PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Arnau de Vilanova (?, 1238 - Gènova, 1311). Metge, filòsof i escriptor en català i en llatí, nascut probablement a València. Va ser un presursor dels primers humanistes catalans. Estudià a Montpeller, on es graduà de mestre en medicina, i, radicat de molt jove a València, aprengué l'àrab, llengua que l'ajudà a esdevenir un dels metges més famosos del seu temps. A Barcelona, entre 1281 i 1285 estudià hebreu i les Sagrades Escriptures al convent dels dominics. Va ser metge de reis i de papes. De Pere II, d'Alfons II i de Jaume II, i dels papes Bonifaci VIII, Benet XI i Climent V. En la dècada de 1289 a 1299 va ensenyar medicina a Montpeller, aleshores sota el domini de Jaume II de Mallorca. Va escriure opuscles sobre l'Anticrist i la reforma de l'Església. I quan Jaume II l'envià a París com a ambaixador, a causa de les seves idees sobre l'Anticrist, fou acusat pels teòlegs de la universitat, processat i condemnat. Són també d'aquesta època alguns del seus escrits sobre alquímia. El 1306, retirat al monest ir de Sant Víctor de Marsella, va escriure la seva obra cabdal, l' "Expositio super Apocalypsi". Amb tot, Vilanova deu la seva fama pòstuma a les seves obres científiques i mèdiques. Molts dels seus escrits sobre alquímia són d'atribució dubtosa, com ho són també el "Breviarum" i el "Speculum". I a part de les traduccions d'obres mèdiques de l'àrab al llatí, ens n'han restat tractas breus que van assolir una gran divulgació a tot Europa, sobre l'esterilitat, el coit, les sagnies, els verins, l'alquímia, els somnis i els maleficis.

Historial toponímic

Arnau de Vilanova (1925)
Antonio Arnau (1.12.1939), calle
Arnau de Vilanova (30.10.1985)

Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986). Novel·lista i filòsofa existencialista francesa.

Va estudiar Filosofia a la Sorbona, on conegué Jean-Paul Sartre, amb qui compartí vida i de qui rebé una forta influència en les actituds i el pensament. Va ser professora de filosofia fins al 1943, quan l'ocupació alemanya l'allunyà de l'ensenyament, i va entrar a la Resistència Francesa. En les seves novel·les va explorar els territoris de la llibertat, l'acció i la responsabilitat individual, propis de l'existencialisme, com a L'invitée, Le sang des autres, Les mandarins. Les tesis existencialistes són presents també a les seves obres autobiogràfiques Memoires d'une jeune fille rangée, La force de l'âge i Une mort si douce. Amb Le deuxieme sexe, estudi sobre la condició de la dona, va exercir una gran influència sobre la consciència feminista europea. En tota la seva obra hi ha la preocupació pel compromís moral i polític de l'escriptor.

El carrer de Simone de Beauvoir es troba al barri de Castellarnau, on els carrers porten noms de persones que han lluitat per la llibertat i la dignitat humanes.


Historial toponímic

Simone de Beauvoir (28.4.1999)

Francesc de Paula Clerch i Margall (Sabadell, 9 d'octubre de 1828 - Barcelona, 2 d'abril de 1900). Eclesiàstic.

Als 18 anys ingressà al noviciat de Moià i, acabats els estudis, va ser destinat a l'ensenyança als Escolapis de Sant Antoni de Barcelona. El 1857, quan Antoni Maria Claret era arquebisbe de Cuba, va fundar un col·legi escolapi a l'illa i Francesc Clerch hi fou enviat. S'hi va estar 30 anys. Fins al 1868 regentà la càtedra de Física i Ciències Naturals de l'Escola Normal. També va ser rector del col·legi de Guanabacoa i del de Camagüey. Durant els anys d'estada a l'illa treballà en la formació del Museu de Mineralogia de Cuba i al col·legi de Guanabacoa creà un Museu de Ciències Naturals. Especialitzat en conquiliologia, va descobrir dues noves espècies de mol·luscs, que porten el seu nom. Les seves aportacions científiques van merèixer medalla d'or a l'Exposició Universal de París i a la de Barcelona de 1888. Tornà el 1887, primer a Sevilla i tot seguit a Barcelona, al col·legi de Sant Antoni, on va morir el 1900.

Fruit de la seva dedicació a les ciències naturals és la publicació del Catálogo de minerales de la isla de Cuba.


Historial toponímic

Pare Clerch (1925), c.
Castanyer (6.1.1937)
Padre Clerch (27.5.1939), calle
Pare Clerch (30.10.1985)

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981). Escriptor i periodista.

Originari d'una família de propietaris rurals, deixà l'ofici familiar i estudià la carrera de Dret a la universitat de Barcelona. Acabats els estudis, es dedicà professionalment al periodisme. Començà el 1918 a Las Noticias i després col·laborà a La Publicidad i en altres diaris com La Veu de Catalunya, de la qual fou corresponsal durant molts anys. Entre 1919 i 1939 visqué fora de Catalunya, a les principals capitals europees, com a corresponsal de premsa, i va ser testimoni dels grans esdeveniments polítics d'entreguerres. És en aquesta època que començà a publicar llibres: Coses vistes, Llanterna màgica, Vida de Manolo (editat per les Edicions La Mirada el 1928), Cartes de lluny, Cartes meridionals, Viatge a Catalunya...  Durant la Guerra Civil s'exilià a Itàlia i després passà a l'Espanya franquista. Retornà a Catalunya el 1939 i pràcticament no es va moure de l'Empordà natal. Passat un temps de reflexió i de silenci, a mitjan anys quaranta va reprendre la seva producció en català, que a partir de 1966 va recollir en l'Obra completa, més de 45 volums que ocupen unes 25.000 pàgines de prosa. Pla és l'escriptor català més popular i més llegit de tots els temps. La seva obra, partint d'una llengua popular i col·loquial, assoleix un llenguatge literari d'una gran riquesa i constitueix un gran retaule de gairebé un segle de vida catalana.

El carrer de Josep Pla es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans.




Historial toponímic

Josep Pla (28.11.1990)

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902). Metge i polític.

Presidí l'Ateneu Barcelonès i la Societat d'Amics del País. El 1899 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec del qual dimití en veure's obligat pel govern a autoritzar l'embargament de morosos. Aquest fet li donà una gran popularitat. Presidí la Lliga Regionalista i va ser diputat a corts per la candidatura catalanista.

La plaça del Dr. Robert ha estat coneguda popularment com els Jardinets.




Historial toponímic

Alt del Pedregar (sector est de la plaça)
Doctor Robert (abril de 1902)

Joan Prat i Esteve (Sabadell, 13 de juliol de 1904 - Viena, 15 d'agost de 1971). Escriptor, crític literari i periodista, membre del Grup de Sabadell i cofundador de les Edicions La Mirada. Des de molt jove, amb els primers poemes a la premsa, el 1919, adoptà el pseudònim d'Armand Obiols.

Fou corresponsal de La Veu de Catalunya i publicà articles de crítica al Diari de Sabadell i a La Publicitat. A mitjan anys vint s'havia creat un gran prestigi intel·lectual i tenia fama de crític dur i exigent, fins al punt d'haver de plegar la secció "Buirac" del diari La Nau perquè la consideraren excessivament mordaç.

Durant dos anys, les Edicions La Mirada van anunciar la imminent aparició de Deucalió, llibre de poesia de tradició simbolista, d'una maduresa precoç, que Obiols acabà desestimant, eternament insatisfet de la seva obra de creació.

Durant la República mantenia un segon editorial a La Publicitat i, com a militant d'Acció Catalana, es revelà un excel·lent orador. En esclatar la guerra participà en l'Agrupació d'Escriptors i en el Servei de Biblioteques al Front i va ser cap de redacció de la Revista de Catalunya.

El 1939 s'exilià a França i estigué refugiat a Roissy-en-Brie, on inicià una relació sentimental amb Mercè Rodoreda que seria determinant per a l'obra de l'escriptora. Amb l'ocupació nazi el van internar en un camp de treball prop de Bordeus. Al final de la guerra europea entrà de traductor a l'ONU, primer a París i a Ginebra, i després a Viena, on va morir el 1971.


Historial toponímic

Sant Auguri i c. dels Sants Just i Pastor
Armand Obiols (21.12.1984)

Massís d'Andalusia, a la serralada Penibètica, el més elevat de la península Ibèrica, amb els pics de Mulhacén (3.478), La Veleta (3.392) i La Alcazaba (3.366). Al vessant nord del massís neixen molts rius de la conca del Guadalquivir, com el Genil, i als vessants oest i sud, els de la conca mediterrània, com el Dúrcal i el Trevélez. La major part de la serra és dins el parc nacional de Sierra Nevada. El carrer de Sierra Nevada es troba al barri del Torrent del Capellà, en una zona de noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Sierra Nevada (29.12.1955) calle
Sierra Nevada (30.10.1985)

Emilia Pardo Bazán (La Corunya, 16 de setembre de 1851 - Madrid, 12 de maig de 1921). Novel·lista, assagista i feminista gallega.

Tota la seva obra, com la seva vida, està marcada per la preocupació literària, social i política. El 1883 publicà setmanalment a La Época, La cuestión palpitante, en què expressava la seva opinió sobre el naturalisme francès i esbossava una teoria de la novel·la. Les seves obres principals -Los pazos de Ulloa (1886), La madre naturaleza (1887) i La piedra angular (1891) - s'inscriuen dins aquest corrent naturalista.




Historial toponímic

Pardo Bazán (1965), calle
Pardo Bazán (30.10.1985)

Josep Miquel i Clapés (Sabadell, 1859 - 19 de desembre de 1931). Militant anarquista i teixidor d'ofici, conegut com l'avi Miquel.

Va participar en la fundació de la Primera Internacional a Catalunya. Defensor de la causa obrera, conegué l'exili i la presó i rebé pallisses de militars i policies. A Sabadell va organitzar la Vaga de les Set Setmanes de 1882 i el juny de 1896, arran de l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona, va ser detingut, processat i empresonat al castell de Montjuïc. En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, va ser delegat de Solidaritat Obrera al congrés de la CGT de Marsella, celebrat el 1908, i va tenir una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica de 1909 i en els Fets de l'Obrera de 1917 a Sabadell, la vaga general revolucionària en què els treballadors, militants anarcosindicalistes, s'enfrontaren a la guàrdia civil i a les tropes enviades des de Barcelona. Va ser novament detingut i, a conseqüència de les pallisses rebudes, va quedar paraplègic i mai més no es pogué moure del llit.


Historial toponímic

26 de Enero (annexat de Barberà el 1959), calle
Liberación (18.2.1960), calle
Josep Miquel (30.5.1979)

Esteve M. Relat i Corominas (Puig-reig, 13 de setembre de 1892 - Sabadell, 12 de desembre de 1972). Metge i alcalde.

Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que compaginà amb la feina de dependent en una farmàcia barcelonina. Després de llicenciar-se i doctorar-se, es traslladà a Sabadell i el 1918 ingressà en el Cos Mèdic Municipal.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou nomenat alcalde de Sabadell per la seva condició d'universitari, càrrec que ocupà des de l'octubre de 1923 fins al febrer de 1930. Durant aquesta etapa es construí el Mercat Central a l'antic camp de la Sang i s'empedraren nous carrers, entre els quals els de les Valls, Calderon i Margenat. Es milloraren les instal·lacions de l'Hospital i Casa de Beneficència, es donà un nou impuls a l'Hospital de la Mare de Déu de la Salut amb la construcció del pavelló Victòria Eugènia per fer front a l'epidèmia de tuberculosi pulmonar que assotava la població i es proveí el Dispensari Municipal amb noves especialitats mèdiques. Una de les reformes urbanístiques més polèmiques d'aquesta etapa va ser la transformació del primer tram de la Rambla en bulevard, de manera que perdé el característic passeig central. S'obrí també el carrer d'Alfons XIII, que acollí l'estació dels Ferrocarrils de Catalunya quan el tren arribà a la Rambla el setembre de 1925.












Historial toponímic

Doctor Relat (30.10.1985)