Tots els articles
| Aristòtil (Estagira, Tràcia, 384 aC - Calcídia, Eubea, 322 aC). Filòsof i científic grec, un dels esperits més influents de la història. El carrer d'Aristòtil es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Aristòtil (30.10.1985)
| Sicília és l'illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica i separada de la península Itàlica per l'estret de Messina. Habitada des del paleolític i amb diverses cultures dels metalls, l'arribada dels grecs al segle VIII aC significà un canvi radical a l'illa, que s'integrà a la Magna Grècia. I amb Ulisses, l'heroi de l'Odissea retingut set anys a l'illa, entrà a formar part de l'imaginari hel·lènic. Després dels grecs, Sicília passà successivament a mans de romans, vàndals, bizantins, àrabs, normands i del Sacre Imperi Romanogermànic, fins que l'aixecament dels sicilians contra Carles d'Anjou el 1282 propicià que Pere el Gran, primogènit de Jaume I de Catalunya-Aragó, fos coronat rei. Tres segles més tard, amb la implantació del Consell d'Itàlia, el 1554, Sicília i els altres estats italians se separaren de fet de la corona catalanoaragonesa. * * * El carrer de Sicília es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers on predominen els noms d'illes. |
Historial toponímic
Sicilia (1965), calleSicília (30.10.1985)
| En el món del tèxtil, el paraire encarregava les peces de roba als teixidors, les sotmetia a les operacions d'acabat un cop teixides i després les comercialitzava. El paraire era, doncs, un "parator" o preparador, que preparava els draps per al servei definitiu. |
Historial toponímic
Paraires (9.12.1065), avenidaParaires (30.10.1985)
Josep Masllovet i Sanmiquel (Sabadell, 15 d'agost de 1879 - 21 de març de 1946). Músic i compositor. Va estudiar a l'Escola Municipal de Música de Sabadell i el 1896 entrà a la de Barcelona, on tingué per mestres Nicolau, Daniel, Albergui i Vidiella, amb qui estudià harmonia, composició, orgue, contrapunt, fuga i piano. Entre 1898 i 1900 estrenà al sabadellenc Teatre Euterpe les sarsueles El ball del carrer del Sol i Marcela i, abans d'anar a Madrid el 1901, a l'Olímpia de Barcelona estrenava mitja dotzena de sarsueles més. El 1903 se n'anà a les Filipines, on va ser nomenat organista i mestre de capella de l'església dels Jesuïtes i director musical de l'Ateneo de Manila. Va col·laborar en la fundació de l'Orfeó Català de Manila, del qual va ser director, com també de diverses orquestres i companyies teatrals de les illes. Encara a Manila, va compondre la missa per a quatre veus Mater Immaculata i el Gloria, que va ser adoptada com a himne nacional de les Filipines. En retornar a Sabadell el 1913, el van nomenar director de l'Escola de Música i de la Banda Municipal. A part de les obres escèniques i de la missa a quatre veus, va compondre el poema simfònic L'aparegut i les sardanes El pla de l'Amor i La pomellista, i altres obres de caràcter orquestral com: Barcarola, Nuit de lune, Sol ixent, Gavota, Émile... El fons documental de Josep Masllovet, amb prop d'un centenar de composicions originals, es guarda a l'Arxiu Històric de Sabadell. |
Historial toponímic
Josep Masllovet (30.10.1985)
Jaume Pujades i Alzina (Sabadell, 1638/1640 - Barcelona, 1698). Metge i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Pujades gaudia d'un gran prestigi personal i professional, fins al punt que el 1687 el Comú el nomenà per representar-lo davant la comunitat de beneficiats de la parròquia per dirimir els enutjosos litigis que hi havia entre el Consell i aquesta comunitat. Va morir a Barcelona el 1698, però l'any 1701 el seu cos va ser traslladat a Sabadell i enterrat a l'església de Sant Feliu, vora la porta que s'obria a ponent. L'any 1864, l'Ajuntament que presidia Antoni Roca i Ancàs acordà donar el nom de Pujades a un carrer de la ciutat. |
Historial toponímic
Doctor Pujades (1864)Doctor Pujadas (27.5.1939), calleDoctor Pujades (30.10.1985)
| Miquel Arimon i Marcé (Sabadell, 12 d'octubre de 1882 - Barcelona, 23 de novembre de 1936). Industrial tèxtil del ram de la corderia. Va ser regidor de l'Ajuntament de Sabadell amb l'alcalde Esteve M. Relat, durant la dictadura de Primo de Rivera. Detingut les primeres setmanes de l'aixecament franquista, el van tancar a la txeca del carrer de Sant Elies de Barcelona i el van assassinar a la carretera de l'Arrabassada el 23 de novembre del 1936. |
Historial toponímic
Montcada (1850)Colomer (1864)Vaques (nom popular)Miguel Arimón (1.12.1939), calleArimon (30.10.1985)
| El carrer de la Serralada segueix el traçat de l'antic camí que, carrer de Garcilaso avall, travessava la Riereta pel pont d'accés a la fàbrica de cal Jepó i, per la Serra d'en Camaró, arribava fins a can Rull. |
Historial toponímic
Serralada (9.12.1965), calleSerralada (30.10.1985)
| Guillem Deganet (Sabadell, segle XIV). És un dels primers paraires sabadellencs, documentat el 1375 al testament del seu pare, Arnau Deganet, que testava a favor seu. Al segle següent trobem Bartomeu Deganet, fill d'un altre Bartomeu Deganet, que el 1436 tenia dos molins fariners i drapers a l'Horta Major, un dels quals era l'antic molí de na Segarra, i era propietari encara de dos filadors fora vila. Els Deganet constitueixen el primer exemple d'una dinastia d'industrials drapers. |
Historial toponímic
Paraire Deganet (juny de 1960), plazaParaire Deganet (30.10.1985)
| Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 21 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945). Pintor muralista, d'un estil d'arrel barroca, al marge dels corrents estilístics catalans del seu temps, amb tocs d'orientalisme i d'expressionisme goyesc. La seva paleta es reduïa gairebé als tons sèpia i als daurats. La gran obra de Sert són els murals de la catedral de Vic, destruïts per un incendi durant la Guerra Civil i refets el 1945. És autor també dels murals de l'Exposició Universal de París del 1900, del Gran Saló del Palau de Justícia de Barcelona, del Palau de la Societat de Nacions de Ginebra, del Waldorf Astoria i del Rockefeller Center de Nova York, i de molts salons privats de París, Londres, Barcelona o Buenos Aires. |
Historial toponímic
Sert (29.12.1955), calleJosep Maria Sert (30.10.1985)
| Bonaventura Puig i Ferrer (Sabadell, 12 de febrer 1823 - 18 de desembre de 1908). Metge. Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es va llicenciar als 25 anys. El doctor Puig va ser tota una institució a Sabadell, on exercí la medicina amb generositat durant més de seixanta anys, respectat i venerat pels sabadellencs. El desembre de 1908, a proposta del doctor Josep Mir, regidor de l'Ajuntament que presidia Feliu Griera, es canvià el nom del carrer de Sant Domènec, que ja hi era a la Creu Alta, agregada feia poc a Sabadell, pel del Doctor Puig. |
Historial toponímic
Capellans (s. XVIII-XIX)Sant Domènec (inicis segle XIX)Doctor Puig (14.4.1910), c. delDoctor Puig (27.5.1939), calleDoctor Puig (30.10.1985)