Tots els articles

Juli Garreta i Arboix (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març 1875 - 2 de desembre de 1925). Músic.

Juli Garreta va ser un músic de formació autodidacta, que exercí, com el seu pare, l'ofici de rellotger. Romàntic i intuïtiu, va esciure música simfònica i de cambra, i cançons per a veu i piano. Transformà la sardana en una forma musical apta per a concert i contribuí a divulgar-la internacionalment. Va compondre més de setanta-cinc sardanes, per damunt de les quals destaca Juny, que rebé els elogis d'Ígor Stravinski.

El carrer de Juli Garreta es troba a Can Rull, en una zona en què predominen els carrers amb noms de músics.

Dolors Miralles i Valls (Sabadell, 15 de juliol de 1889 - 5 de gener de 1981). Pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona.

Va ser la primera alumna del Centre de Dependents, on va estudiar tenidoria de llibres, francès, anglès i taquigrafia i als 21 anys ja era professora del centre. Més endavant, especialitzada en estenografia, es diplomà a Leipzig i va ser membre titulat de l'Institut Estenogràfic de París. El 1920 va ser nomenada professora de mecanografia de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, de Barcelona. Dos anys més tard, en morir el seu pare, es va fer càrrec de l'Acadèmia Miralles. Aleshores començà a organitzar-hi conferències i concerts de piano, visites col·lectives a centres culturals i excursions. El 1923, dins el Centre Excursionista del Vallès, va crear amb un grup d'amigues l'Agrupació Feminista Maria de Bell-lloch, dedicada a l'excursionisme i a diversos actes culturals. El 1926, en incorporar l'ensenyança general, l'Acadèmia Miralles es convertí en la primera escola catalana de Sabadell, que ajudà moltes dones a integrar-se en el món laboral i els obrí l'accés a la cultura del país.

Jules Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828 - Amiens, 24 de març de 1905). Escriptor francès de novel·la científica d'anticipació.

Després de l'escolarització secundària a Nantes, als dinou anys se n'anà a París per estudiar dret, estudis que acabà dos anys més tard, però mai no s'interessà realment per exercir l'advocacia. En canvi, començà a escriure teatre, llibrets d'òpera còmica i algunes narracions curtes, sense gaire èxit. Després de viatjar per Escòcia, Noruega i Islàndia, entre 1859 i 1861, va iniciar la sèrie de novel·les de Viatges extraordinaris, que li portarien l'èxit. La primera va ser Cinc setmanes amb globus, el 1863. Després, i sempre dins el gènere de novel·la científica, amb dosis d'aventures i ficció, i amb troballes científiques i tecnològiques que s'avançaven a la seva època, va continuar escrivint, entre les novel·les més famoses: Viatge al centre de la Terra, De la Terra a la Lluna, Els fills del capità Grant, Vint mil llegües de viatge submarí, L'illa misteriosa, La volta al món en vuitanta dies, Miquel Strogoff, Un capità de quinze anys, El castell dels Càrpats i moltes altres. En certa manera, Verne era un hereu del romanticisme que propugnava una visió idealitzada de la ciència i el progrés tecnològic com a font de la felicitat humana.