PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862). Escriptor, economista i polític. Iniciador del Romanticisme i de la Renaixença a Catalunya.

L'any 1820, va participar de manera entusiasta a la revolució que va iniciar el Trienni Liberal de Riego. A partir del 1926 s'establí a Madrid per treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar Remisa i Miarons. El van nomenar director general del Tresor el 1847, de la Junta de Duanes i Aranzels el 1850 i de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l'Estat el 1852; a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni el 1857.

La seva obra poètica en català, tot i que escassa, fou renovadora. Així, l'Oda a la pàtria es considera l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.


Historial toponímic

Aribau (1925), c.
Aribau (27.5.1939), calle
Espronceda [parcial] (1963-64), polígono
Aribau (30.10.1985)

Serra d'en Camaró. Serreta de ponent de la ciutat que s'estén des de terres de la Creu Alta fins a la ctra. de Terrassa, més enllà de Can Rull.

Historial toponímic

Serra Camaró (9.12.1965), calle
Serra d'en Camaró (30.10.1985)

Nom que adoptà Achille Ratti (Desio, 31 de maig de 1857 - Roma, 10 de febrer de 1939) en ser elegit papa el 1922.

Havia estat prefecte de la Biblioteca Ambrosiana i de la Vaticana, arquebisbe de Milà i cardenal. Com a papa va publicar, entre d'altres, l'encíclica Quadragesimo anno, sobre la qüestió social. El febrer de 1929 va signar amb Mussolini els Pactes de Laterà que significaren el reconeixement del nou Estat del Vaticà, un concordat que implicava l'acceptació de l'Església Catòlica com a oficial a tot l'estat italià i una indemnització en metàl·lic en concepte de reparació dels danys ocasionats per l'ocupació de Roma i la resta de territoris pontificis el 1870.


Historial toponímic

Ancha (annexat el 1904 amb la Creu Alta), calle
Salvador Seguí (1934)
Papa Pío XI (27.5.1939), calle
Papa Pius XI (30.10.1985)

Josep Maria Quadrado i Nieto (Ciutadella, 14 de juny de 1819 - Ciutat de Mallorca, 6 de juliol de 1896). Escriptor, historiador i arxiver.

Traslladat a Palma de jove, aviat contactà amb la Renaixença mallorquina. El 1840 va ser nomenat arxiver de l'Arxiu del Regne de Mallorca, càrrec que amb una breu interrupció ocupà fins a jubilar-se. Va escriure poesia, de caire romàntic, i fins i tot novel·la, però va ser com a historiador que va destacar. En relació amb Mallorca, va publicar: Forenses y ciudadanos, Islas Baleares, Historia de la conquista de Mallorca i La judería en la capital de Mallorca en 1391. Va ser el patriarca del desvetllament cultural mallorquí de la segona meitat del segle XIX.


Historial toponímic

Quadrado (1925), c. de
Francisco Cuadrado (24.11.1939), calle
Cuadrado, calle
Josep Maria Quadrado (30.10.1985)

Pere Mata i Fontanet (Reus, 14 de juny de 1811 - 21 de maig de 1877). Metge i escriptor, perseguit per les seves idees liberals i obligat a exiliar-se diverses vegades.

El 1840, amb l'abdicació de Maria Cristina, va ser nomenat alcalde de Reus i, el 1842, fou elegit diputat i secretari de les Corts. Entre 1843 i 1854 va ocupar la càtedra de Medicina legal i toxicologia de la Universitat de Madrid. Durant aquests anys va escriure Tratado de medicina y cirugía legal, teórica y práctica, seguido de un compendio de toxicología, Doctrina médico-filosófica española, Examen crítico de la homeopatía, entre altres, en què introduïa nous corrents contraris a la ideologia mèdica oficial i defensava la visió anatòmica de les malalties mentals. Mata és un dels precursors de la psiquiatria a Espanya.

Com a escriptor és autor de diverses novel·les històriques, com El poeta y el banquero, Los moros del Riff o el presidiario de los Alhucemas, El idiota o los trabucaires del Pirineo o Eloisa y Abelardo, que fou prohibida. En català va escriure els poemes Lo vot complert i Records de la pàtria.


Historial toponímic

Doctor Mata (1925), c. del
Doctor Mata (27.5.1939), paseo del
Doctor Mata, calle
Doctor Mata (30.10.1985)

L'Argentina és una república sud-americana que ocupa la major part de territori continental al sud del Tròpic de Capricorni i és fronterera al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic i a l'oest amb Xile i la serralada andina. La capital és Buenos Aires i Córdoba, Rosario i Mendoza es compten entre les grans ciutats. El castellà és la llengua oficial de la república, però el guaraní és cooficial a la província de Corrientes i a les comunitats indígenes es parla el quítxua, l'aimara i el mapudungun, la llengua dels maputxes. A les grans ciutats es parlen altres llengües de procedència europea, com l'italià, l'alemany i el rus. A l'Argentina precolombina hi havia dos grups de població majoritaris, els inques, que havien conquerit diversos pobles aborígens poc abans de l'arribada dels espanyols, i els guaranís, procedents d'Amazònia. Els europeus van arribar a l'Argentina el 1502, però no va ser fins el 1580 que Espanya hi va establir un assentament permanent, la colò nia de Buenos Aires que depenia del Virregnat del Perú. El 1776, hi va crear el Virregnat del Riu de la Plata, que incloïa l'Uruguai, el Paraguai i una part de l'actual Bolívia. El 1816, el Congrés de Tucuman proclamava la independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata, i tres anys després s'aprovava una constitució republicana, coincidint amb el conflicte civil entre unitaris i federalistes que acabarà amb la indpendència de l'Uruguai i el Paraguai, i amb una nova constitució elaborada pels unitaris el 1826. * * * El carrer de l'Argentina es troba situat als Merinals, en una zona on predominen els carrers amb noms de països americans.

Historial toponímic

Argentina (10.10.1958), calle
Argentina (30.10.1985)

Llinatge de la noblesa catalana originari del castell de Sentmenat, d'on prengueren el nom, que foren els feudataris més importants dels Montcada. A Sabadell, des del segle XII apareixen els Sentmenat relacionats amb els Montcada i els Jorba, totes tres famílies eren conegudes amb el nom dels Tres Senyors de la Vila, perquè posseïen per indivís grans partides de terra que els sabadellencs anomenaven Alou dels Tres Senyors. De les tres famílies, a finals del segle XVII només quedaven els Sentmenat com a senyors de la vila.

Historial toponímic

c. de Sentmenat
Sentmenat (27.5.1939), calle
Sentmenat (30.10.1985)

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de febrer de 1899 - Barcelona, 10 de juny de 1988). Polític, president de la Generalitat.

Procedent dels sectors nacionalistes propers a Francesc Macià, en constituir-se ERC el 1931 ocupà el càrrec de secretari general del nou partit i va ser elegit diputat al Parlament espanyol i diputat al Parlament català. Des de l'inici de la Guerra Civil formà part del govern presidit per Lluís Companys, com a conseller de Sanitat i de Serveis Socials, el juliol de 1936, i d'Economia, l'agost següent, fins que el setembre de 1936 assumí la presidència del Consell de la Generalitat i la conselleria de Finances, a la qual afegí la de Cultura l'abril de 1937. Cessà d'aquests càrrecs el mes de maig de 1937 i va ser nomenat conseller de Finances fins al final de la guerra.

Exiliat el febrer de 1939, s'establí a França. El 1954 fou elegit president de la Generalitat a l'ambaixada de la República Espanyola a Mèxic i, després de viatjar per diversos països d'Amèrica, recalà a França i fixà la residència a Saint-Martin-le Beau, prop de Tours.

L'octubre de 1977 tornà a Barcelona i fou nomenat president de la Generalitat provisional fins que, aprovat l'estatut de 1979 i elegit el Parlament de Catalunya, el maig de 1980 el succeí Jordi Pujol en la presidència de la Generalitat. Retirat de la vida pública, adoptà una posició d'observador crític amb la política del país.


Historial toponímic

Papa Pacelli
Josep Tarradellas (29.7.1988)

Josep Guardiet i Pujol (Manlleu, 21 de juny de 1879 - Barcelona, 3 d'agost de 1936). Eclesiàstic.

Estudià al seminari de Vic i va ser ordenat prevere a Barcelona el 1902, el mateix any que es doctorà en Teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Va ser successivament vicari d'Ullastrell, Argentona i Olesa de Montserrat i per l'agost de 1905 va venir a Sabadell a regentar la Tinença de la Santíssima Trinitat. El 1909, durant els fets de la Setmana Tràgica, aconseguí aturar les tropes que es disposaven a intervenir a Sabadell. El 1912 deixà Sabadell per anar a la parròquia del Pi de Barcelona i durant un temps estigué a l'església del Sant Esperit de Terrassa. El 1916 el varen traslladar a Rubí, on creà escoles i diverses entitats culturals. Va ser assassinat el 1936 a la carretera de l'Arrabassada.


Historial toponímic

José Guardiet (20.12.1955), calle
Josep Guardiet (30.10.1985)

Josep M. Llonch i Gambús (Sabadell, 29 de setembre de 1901 - 1 de desembre de 1972). Metge.

El 1936, Josep M. Llonch fundà, amb el Dr. Alfons Pareja, la Clínica de la Mare de Déu de Montserrat. Acabada la Guerra Civil, va ser director de la Clínica de la Salut. Va ser també president de la Junta Coordinadora d'Acció Catòlica Interparroquial.


Historial toponímic

Hermandad (19.12.1955), pasaje de la
Doctor Llonch (30.10.1985)