, els anys 1888-1890, on assolí molta anomenada.

Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost de 1853 - 25 de setembre de 1935). Arxiver i historiador autodidacte.

Col·laborà en l'ordenació dels arxius de Manresa i el 1893 fou nomenat arxiver oficial. Va publicar una trentena de títols sobre la història manresana, com Etiologia de Manresa, La sèquia de Manresa i els cinc volums de Monumenta historica civitatis Minorisae, a més de centenars d'articles fruit de molts anys d'investigació. Cronista de la ciutat, en morir era degà dels arxivers de Catalunya.

Publi Ovidi Nasó (Sulmona, 43 aC - Tomis, 17 dC). Poeta llatí.

De família de cavallers, freqüentà la companyia d'Horaci i la cort d'August i esdevingué un poeta famós. L'any 8 dC, i per motius desconeguts, fou desterrat a Tomis (l'actual Constança romanesa) per ordre de l'emperador, des d'on implorà vanament l'amnistia.

L'obra d'Ovidi és la d'un home cultivat, enginyós, refinat i bromista, bon coneixedor de la mitologia clàssica, hàbil en la retòrica i d'una facilitat extraordinària per a la versificació.

Pertanyen a les obres de joventut, els Amors, recull de peces galants, i l'Art amatòria, manual de seducció. De l'època de maduresa són les Metamorfosis, obra mestra de la poesia narrativa universal.

El carrer d'Ovidi es troba al barri de Via Alexandra, en una zona on predominen els noms d'escriptors clàssics grecs i llatins.

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol de 1875 - Cotlliure, Vallespir, 22 de febrer de 1939).  Poeta i escriptor.

A l'inici pertanyia al moviment literari del Modernisme, però més tard passà a ser membre de la Generació del 98. Conreà una poesia mancada de retòrica, que anomenà poesia eterna.

Morí a l'exili, a Cotlliure, al final de la Guerra Civil.

Joaquín Costa y Martínez (Montsó, 14 de setembre de 1846 - Graus, 8 de febrer de 1911). Polític, economista i historiador aragonès, màxim representant del moviment vuitcentista espanyol conegut com a Regeneracionisme, moviment que reflexionava sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació i propugnava una sèrie de reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració del país.

Diego de Almagro (Almagro, Ciudad Real, 1479 - Cusco, 1538). Militar castellà, conqueridor del Perú i de Xile.

Arribà a Amèrica el 1514. Va treballar amb Vasco Núñez de Balboa i va prendre part en les incursions, fundacions i conquestes desenvolupades al golf de Panamà. Administrà els béns de Franciso de Pizarro. El 1533 va arribar al Perú i l'any 1537 va ocupar Cusco i empresonà Hernando i Gonzalo Pizarro, fet que va provocar un sagnant enfrontament entre almagristes i pizarristes, que es va acabar amb la victòria dels Pizarro en la batalla de les Salinas el 1538. Almagro fou fet presoner i el van executar al mes de juliol a la plaça Major de Cusco.