Tots els articles
| La serra de l'Argentera o de Pradell marca el límit entre el Priorat i el Camp de Tarragona. Al vessant oriental de la serra hi ha el poble i el municipi de l'Argentera, sobre un terreny àrid i amb predomini de garriga, drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls que formen el barranc de l'Argentera, un afluent de la riera de Riudecanyes. El nom d'Argentera sembla que fa referència a unes mines de galena argentífera que els romans hi haurien explotat. * * * El carrer de l'Argentera es troba al barri de la Plana del Pintor, en una zona de vials amb noms de muntanyes. |
Historial toponímic
Argentera (9.12.1965), calleArgentera (30.10.1985)
| Riu que separa el Montsià i el Baix Maestrat i constitueix la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya tal com l'establí Jaume I el 1240. Neix a la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat, i rep petits afluents que davallen dels Ports de Beseit, amb els quals forma el pantà d'Ulldecona, construït modernament per modular l'irregular i escàs cabal del riu. Després de fer de partió entre municipis catalans i valencians, desemboca directament a la Mediterrània pel nord de Vinaròs. El carrer de la Sènia es troba a Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Sènia (25.3.1987)
| Coll pirinenc de l'Albera que comunica el Vallespir i l'Alt Empordà. És també l'escenari de la batalla del coll de Panissars, esdevinguda el 1285, en què les forces catalanes de Pere II de Catalunya-Aragó derrotaren l'exèrcit croat de Felip III de França, que pretenia annexionar-se Catalunya amb la benedicció papal. |
Historial toponímic
Panizars (29.12.1955), callePanissars (30.10.1985)
| Josep Esquirol i Grau (Vilafranca del Penedès, 1933 - Barcelona, 1985). Eclesiàstic. Va ser rector de Ca n'Oriac i, successivament, fou destinat a les parròquies de Can Rull i Can Puiggener. Feia la jornada laboral en una impremta com un treballador més, i les hores lliures les esmerçava en visites a la gent del barri per ajudar-los en tot allò que necessitessin. Va ser, a més, un destacat lluitador antifranquista. La seva darrera destinació, per desig personal, el portà a Vilafranca, la ciutat on havia nascut. |
Historial toponímic
Caballeros, plazaCavallersJosep Esquirol (30.10.1985)
| Antoni de Gimbernat i Arboç (Cambrils, 1734 - Madrid, 17 de novembre de 1816). Científic, cirurgià i catedràtic d'anatomia. Estudià filosofia a Cervera i el 1756 ingressà al Colegio de Cirugía de Cadiz, on va ser deixeble del gran cirurgià Pere Virgili. El 1763 ocupà la càtedra d'anatomia del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, del qual va ser director, i treballà a l'Hospital de la Santa Creu, que també dirigí. Pensionat per Carles III, va visitar París, Londres, Edimburg i Amsterdam. A Londres, el 1777, donà a conèixer una nova forma d'operar l'hèrnia crural, que des d'aleshores fou coneguda com a operació de Gimbernat. Uns anys més tard publicaria el Nuevo método de operar en la hernia crural, que va ser traduït al francès, a l'anglès i a l'alemany. El 1790, encarregat de reorganitzar el Col·legi de Cirurgia de Barcelona, perfeccionà molts instruments quirúrgics i en creà de nous, com l'anell ocular, que facilità enormement l'operació de cataractes. Deixà manuscrites moltes observacions clíniques i informes sobre l'organització dels estudis mèdics. |
Historial toponímic
Doctor Gimbernat (1925), c. delDoctor Gimbernat (27.5.1939), calleDoctor Gimbernat (30.10.1985)
| Ciutat de la província de Màlaga, d'uns 10.000 habitants. Durant els anys 60 va sofrir un fort corrent migratori cap a Catalunya i a diversos països europeus com Alemanya, França i Suïssa. A Sabadell, al barri de Can Puiggener, hi ha molts veïns originaris d'Archidona. * * * El nom d'Archidona va ser aprovat l'any 1985 a proposta dels veïns del barri. |
Historial toponímic
Don Rodrigo, calleArchidona (30.10.1985)
| Luci Anneu Sèneca (Còrdova, 4 aC - Roma, 65 dC). Escriptor, filòsof i polític llatí. Educat en el culte a la poesia i l'eloqüència, a Roma va ser deixeble dels filòsofs estoics Àtal i Papiri Fabià i del neopitagòric Sotió, que configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i una unitat d'estil i de pensament que seria present a totes les seves obres. L'any 31, obtinguda la qüestura, començà una brillant carrera d'advocat. |
Historial toponímic
Séneca (29.12.1955), calleSèneca (30.10.1985)
| La serra de Pàndols, entre la serra de Cavalls i la de l'Espina, a la comarca de la Terra Alta, que domina el curs de l'Ebre al pas de Barrufemes, és una serra abrupta i entretallada per profunds barrancs tributaris del riu de la Canaleta. La serra de Pàndols va ser l'escenari de la primera ofensiva republicana comandada per Líster durant la Batalla de l'Ebre, a la Guerra Civil de 1936-39. La contraofensiva franquista donà lloc a combats d'una extraordinària duresa que ocasionaren prop de 10.000 morts entre tots dos bàndols. |
Historial toponímic
Pandols (24.11.1955), callePàndols (30.10.1985)
| Josep Esquirol i Grau (Vilafranca del Penedès, 1933 - Barcelona, 1985). Eclesiàstic. Va ser rector de Ca n'Oriac i, successivament, fou destinat a les parròquies de Can Rull i Can Puiggener. Feia la jornada laboral en una impremta, com un treballador més, i les hores lliures les esmerçava en visites a la gent del barri per ajudar-los en tot allò que necessitessin. Va ser, a més, un destacat lluitador antifranquista. La seva darrera destinació, per desig personal, el portà a Vilafranca, la ciutat on havia nascut. |
Historial toponímic
Josep Esquirol (30.10.1985)
Agustí Crehueras i Brujas (Sabadell, 28 de desembre de 1845 - Barcelona, 4 de febrer de 1920). Filòleg i pedagog. Cursats els primers estudis i l'ensenyament secundari als Escolapis de Sabadell, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble de Milà i Fontanals i professor auxiliar de la seva càtedra. Era un gran coneixedor del llatí, el grec i l'hebreu i durant quaranta anys va ser professor d'aquestes llengües clàssiques a diverses escoles de Sabadell i de Barcelona. Crehueras va defugir sempre honors i reconeixements públics i va dedicar la vida a l'estudi dels clàssics i a l'ensenyament de llengua i literatura, a corregir originals i proves per a l'edició d'autors grecs i llatins, i a atendre les consultes dels seus amics escriptors i coreligionaris. Malauradament, en morir no va deixar cap mostra escrita dels seus estudis filològics. El 1924, a proposta de l'arxiver municipal, mossèn Gabriel Clausellas, l'Ajuntament que presidia l'alcalde Relat va acordar donar el nom del doctor Crehueras al carrer que aleshores s'anomenava carrer del Reixat. |
Historial toponímic
Safareig (1.9.1855)ReixatAgustí Creueras (7.1.1928), c. d'Doctor A. Crehueras (27.5.1939), calleDoctor Crehueras (30.10.1985)