Tots els articles
| Municipi de la Noguera, situat a la riba esquerra del Segre. Al sud hi té la comarca d'Urgell, a l'est els municipis de Ponts i la Baronia de Rialb, al nord el Pallars Jussà amb la serra de Comiols i a l'oest la Conca de Meià. L'activitat productiva del municipi es basa en l'agricultura -cereals, hortalisses i arbres fruiters- i en la ramaderia -bestiar porcí-. La indústria tèxtil del cotó i la seda, que havia estat força important fins a mitjan segle XX, avui ha desaparegut. Al seu lloc, hi ha indústries menors com la destil·lació d'alcohol, la fabricació de farina i la de fusta per a la construcció. Artesa formà part del comtat d'Urgell des del segle XI. Conquerida als musulmans cap al 1023, el comte Berenguer Ramon I de Barcelona la lliurà en feu al comte Ermengol II d'Urgell. Però caigué de nou en mans islàmiques fins que el 1038 passà a mans d'Arnau Mir de Tost i entrà a formar part definitivament del comtat d'Urgell. * * * El carrer d'Artesa de Segre pertany a una zona de la Roureda en què els carrers porten noms de municipis catalans, majoritàriament de les comarques pirinenques. |
Historial toponímic
ArtesaArtesa de Segre (30.10.1985)
| El carrer del Sol va aparèixer entre 1840 i 1850 juntament amb el carrer de Migdia, paral·lels a banda i banda del carrer de Sant Pau, que era el camí de Sant Pau de Riu-sec i l'eix d'expansió meridional de la ciutat. Tant el carrer del Sol com el carrer de Migdia, per la seva orientació cap al sud, sobretot a l'hivern, eren dels més assolellats de la ciutat. |
Historial toponímic
Sol (meitat segle XIX)Víctor Balaguer (1901), c. deGeneral Mola (27.5.1939), calleSol (30.5.1979)
| Lluís Rodés i Pou (Sant Quirze Safaja, 28 de juliol de 1862 - Castellar del Vallès, 21 de desembre de 1923). Escolapi. Va estudiar al noviciat dels Escolapis de Moià i als 19 anys, durant el curs 1881-1882, li fou confiat l'ensenyament primari al col·legi de Santa Anna de Mataró. L'any següent, però, continuà els estudis superiors a la Universitat Calassància de Lleó. Ordenat sacerdot el 1887, el van destinar als Escolapis de Sabadell, on estigué trenta-cinc anys dedicat a l'ensenyament. Més endavant el van nomenar rector del col·legi escolapi de Castellar del Vallès, població en què residí els darrers anys fins que va morir el 1923. |
Historial toponímic
Pare Rodés (1925), c.Elisée Reclus (6.1.1937)Padre Rodés (27.5.1939), callePare Rodés (30.10.1985)
| Juan Valera y Alcalá-Galiano (Cabra, Còrdova, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905). Diplomàtic, polític i escriptor espanyol. Com a diplomàtic viatjà per tot Europa fins que el 1858 s'establí a Madrid. Aleshores dirigí diversos diaris, va ser diputat a Corts i secretari del Congrés, càrrecs que alternà amb el conreu de la literatura i l'exercici de la crítica literària, faceta en què excel·lí. Com a novel·lista és conegut per Pepita Jiménez, sens dubte la millor, Doña Luz o Juanita la larga. Quant a l'assaig destaquen Sobre el Quijote i Estudios críticos sobre literatura, política y costumbre de nuestros días. Va ser un home d'una vasta cultura i un gran coneixedor dels clàssics grecollatins. El carrer de Juan Valera es troba a Can Rull, en una zona on predominen els vials amb noms de músics i escriptors. |
Historial toponímic
Juan Valera (29.12.1955), calleJuan Valera (30.10.1985)
| Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, Biscaia, 9 de desembre de 1895 - Madrid, 12 de novembre de 1989). Dirigent històrica del Partit Comunista d'Espanya (PCE), coneguda amb el sobrenom de la Pasionaria. El 1930 fou elegida membre del comitè central del PCE. Va ser redactora de Mundo Obrero i fou detinguda i empresonada en diverses ocasions. Va participar en els fets d'octubre del 1934, a Astúries. La van elegir diputada el 1936 i l'any 1939 es va haver d'exiliar. Va ser secretària general del PCE el 1942 i en fou presidenta des del 1960 fins que es va morir. L'any 1977 tornà a l'Estat espanyol i fou elegida diputada per Astúries. Publicà les memòries El único camino (1962) i, en francès, unes Mémoires de la Pasionaria (1964). Entre altres, va rebre el premi Lenin de la pau i l'Orde de Lenin. |
Historial toponímic
Dolores Ibárruri (24.9.1997)
| Poblat ibèric de la serra de Sant Iscle, a l'indret de l'actual Santuari de la Salut, originari de Sabadell. "Arragonem" ja és citat en un vas Apol·linar, trobat a Vicarello, a la Toscana italiana, en què es relacionen totes les estacions de l'itinerari que unia Roma i Cadis. |
Historial toponímic
Estados Unidos, calleArraona (30.10.1985)
| Sòcrates (Atenes, 4 de juny del 470 aC - 7 de maig del 399 aC). Filòsof grec. Va rebre l'ensenyament dels sofistes en una època convulsa per les guerres del Peloponès i per l'oligarquia dels Trenta Tirans. El carrer de Sòcrates es troba al barri de Via Alexandra, en una zona amb noms d'escriptors clàssics grecs i llatins. |
Historial toponímic
Sócrates (9.12.1965), calleSòcrates (30.10.1985)
| Àngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig de 1874 - 27 de juliol de 1936). Eclesiàstic i compositor. Als sis anys va ingressar a l'Escolania de la Puríssima de Sabadell i als nou anys ho va fer a la de Montserrat, on, vista la seva facilitat per la música, rebé una intensa formació musical. En sortí el 1890, amb un bon domini del piano, l'orgue, l'harmònium i la composició, i ben aviat va ser contractat per exercir d'organista al monestir aragonès de Pueyo, càrrec que ocupà fins al 1898. Paral·lelament havia seguit estudis eclesiàstics, estudis que culminà amb els darrers cursos de Teologia al seminari de Barcelona, on, a més, tingué l'ocasió d'estudiar amb Enric Granados. Ordenat sacerdot el 1901 al Palau Episcopal de Barcelona, li van confiar la direcció de l'Escolania de la Puríssima de la nostra ciutat. Rodamilans va exercir també de professor de música a les Carmelites i als Escolapis fins que el 1915 va ser nomenat mestre de capella de la parròquia de l'Esperit Sant de Terrassa. El 1923 entrà al noviciat de Montserrat i professà quatre anys després. Dedicat a l'ensenyament dels escolans, excel·lí com a professor de música i com a compositor. En esclatar la Guerra Civil es vingué a refugiar a la nostra ciutat, però, identificat com a capellà, va ser detingut i assassinat el 27 de juliol. Com a compositor deixà escrites un centenar d'obres, la majoria de música religiosa, com una missa de difunts, una salve montserratina o uns poemes musicats de Verdaguer. Entre la música no religiosa, va compondre L'hostal de la Peira, per a coral, estrenada a Terrassa el 1920. |
Historial toponímic
Rafael de Casanova (1925), c.Reverendo Angel Rodamilans (2.5.1941), callePare Rodamilans (30.10.1985)
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez (Gijón, 5 de gener de 1744 - Vega, 27 de novembre de 1811). Escriptor i polític asturià. Amic personal de Goya i ministre de Gracia y Justicia, nomenat per Godoy. És un dels autors més importants de la Il·lustració espanyola, caracteritzat per les seves idees renovadores, que li van valer el confinament i l'empresonament al castell de Bellver, a Mallorca, en temps de la reacció contra els il·lustrats després de la mort de Carles III. El conjunt de la seva obra didàctica i doctrinal constitueix un veritable programa de regeneració i transformació social. |
Historial toponímic
Jovellanos (3r quart del segle XIX)Santa María de la Cabeza (24.11.1939), calleJovellanos (18.7.1979)
Francesc de P. Xercavins i Rius (Sabadell, 18 de març de 1855 - Barcelona, 14 d'abril de 1937). Metge psiquiatre. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà en Psiquiatria i Neurologia. Paral·lelament a l'exercici de la medicina, s'endinsà en l'estudi de la neuropatologia, branca de la medicina de la qual arribaria a ser un gran especialista. El 1882 es doctorà a Madrid, amb la tesi Naturaleza y patogenia de los procesos puerperales. Va ser metge intern de l'Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Caritat de Barcelona, centres hospitalaris en els quals es va desvetllar el seu interès per la psiquiatria i la neurologia, a què dedicà tota la seva carrera professional. Xercavins va ser director mèdic de l'Hospital Mental de la Santa Creu, de Sant Andreu del Palomar. Va crear l'Institut Medicopedagògic per a alumnes amb trastorns de llenguatge i deficiència sensorial i psíquica, la direcció del qual oferí al seu oncle, el pedagog Agustí Rius i Borrell. Formà part de diverses corporacions com l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, la de Mallorca i la de Saragossa. Va ser president de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció, de la Unió Mèdico-Farmacèutica de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Pertanyia també a l'Associació de Reforma Penitenciària i a l'Acadèmia Medicofilosòfica de Sant Tomàs d'Aquino, de Bolonya, i va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i tinent d'alcalde de la Comissió de Cultura. És autor de nombroses monografies mèdiques: Fisiología de les fenómenos psicológicos, El cerebro y sus funciones, Localización de las enfermedades en el sistema nervioso, que li valgué el reconeixement de l'eminent neuròleg francès Jean M. Charcot, i Psicología, psiquiatría y psicoterapia. Va escriure també El espiritismo y el magnetismo ante la fisiología, El nerviosismo en Barcelona i Nerviosismo social. El 1927, encara en vida de l'insigne doctor, l'Ajuntament va acordar de donar el nom de Xercavins al carrer que s'havia iniciat a mitjan segle XIX com a carrer de les Rodes, per les rodes dels corders de cànem que s'hi amuntegaven. Avui, al carrer de Xercavins encara es poden veure els rètols fets amb majòliques originals del ceramista Modest de Casademunt. |
Historial toponímic
Rodes [o de la Roda] (1850)Doctor Xercavins (7.1.1928), calleDoctor Xercavins (27.5.1939), calleDoctor Xercavins (30.10.1985)