Tots els articles
| Porto és la segona ciutat més gran de Portugal després de Lisboa. Es troba al nord del país, a la riba dreta del Douro, molt a prop de la desembocadura a l'Atlàntic. Centre d'una famosa comarca vinícola que exporta els seus vins arreu del món, és també un gran centre industrial força diversificat i històricament ha destacat per la puixança del seu comerç marítim. El 1996 Porto va ser declarada per la Unesco "Ciutat Patrimoni Mundial", sobretot pel seu nucli històric, i el 2001 va ser Capital Europea de la Cultura. El carrer de Porto es troba al barri de Can Llong, on els vials són dedicats a ciutats europees. |
Historial toponímic
Porto (29.11.2000)
| Eduardo Rosales y Gallina (Madrid, 4 de novembre de 1836 - 13 de novembre de 1873). Pintor castellà. Format a l'Academia de San Fernando amb Federico de Madrazo, pertany a la primera generació de pintors d'història. Becat a Roma, es va apropar al realisme sense abandonar, però, el sentimentalisme religiós natzarenista. El 1864, sota la influència de Velázquez, va pintar El testamento de Isabel la Católica, que juntament amb Muerte de Lucrecia de 1871 són l'aportació més important de Rosales a la pintura d'història. |
Historial toponímic
Rosales (finals segle XIX), c. deRosales (27.5.1939), calleRosales (30.10.1985)
| Miquel Crusafont i Pairó (Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983). Paleontòleg. Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (1933), doctor en Ciències Naturals per la de Madrid (1955) i catedràtic de Paleontologia a la Universitat d'Oviedo i a la de Barcelona (1961). Especialitzat en l'estudi de mamífers fòssils i en l'Evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès -particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia-, al Penedès i a d'altres indrets, i va publicar centenars d'estudis, entre els quals Los jiráfidos fósiles de España, El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés (amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), A biometric study of evolution on fissiped carnivores. Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin -que conciliava Darwin i la Bíblia-, al qual va dedicar diversos estudis: L'evolució avui, Evolución y ascensión. El 1969 va crear l'Institut Provincial de Paleontologia, avui Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, amb seu a Sabadell, que conserva una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants del món. |
Historial toponímic
Miquel Crusafont (25.10.1995)M. Crusafont i Pairó (31.1.1996)
| Afecte i unió fraternals. Carrer de la primera promoció d'habitatges de la Concòrdia, construïts el 1954 per la Caixa de Sabadell, segons el projecte dels arquitectes Casulleras, Bracons i Vila. Tots els vials porten noms de virtuts i colors. |
Historial toponímic
Hermandad (29.12.1955), calleGermanor (30.10.1985)
| A la Creu Alta, quan va néixer al segle XVIII per fer la competència als impostos de l'Ajuntament de Sabadell sobre els queviures, hi confluïen dos camins, el camí de Manresa o de Muntanya, que esdevindrà carrer Major, i el camí de Castellar, que amb el creixement del nou barri es convertí en carrer de Castellar. El camí de Castellar continuava cap al nord i franquejava la via, passava per darrere l'edifici de la Hidroelèctrica, a l'actual carrer de Valldaura, travessava el torrent del Capellà i el coll Salarca, fins que a l'alçada de Jonqueres un trencall baixava a can Salvi i a l'ermita de Sant Vicenç, però el camí de Castellar continuava fins a la Llanera i, passats els Belgues, baixava cap al molí d'en Mornau, recorria la façana del molí d'en Galí i els horts de la verneda de can Deu i arran de la riba dreta del Ripoll, pel Rieral, arribava a Castellar Vell, el nucli primitiu de Castellar. * * * Conegut també com a camí de Jonqueres, l'últim tram del carrer de Castellar, entre els carrers de Gambús i del Comte d'Urgell, des del 1925 fins al 1985 s'anomenà carrer de Jonqueres. |
Historial toponímic
Castellar (annexat el 1904 amb la Creu Alta),c. deJunqueres (últim tram) (1925), c. deCastellar (27.5.1939), calleJunqueras (últim tram) (27.5.1939), calleCastellar del Vallès (tot el carrer) (30.10.1985)
| Masia situada molt a prop del torrent de Colobrers, de teulada a doble vessant, amb un ample ràfec de cinc fileres de rajoles i teules, dues finestres tipus Renaixement i dues portes adovellades. És documentada des del segle XV com a can Moragues, però la masia ja existia força abans amb el nom de mas Vilanova. És una heretat molt extensa, enclavada en termes de Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Julià d'Altura i Castellar del Vallès. L'esplanada del voltant de la masia va servir de camp d'aviació durant la Guerra Civil de 1936-39 i actualment es fa servir com a pista d'aterratge d'ultralleugers esportius. El carrer de Can Moragues es troba situat a Can Roqueta, barri en què les places i els carrers porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Moragues (29.11.2000)
Rosa Luxemburg (Zamoc, Polònia, 5 de març de 1871 - Berlín, 15 de gener de 1919). Revolucionària i teòrica marxista d'origen jueu. Defensà la vaga general política com a lliçó de l'experiència russa del 1905 i afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l'etapa burgesa. Entre el 1915 i el 1918 estigué empresonada la major part del temps per fer agitació contra la guerra. Defensora crítica de la revolució russa, polemitzà amb els bolxevics sobre la política agrària, sobre la qüestió nacional i sobre l'exercici de la democràcia. El 1919, tot i ser-hi contrària, intervingué en la insurrecció de Berlín i, el 15 de gener, fou detinguda i executada sumàriament. |
Historial toponímic
Rosa Luxemburg (28.4.1999)
Miquel Carreras i Costajussà (Sabadell, 5 de febrer de 1905 - Térmens de Segre, 11 d'agost de 1938). Escriptor, historiador i filòsof, home d'una gran intel·ligència. Als 23 anys ja s'havia llicenciat en Dret, Filosofia i Lletres i Història i, entre clàssiques i modernes, coneixia una desena de llengües. Publicà nombrosos articles al Diari de Sabadell i a diverses publicacions locals. Col·laborava en La Veu de Catalunya, on escrivia sobre filosofia, dret, història, art i literatura, i participà ocasionalment en les activitats de la Colla de Sabadell, durant la dictadura de Primo de Rivera. Com a resultat de la recerca a l'Arxiu Històric, va escriure dos llibres: Línies d'història ciutadana i Elements d'història de Sabadell, editat el 1932 per l'ajuntament republicà com a text per a les escoles. El 1928 havia estat nomenat cronista i arxiver de la ciutat. Però la seva gran obra de creació és un recull d'aforismes i pensaments, Conceptes i dites de Martí Rialp, que donà a la impremta el juny de 1938, dos mesos abans de morir al front, probablement assassinat. |
Historial toponímic
Miguel Carreras (29.12.1955), pasajeMiquel Carreras (30.10.1985)
| Plantes del gènere Geranium, cultivades en jardineria, de tiges carnoses i flors simètriques en un sol pla. * * * El carrer dels Geranis es troba al Torrent del Capellà, en una zona amb noms de plantes i flors. |
Historial toponímic
Los Geranios (27.5.1970), calleGeranis (30.10.1985)
| Alfonso Rodríguez Castelao (Rianxo, Galícia, 30 de gener de 1886 - Buenos Aires, 7 de gener de 1950). Escriptor, dibuixant, polític i ideòleg del nacionalisme gallec. El 1932, a les corts constituents de la República, pronuncià un discurs en defensa de la llengua gallega que tingué una gran repercussió. També, com a diputat durant el Front Popular, va contribuir a l'èxit del plebiscit sobre l'estatut gallec. És autor de la novel·la Os dous de sempre, del recull de contes Retrincos i de l'obra de teatre estrenada a Buenos Aires Os vellos non deben de namorarse. |
Historial toponímic
Santiago Rusiñol (annexada de Barberà. 1959), pl.Castelao (27.5.1981)