Tots els articles
| Vil·la que al segle II es va fer construir l'emperador Adrià a Tívoli, a la regió del Laci, com a residència imperial allunyada de Roma, la més important i complexa de les vil·les de l'antiguitat romana, tan extensa com Pompeia i, com la vil·la vesuviana, encara no del tot excavada. La vil·la era com una petita ciutat amb més de trenta edificis, amb palaus, termes, biblioteques, teatres, temples i habitatges per als cortesans, els pretorians i els esclaus. Les construccions eren de llocs i estils diferents, especialment grecs i egipcis, seguint els models dels països que havia visitat l'emperador. Durant el declivi de l'Imperi Romà va quedar parcialment en ruïnes i al segle XVI el cardenal Hipòlit d'Este, fill de Lucrècia Borja, va decorar la pròpia vil·la amb marbres i escultures de la vil·la imperial. Entre les estàtues hi havia una còpia del Discòbol de Miró, avui al Museu Britànic; vuit de les nou Muses assegudes, avui al Museu del Prado; la Diana de Versalles, al Louvre, i l'Antínous Capitolí, als Museus Capitolins de Roma. El 1999 la vil·la Adriana va ser declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. |
Historial toponímic
Adriana (9.12.1965), calleAdriana (30.10.1985)
| Josep Salvany i Oller (Sabadell, 18 d'octubre de 1780 - Seva, 18 de juliol de 1849). Jurista i historiador. Estudià Filosofia al Seminari de Barcelona i Jurisprudència a la Universitat de Cervera. És autor del llibre Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell. El 1808, Josep Salvany, síndic personer, fou elegit per l'ajuntament presidit per Agustí Lluís, per organitzar la resistència armada contra l'exèrcit francès. Salvany disposava d'un sometent de 46 homes, majoritàriament pagesos, tot i que entre ells hi havia també un fabricant, en Josep Casalí. El 1843, Sabadell va ser un dels primers a rebel·lar-se contra Espartero. Aleshores Josep Salvany, com a alcalde de la ciutat, va presidir una comissió auxiliar que, unida a la de Barcelona, va formar la Junta Suprema de Govern, que vingué a instal·lar-se a Sabadell. Salvany havia estat nomenat alcalde el 1828, i de 1837 a 1840 va ser diputat provincial. |
Historial toponímic
c. de Salvany (últim quart del segle XIX)Salvany (27.5.1939), calleSalvany (30.10.1985)
| Massís muntanyós de la serralada Litoral, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. El punt més elevat del massís és el cim de Montnegre de Ponent, de 757 m. El nom prové del color fosc de la vegetació, en què predomina l'alzinar. El carrer del Montnegre es troba situat al barri de la Plana del Pintor, en una zona amb noms de serralades i relleus muntanyosos. |
Historial toponímic
Montnegre (30.10.1985)
| Santurari marià de Guadalupe, a Extremadura, construït al segle XIII. Alfons XI de Castella el va refomar al segle XIV i es convertí en monestir de jerònims. Ronda situada al barri del Poblenou, on els carrers porten noms de santuaris marians. |
Historial toponímic
Guadalupe (29.12.1955), rondaGuadalupe (30.10.1985)
| Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 - 24 de febrer de 1874). Polític, músic i poeta. Clavé fou un polític federal i membre de la Junta Revolucionària en triomfar la Revolució de Setembre de 1868. Fundador dels Cors de Clavé, va promoure el cant coral per allunyar els obrers de l'ambient miserable de les tavernes. |
Historial toponímic
Clavé (últim quart del segle XIX), c. deDr. Zamenhof (1958), calleClavé (18.7.1979)
| Gènere d'arbres i arbusts de la família de les mimosàcies (Acacia sp) conreats sovint en jardineria. La plaça de les Acàcies es troba situada a Can Deu, barri de carrers amb noms d'arbres i arbusts.
|
Historial toponímic
Acàcies / Acacias (8.10.1970)
Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923). Conegut com El Noi del Sucre, va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme a Catalunya. Pintor d'ofici, de molt jove es mostrà atret per les idees llibertàries, fou seguidor de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i amic de Francesc Layret, advocat i fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Va impulsar la formació i l'educació de la classe obrera des dels sindicats i propugnava la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors com a arma revolucionària. Creador de la Solidaritat Obrera i secretari general de la CNT, era partidari d'una aliança amb la UGT i dels sindicats de ram, com a forma d'enfortir la classe obrera i evitar el recurs a la violència, que ell sempre condemnava. Va ser detingut diverses vegades per les seves activitats anarcosindicalistes i després de la vaga de la Canadenca va ser deportat a Maó, juntament amb 39 persones més, entre les quals hi havia Lluís Companys. De retorn a Barcelona, va morir assassinat el 1923 a mans dels pistolers del Sindicat Lliure, al carrer de la Cadena del Raval barceloní. |
Historial toponímic
Las Glorias (annexat de Barberà el 1959), calleLas Cruzadas (18.2.1960), calleSalvador Seguí, el Noi del Sucre (30.10.85)
| Joan Montllor i Pujal (Sabadell, 18 de gener de 1874 - 24 d'agost de 1960). Excursionista i escriptor. Promotor de l'excursionisme sabadellenc, tota la vida va estar lligat al Centre Excursionista del Vallès, del qual era cofundador i des del qual portava una intensa activitat per tal de convertir Sabadell en un centre de cultura comarcal. Va proposar o promoure, entre d'altres, el Teatre de la Natura del bosc de Can Feu, la construcció del camp d'aviació, l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, l'Escola de Comerç, la Biblioteca de la Caixa d'Estalvis, de la qual va ser el primer lector el 1928, i el Museu d'Història de la ciutat. A part del Centre Excursionista del Vallès, l'entitat a què estigué més vinculat va ser la Fundació Bosch i Cardellach. Entre 1928 i 1936 col·laborà a diaris i revistes de Sabadell amb articles d'opinió i de divulgació de la història local i va ser redactor del Diari de Sabadell, on s'erigí en protector de l'anomenada Colla de Sabadell. Després de la guerra la seva col·laboració escrita es reduí a la revista Alba. Considerant la seva dedicació a la investigació i la divulgació de la història i de les tradicions de Sabadell, el 1944 li va ser concedit el títol de cronista honorari de la ciutat i el 1949 la Caixa d'Estalvis de Sabadell li concedí el Premi Ciutadania. |
Historial toponímic
Levante (annexat el 1904 amb la Creu Alta) calleLevante (27.5.1939), calleMontllor Pujal (27.10.1960), calleMontllor i Pujal (30.10.1985)
| Riu d'Andalusia col·lector de la gran vall formada entre la vora de la Meseta sud, amb la gran falla al peu de Sierra Morena, i la serralada Bètica. Neix a la serra de Cazorla, passa per les províncies de Jaén, Còrdova i Sevilla, i desemboca a l'Atlàntic per Sanlúcar de Barrameda. El tram final s'estén en una important zona humida, les anomenades Marismas del Guadalquivir. Carrer situat al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Guadalquivir (24.11.1955), calleGuadalquivir (30.10.1985)
| La Mare de Déu del Claustre es venera en una capella de la catedral de Solsona. La imatge és una talla de pedra de finals del segle XII, obra de Gilabert de Tolosa, i està considerada com una de les escultures més genuïnes del romànic català. Segons la tradició, va ser descoberta al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada durant la croada contra els albigesos. La Mare de Déu del Claustre és la patrona de Solsona des de 1653 i quan va ser coronada el 1956 l'escultor Enric Monjo va decorar la capella amb baixos relleus. * * * El carrer del Claustre es troba situat al barri del Poblenou, en una zona amb predomini de noms dedicats a santuaris marians. |
Historial toponímic
Claustro (29.12.1955), calleClaustre (30.10.1985)