PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Les Antilles són una cadena d'illes en forma mitja lluna que s'estén des de la península de Florida fins a la costa d'Amèrica del Sud, al mar del Carib o de les Antilles, i formen part de les velles Índies Occidentals. Es divideixen en tres grups d'illes: les Bahames; les Grans Antilles, que inclouen Cuba, Jamaica, la Hispaniola (amb dos estats, Haití i la República Dominicana), Puerto Rico i les illes Caiman, i les Petites Antilles, que consten de dos arxipèlags, les illes de Sobrevent a l'est i les de Sotavent al sud, davant les costes veneçolanes, amb més d'una vintena d'illes, entre les quals, les Antilles Neerlandeses, Barbados, Curaçao, Grenada, Martinica, Montserrat, Trinidad i Tobago. L'illa de Guanahaní, després anomenada San Salvador, a les Bahames, va ser la primera terra americana descoberta per Colom, que en aquell moment, juntament amb totes les altres illes antillanes, pertanyien a dues grans famílies ètniques d'Amèrica del Sud, els arauacs i els caribs. * * * El carrer de les Antilles es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers en què predominen els noms d'illes.

Historial toponímic

Antillas, calle
Antilles (30.10.1985)

Vincent de Paul (Pouy, [avui Saint-Vincent-de-Paul] Gascunya, 1581 - París 1660). Eclesiàstic i fundador d'institucions de caritat. Va seguir estudis de Teologia a Tolosa de Llenguadoc i va ser ordenat sacerdot el 1600. El 1605, en un viatge de retorn de Marsella va ser capturat per uns pirates turcs que se l'endugueren a Tuníssia i el van vendre com a esclau. Se n'escapà el 1607. El 1609 anà a Roma i va ser capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi. Cap a 1615 va decidir abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres. Va fundar la Societat de la missió (1625), els lazaristes; les confraries de dames de la caritat i la comunitat de filles de la caritat (1633); la companyia de dames pobres (1634); el seminari de la Missió (1637), i l'obra dels nens expòsits (1638). Canonitzat el 1737, és patró de les Conferències de Sant Vicenç de Paül.

Historial toponímic

San Vicente de Paúl (29.12.1955), calle
Sant Vicenç de Paül (30.10.1985)

Orquestra fundada per Antoni Ricart i Salas (Sabadell, 1917 - 1983). Ricart va estudiar a l'Escola Municipal de Música amb Josep Masllovet i Mateu Rifà i al 16 anys ja formava part de l'orquestra American Jazz. El 1939 formà l'Orquestra Ricart i de 1947 a 1969 formà diverses orquestres (Diamantes Ricart, Dixieland, Zafiros, Diamants Show) amb les quals va recórrer amb èxit tot Catalunya i bona part d'Europa.

Historial toponímic

Orquestra Ricart (30.10.1985)

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984). Poeta.

Molt influït pel romanticisme alemany i el postsimbolisme, anà evolucionant cap a una poesia metafísica i existencial. La caducitat de les coses, la memòria dels dies perduts, el pas del temps són una constant de la seva obra. A Vinyoli, el reconeixement públic i de la crítica li arribà el 1970 amb la publicació de Tot és ara i res, que iniciava la seva etapa de maduresa. Dels llibres publicats els darrers anys cal recordar: Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), El griu (1978), A hores petites (1981), Domini màgic (1984) i Passeig d'aniversari (1984). Pòstumament ha aparegut la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol.

El carrer de Joan Vinyoli es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans.


Historial toponímic

Joan Vinyoli (28.11.1990)

Damià Forment (València ?, 1480 - Santo Domingo de la Calzada, 1540). Escultor valencià.

Forment fou un escultor imatger, un dels introductors del Renaixement a la península Ibèrica. És autor de molts retaules per tot el territori de la corona catalanoaragonesa, com el de l'església del monestir de Poblet, que li va encarregar l'abat Pere Caixal, en alabastre blanc. Va morir quan estava treballant en el retaule de la catedral de Santo Domingo de la Calzada.


Historial toponímic

Montsolís (tram oest) (1925), c. de
Marqués de Montsolís (tram oest) (27.5.1939) calle
Montsolís (tram oest), calle
Damiá Forment (9.12.1965), calle
Damià Forment (30.10.1985)

Anselm Turmeda (Ciutat de Mallorca, 1352/55 - Tunis, d 1423). Escriptor mallorquí. Ingressà a l'orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Va apostatar i, convertit a l'Islam, s'instal·là a Tunis, on prengué el nom àrab d' 'Abd Allah ibn 'Abd Allah al-Targuman al-Mayurqi, es casà amb la filla d'un notable i arribà a ocupar alts càrrecs econòmics de l'Administració tunisiana. Va escriure, en català, el 1396, el "Llibre de bons amonestaments", de consells morals que tingué gran difusió als Països Catalans; "Cobles a la divisió del Regne de Mallorques", del mateix any, sobre la situació política de l'illa; el 1417 o 1418, "Disputa de l'ase", inspirat en un apòleg oriental, fou condemnat per la Inquisició a causa del seu caràcter anticlerical i, en àrab, la "Tuhfat", relat autobiogràfic sobre la seva joventut i la conversió a l'Islam. És l'únic escriptor que havent escrit en àrab i una llengua europea ha estat considerat un clàssic en totes dues. La tomba d'Anselm Turmeda es conserva a la Medina de Tunis, al Soc dels Basters, on és objecte de veneració pública, ja que entre els musulmans tenia fama de savi i de santó.

Historial toponímic

Anselm Turmeda (1925), c. d'
Anselm Turmeda (31.10.1973), calle
Alselm Turmeda (30.10.1985)

Vicenç (Osca, ? - València, 304). Tot i que la documentació sobre la seva vida és escassa i una mica fantasiosa, sabem que era diaca del bisbe de Saragossa i que en temps de Dioclecià fou portat a València, empresonat i martiritzat. A l'indret on va morir, al barri de la Roqueta, hi varen bastir una basílica. El seu culte es popularitzà a tota l'església visigòtica i mossàrab, al nord d'Àfrica i a les Gàl·lies i va rebre un impuls notable a l'època de la conquesta cristiana.

Historial toponímic

San Vicente (annexat el 1904 amb la Creu Alta), c.
Salvoechea (6.1.1937)
San Vicente (27.5.1939), calle
Sant Vicenç (30.10.1985)

Poema cavalleresc de l'escriptor italià Matteo M. Boiardo (Scandiano, Emilia, 1441 - Reggio, Emilia, 1494), en què l'esperit èpic hi és substituït per històries d'amor i fets novel·lescos, i el protagonista, Orlando, deixa de ser el típic guerrer per convertir-se en el cavaller enamorat. El carrer de l'Orlando Enamorat es troba al barri de Via Alexandra, en un sector amb noms de novel·les famoses.

Historial toponímic

Orlando Enamorat (29.10.1986)

Nom que adoptà el cardenal Angelo Giuseppe Roncalli (Sotto il Monte, Bèrgam, 25 de novembre de 1881 - Roma, 3 de juny de 1963) quan fou elegit papa el 1958.

Tot just escollit, convocà un sínode a Roma i el Concili Vaticà II, que s'inicià el 1962. Va obrir l'Església Catòlica al diàleg amb altres confessions, afavorí les relacions entre cristians de diferents esglésies i mostrà la seva sensibilitat cap a la creixent consciència de les desigualtats i les injustícies presents en la humanitat. En el seu breu magisteri va escriure dues encícliques, Mater et Magistra (1961) i Pacem in terris (1963), que recullen l'esperit  del Concili Vaticà II d'obertura al món contemporani.


Historial toponímic

Papa Pío XI [parcial], calle
Joan XXIII (30.10.1985)

Flors de la dàlia, del gènere Dahlia, planta ornamental d'origen mexicà. El carrer de les Dàlies es troba situat al Torrent del Capellà, en una zona de vials amb noms de flors.

Historial toponímic

Las Dalias (27.5.1970), calle
Dàlies (30.10.1985)