PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982). Poeta i prosista.

De petit visqué un temps a Sabadell. S'inicià com a poeta el 1938 amb Cant corporal. S'exilià el 1939 i, després de passar per diversos camps de refugiats francesos, estigué a l'alberg de  Roissy-en-Brie, prop de París, on coincidí amb els escriptors de la Colla de Sabadell i conegué Anna Murià, que seria la seva companya. El 1940 s'embarcà cap a Amèrica i s'establí a Mèxic, on va escriure el gros de la seva obra poètica, d'entre la qual destaca L'arbre de foc (1946), Màrsias i Adila (1948), Quetzalcoàtl (1960) i Ecce homo (1968). Va escriure també les novel·les Crist de 200.000 braços, sobre l'experiència viscuda als camps de refugiats francesos, i La lluna mor amb aigua (1968). Va tornar l'any 1970 i s'establí a Terrassa, on va morir el 1982.

El carrer d'Agustí Bartra es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans.




Historial toponímic

Agustí Bartra (28.11.1990)

Cecília (segle III). Màrtir romana, d'autenticitat discutida pels mateixos historiadors catòlics i venerada a Roma des del segle V, en què se li atribuí una tomba de les catacumbes de Sant Calixt. Segons la llegenda, cap a l'any 232 l'esposaren amb el patrici Valerià, que es convertí a la fe cristiana, i moriren tots dos màrtirs. Des de l'edat mitjana és considerada patrona dels músics, especialment dels de música sacra, missió en què substituí Polímnia, musa grega del cant sagrat.


Historial toponímic

Santa Cecília (1925 ), c. de
Mariana Pineda (6.1.1937)
Santa Cecilia (27.5.1939), calle
Santa Cecília (30.10.1985)

Leandro Fernández de Moratín (Madrid, 10 de març de 1760 - París, 2 de juny de 1828). Dramaturg i poeta castellà.

Viatjà per França, Anglaterra i Itàlia, i durant l'ocupació francesa s'identificà amb el govern napoleònic. Traductor de Shakespeare i Molière, la seva obra més coneguda és El sí de las niñas. És el màxim exponent del neoclassicisme literari espanyol.




Historial toponímic

Moratín (1970), passaje
Moratín (30.10.1985)

Massís de la Serrala Prelitoral, travessat pel Ter, situat a les comarques d'Osona i la Selva, que forma els característics cingles de Collsacabra i de la plana de Vic, amb una altitud màxima de 1.204 m a Sant Miquel de Solterra o de les Formigues. El nom de les Guilleries no apareix fins ben entrat el segle XVIII per designar el que fins aleshores era conegut com la muntanya d'Osona. Com a subcomarca, les Guilleries inclouen els municipis de Sant Hilari Sacalm, Osor, Susqueda Vilanova de Sau, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Viladrau. La creació del comtat d'Osona el 1356 va fer que el territori de les Guilleries passés a la vegueria de Girona, però l'ordenació provincial de 1833 el va repartir entre Barcelona i Girona.

Historial toponímic

Guillerías (29.12.1955), calle
Guilleries (30.10.1985)

Santuari marià del municipi de Sant Ferriol, a la Garrotxa, documentat des de finals del segle XII, en què s'hi establí una petita comunitat benedictina. A l'inici del segle XV la comunitat benedictina abandonà el cenobi i la casa passà a mans del clergat secular. El santuari modern, d'estil neogòtic, és obra de l'arquitecte sabadellenc Josep Renom i es començà a construir el 1915, però no s'hi celebrà culte religiós fins al 1949, després que durant la Guerra Civil hagués servit de presó política i fos l'escenari de diversos afusellaments. Actualment acull la imatge de la Mare de Déu original del primer establiment benedictí, una talla romànica d'influència bizantina, del segle XII. * * * El carrer del Collell es troba situat al Poblenou, en una zona de vials dedicats a santuaris marians.

Historial toponímic

Collell (29.12.1955), calle
Collell (30.10.1985)

Cim del Montseny de 1.703 m, al límit del Vallès Oriental i la Selva. A diferència dels altres cims del Montseny com els Matagalls o el Pla de la Calma, és molt accidentat. S'hi accedeix pel coll de les Agudes, a la cresta que l'enllaça amb el Turó de l'Home, que amb 1.706 m d'altitud supera per poc el cim de les Agudes. El massís del Montseny va ser declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera el 1978. * * * El carrer de les Agudes es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona de vies urbanes amb noms de muntanyes.

Historial toponímic

Las Agudas (19.12.1955), calle
Agudes (30.10.1985)

Municipi de la Segarra, a la vall mitjana del Llobregós, que comprèn tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. La vila, dominada per un turó on s'aixequen les restes de l'antic castell de Sanaüja, compta amb l'església parroquial de Santa Maria, un edifici gòtic, amb una portada barroca, que estatjava la col·legiata de Sanaüja. El carrer de Sanaüja es troba al barri de la Roureda, en una zona de vials amb noms de municipis catalans.

Historial toponímic

Costabona [tram est]
Sanaüja (30.10.1985)

Leandro Fernández de Moratín (Madrid, 10 de març de 1760 - París, 2 de juny de 1828). Dramaturg i poeta castellà.

Viatjà per França, Anglaterra i Itàlia, i durant l'ocupació francesa s'identificà amb el govern napoleònic. Traductor de Shakespeare i Molière, la seva obra més coneguda és El sí de las niñas. És el màxim exponent del neoclassicisme literari espanyol.




Historial toponímic

Moratín (1872), c. de
Moratín (27.5.1939) [tram oest], calle
Moratín (30.10.1985)

Francesc Alzina (Sabadell, segles XVIII-XIX). Propietari de ca n'Alzina. Durant la Guerra de la Independència, era el cap d'una partida de guerrillers que van resultar vencedors en moltes accions contra els francesos. Aquests episodis victoriosos li van valer el títol de benemèrit de la pàtria amb franquícia de contribucions de per vida, no sense que els sabadellencs li discutissin els mèrits. * * * El nom de Guerriller Alzina substituïa el de Tercio de Montserrat, que és com s'anomenava el carrer quan el barri de la Creu fou annexionat a Sabadell, el 19 de febrer del 1959.

Historial toponímic

José Antonio (annexat de Barberà el 1959), calle
Tercio de Montserrat (19.2.1959), calle
Guerriller Alzina (18.7.1979)

Nom popular de la timba sobre les hortes del Ripoll, documentada des de 1425, que, segons Marian Burguès, "havia estat un barranc esfereïdor, amb grosses alzines al fons..." La Cobertera es troba situada al final del carrer de Bilbao, avui parcialment ocupada per la plaça de Sant Salvador, construïda en terrenys guanyats a la timba pels abocaments de terra i runa que s'hi havien anat fent al llarg dels anys. El nom de l'indret, possiblement s'originà en el terme "corbetera", pels corbs que en altre temps l'havien poblat.

Historial toponímic

Cobertera (25.10.1995)