Tots els articles
| Joan Llongueras i Badia (Barcelona, 6 de juny de 1880 - 13 d'octubre de 1953). Músic. Estudià amb Enric Granados, Enric Morera i Lluís Millet. El 1911 es diplomà a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra i introduí el seu sistema d'ensenyament de rítmica i plàstica a l'estat espanyol. A Barcelona fundà i dirigí l'Institut Català de Rítmica i Plàstica que més endavant s'anomenaria Institut Joan Llongueras. Exercí la crítica a La Veu de Catalunya i col·laborà a la Revista Musical Catalana. Publicà cançons per a piano i diversos reculls de poesia de tall maragallià. |
Historial toponímic
Joan Llongueres (9.12.1965), calle
Joan Llongueras (30.10.1985)
| Covilha és un centre industrial tèxtil, situat al vessant sud-est de la Serra da Estrela, a l'interior de Portugal. Els dos rius que travessen el centre urbà, el Carpinteira i el Degoldra, van aportar l'energia hidràulica necessària per a la industrialització de la ciutat. Entre les antigues indústries que s'acumulaven a les ribes dels dos rius encara són visibles la fàbrica-escola fundada pel comte da Ericeira el 1681 i la Real Fábrica dos Panos creada pel marquès de Pombal el 1763, convertida avui en la Universidade da Beira Interior, que acull el Museu de Lanificios, un dels millors museus europeus sobre la indústria tèxtil. * * * El carrer de Covilha es troba situat a Nostra Llar, barri amb noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Covilhá (24.11.1955), calle
Covilha (30.10.1985)
| Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, 4 de febrer de 1892 - Alcalá de Henares (?), 20 de juny de 1937). Escriptor, polític i traductor. Estudià Magisteri i exercí la seva tasca docent a l'Escola Horaciana, fundada per Pau Vila. Iniciat en el catalanisme republicà, intervingué en el moviment obrer, tant des dels rengles socialistes com dels anarcosindicalistes. El 1921 assistí com a representant de la CNT al 3r Congrés de la ISR, a Moscou, i s'hi quedà a viure 9 anys. Fruit de l'estada a Moscou és la passió per la literatura russa, que el portà a traduir al català Dostoievski, Tolstoi, Turguénev, Txékhov, Pilniak... en unes magnífiques versions. L'any 1935 va intervenir en la fundació del POUM, partit que agrupava els marxistes oposats a l'estalinisme. Després del Fets de Maig de 1937, el 16 de juny va ser segrestat davant la seu del partit a la Rambla barcelonina. Conduït a València i després a Madrid, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica sota les directrius d'Stalin. |
Historial toponímic
Andreu Nin (25.10.1995)
| Pau de Tars (Tars, Cilícia, 7 - Roma, 67). Conegut com l'Apòstol dels gentils, contribuí decisivament a l'expansió del cristianisme en el món grecoromà. De família jueva i ciutadà romà de naixement, va ser educat en la tradició jueva i en les lletres gregues. Perseguí els cristians hel·lenistes de Jerusalem fins que es convertí camí de Damasc quan intentava estendre a Síria la persecució dels cristians. S'han conservat 13 epístoles de Pau, algunes d'atribució discutida, que constitueixen els documents més antics del Nou Testament. * * * El carrer de Sant Pau es va originar sobre l'antic camí de Sant Pau de Riu-sec, priorat i església romànica consagrada el 1504, que havia pertangut als templers i al segle XIV va passar a mans dels hospitalers, l'orde militar dels Cavallers de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. |
Historial toponímic
Sant Pau (segle XVIII)
Feliu Crespí (6.1.1937)
San Pablo (27.5.1939), calle
Sant Pau (30.10.1985)
| Municipi i capital de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià, integrat dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou els quatre volcans del terme municipal, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el de les Bisaroques. Als voltants d'Olot hi ha un ric patrimoni natural amb els Aiguamolls de la Deu, la font Moixina, la Fageda d'en Jordà i els volcans de Santa Margarida i el Croscat. La indústria tèxtil hi té una antiga tradició que remunta al segle XVIII amb la introducció de les màquines de filar tipus jenny. El 1816 hi arribaren els telers mecànics i amb la formació de les primeres companyies, aparegué la indústria d'indianes. Del 1880 data la introducció del vapor i el 1911 es començà a electrificar tota la indústria. El carrer d'Olot es troba situat al barri de Nostra Llar, una zona de carrers amb noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Olot (24.11.1955), calle
Olot (30.10.1985)
| Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992). Escriptor i assagista valencià. De secular família pagesa, el seu pare va ser el primer a trencar la tradició en aprendre l'ofici de tallista d'imatges i exercir de professor de dibuix. Sense antecedents familiars, doncs, el 1943 Fuster comença els estudis de Dret a la Universitat de València i es llicencia el 1947. Durant un anys exerceix d'advocat a Sueca i paral·lelament col·labora a la premsa. Escriu per a Valencia, Levante, Jornada i per al setmanari barceloní Destino. Els primers llibres que publica són de poemes: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954), tots d'un marcat to existencialista. Amb l'edició de El descrèdit de la realitat (1955) inicia una brillant carrera d'assagista, d'una àmplia diversitat temàtica, amb un estil incisiu, sovint irònic i un punt escèptic. |
Historial toponímic
Joan Fuster (23.2.2000)
| Santuari asturià situat a la vall de Covadonga, entre els Picos de Europa i el Cantàbric. La basílica de Santa Maria la Real de Covadonga va ser construïda a finals del segle XIX, obra de l'arquitecte Federico Aparici, d'estil neoromànic, amb pedra calcària de color rosat. Al costat del santuari hi ha la Santa Cueva, amb la Capilla del Sagrario que acull la imatge de la verge de Covadonga i la tomba del rei don Pelayo que, segons la tradició, s'hi hauria refugiat amb els seus homes durant la batalla de Covadonga, l'any 722. La batalla de Covadonga, tot i no tenir a penes transcendència militar, ha estat considerada l'inici de la reconquesta dels territoris ocupats pels musulmans. |
Historial toponímic
Covadonga (3r quart del segle XIX)
Astúries (6.1.1937)
Covadonga (25.5.1939), calle
Covadonga (30.10.1985)
| Petit país del Pirineu català, a l'oest de la Cerdanya, constituït en Estat autònom sota el poder indivís del bisbe d'Urgell i del president de la República francesa. Les valls d'Andorra durant l'Edat Mitjana pertanyien al comtat d'Urgell, però amb l'expansió comtal cap a les terres fèrtils de la plana i el progressiu abandonament de les terres muntanyoses, les valls andorranes van passar a mans del bisbat d'Urgell, que al seu torn les va cedir en feu al vescomtat de Castellò i, per via matrimonial, van anar a parar al comte de Foix. Des d'aleshores, Andorra va ser un cosenyoriu entre els bisbes d'Urgell i el comte de Foix. Amb la signatura dels "Pariatges", el 1278 i el 1288, es fixaven els límits de cada senyor. Fins que el 1607, per un edicte del rei francès Enric IV, els caps d'estat andorrans van ser el bisbe d'Urgell i el rei de França, avui substituït pel president de la República Francesa. La capital és Andorra la Vella, la més petita en extensió i la més poblada de les set parròquies en què es divideix el país. Andorra no és membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'un tracte especial dins la Unió. Els andorrans tot just representen un 33% de la població, la resta és constituïda bàsicament per espanyols, portuguesos i francesos. El català és l'única llengua oficial, però el castellà, el portuguès i el francès són llengües d'ús habitual. |
Historial toponímic
Andorra (29.12.1955), calle
Andorra (30.10.1985)
| Oleguer (Barcelona, 1060 - 1137). Eclesiàstic. De família noble, el seu pare, Oleguer, era secretari de Ramon Berenguer I. Als 10 anys va entrar a la comunitat de canonges de la catedral de Barcelona, va ser canonge de Sant Adrià de Besòs i abat de Sant Ruf d'Avinyó. El 1115 fou proclamat bisbe de Barcelona, càrrec que confirmà el papa Pasqual II. Oleguer va ser el bisbe més influent sobre l'església llatina del seu temps, va participar en els concilis europeus de Narbona, Tolosa, Laterà i Clarmont, i anà a Terra Santa. El 1118 va ser nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que exercí sense abandonar mai la direcció de la diòcesi de Barcelona. D'altra banda, va ser conseller de Ramon Bernguer III, sobretot per la seva política ultrapirinenca. Oleguer va començar a ser venerat com a sant poc després de mort, tot i que no va ser fins al 1675 que Roma el va canonitzar. * * * El passeig de Sant Oleguer es va obrir el 1955 quan es van construir les cases de Nostra Llar, sobre el que havien estat conreus i vinyes de la masia de Sant Oleguer. La masia, que es troba molt a prop del passeig, és documentada des del segle XV com a can Vergers i amb el nom actual des del segle XVIII. Segons la llegenda, el nom de la masia prové de les estades que hi feia el bisbe de Barcelona, Oleguer, quan anava de camí cap al monestir de Sant Llorenç del Munt. |
Historial toponímic
San Olegario (24.11.1955), paseo
Sant Oleguer (30.10.1985)
Sven Olof Joachim Palme (Estocolm, 30 de gener 1927 - 28 de febrer de 1986). Polític socialdemòcrata suec. |
Historial toponímic
Olof Palme (25.3.1987)