PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

Tots els articles

Masia situada rere el cementiri de la Salut, sobre el camí de can Mimó, a tocar de la riera de Canyameres. El carrer de Cal Mas es troba al barri de Can Roqueta, en una zona amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Cal Mas (29.11.2000)

Planta aromàtica de la família de les labiades (Rosmarinus officinalis) de fulles linears coriàcies i flors blaves en petits ramells, emprat com a planta remeiera i com a condiment. El carrer del Romaní es troba a Can Deu, barri de vials amb noms d'arbres i arbusts.

Historial toponímic

Romaní / El Romero (8.10.1970)
Romaní (30.10.1985)

Carrer format a mitjan segle XIX com a carrer de l'Horta Baixa, per la seva situació en relació a l'Horta Novella. El 1850 ja era conegut com a carrer de Migdia, possiblement per la direcció que prenia cap al sud seguint el camí d'expansió de la vila.

Historial toponímic

Horta Baixa (2n quart del segle XIX)
Migdia (1850)
Pare Joaquim Corominas (1914), c. del
Ricard Mella (6.1.1937)
Padre Joaquín Corominas (27.5.1939), calle
Migdia (18.7.1979)

Comarca de Catalunya, la més oriental de les anomenades de muntanya, que limita amb el Ripollès i Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir. El nom de garrotxa significa terra aspra, trencada, de mal fressar. I, efectivament, el relleu de la comarca és molt muntanyós i accidentat, amb engorjats i cingleres, i amb profusió de terres volcàniques. D'altra banda, el territori és poc homogeni i poden distingir-s'hi dues subcomarques, l'alta Garrotxa, al nord de la vall del Fluvià, i la comarca d'Olot, que ocupa la part meridional del territori comarcal. L'alta Garrotxa, molt muntanyosa i d'accés difícil, és drenada pels afluents de l'esquerra de la conca mitjana del Fluvià, el Llierca amb la riera de Sant Aniol i la riera de Borró. A la comarca d'Olot trobem la capçalera i el vessant sud de la conca mitjana del Fluvià. A la cubeta d'Olot i Santa Pau, els materials volcànics confereixen una marcada personalitat al paisatge. Hi ha basalt compacte, pedra tosca i gredes, però les formes més característiques són els cons volcànics. Al pla d'Olot i a Batet de la Serra trobem els més vistosos, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Pujalós. Al sud d'Olot trobem el Croscat i a Santa Pau, el de Santa Margarida, el Puigsafont, el Fontpobra i el de Roca Negra, entre molts d'altres. Des de 1985, tota la zona volcànica es troba protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou quaranta volcans i ocupa una extensió d'11.300 ha dels municipis de Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallarols, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la Vall de Bianya. A més, l'any 1982, la Generalitat de Catalunya ja havia declarat Paratge Natural d'Interès Nacional i Reserva Integral d'Interès Geobotànic la majoria de cons volcànics i la Fageda d'en Jordà. * * * El carrer de la Garrotxa es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Garrotxa (29.12.1955), calle
Garrotxa (30.10.1985)

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938). Polític i advocat.

Va ser un dels fundadors d'Acció Catalana, el 1922. Proclamada la República, formà part del govern de Francesc Macià i continuà com a conseller en el primer govern de la Generalitat. Era un dels principals dirigents d'Unió Democràtica de Catalunya. El 1938 va ser capturat per les tropes feixistes i fou condemnat a mort i executat al penal de Burgos.






Historial toponímic

Carrasco i Formiguera (25.1.1989)

Masia moderna, de principis del segle XX, situada al Pla de Sant Nicolau, prop del camí de l'ermita. El carrer de Ca n'Ermengol es troba al barri de Can Roqueta, en una zona amb noms de masies del rodal.

Historial toponímic

Ca n'Ermengol (29.11.2000)

Ciutat d'Itàlia, capital de la República.

Historial toponímic

Roma (24.11.1955), calle
Roma (30.10.1985)

País de l'Amèrica del nord, constituït com a república federal, amb trenta-un estats i un districte federal, Ciutat de Mèxic, que és una de les àrees metropolitanes més poblades del món. És fronterer al nord amb els Estats Units, al sud amb Guatemala i Belize, i limita amb l'oceà Pacífic al sud i a l'oest, i amb l'Atlàntic, pel golf de Mèxic, a l'est. Mèxic és el bressol de grans civilitzacions precolombines, com l'olmeca, la maia i l'asteca, fins a l'arribada dels espanyols que, el 1521, després de derrotar els asteques, hi van establir la colònia de Nueva España. Mèxic s'independitzà el 1821, al final d'una llarga guerra d'onze anys. * * * El carrer de Mèxic es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms de països americans.

Historial toponímic

Méjico (10.10.1958), calle
Mèxic (30.10.1985)

Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida, amb capitalitat a les Borges Blanques. Constituïda per una plana inclinada cap al nord-oest, que forma l'extrem meridional de la Depressió Central, i per un sector de la plana d'Urgell al nord. Emplaçada dins el vessant esquerre de la conca del Segre, la serra la Llena i els contraforts septentrionals del Montsant formen la divisòria d'aigües que la separen de la conca del Francolí. El Set, afluent del Segre per l'esquerra, és el curs d'aigua més important de la comarca. La base econòmica de les Garrigues és l'agricultura, majoritàriament de secà. Els cultius predominants són les oliveres, els ametllers, els cereals, bàsicament ordi i blat de moro, i la vinya, destinada prioritàriament a l'elaboració de cava per a la denominació d'origen Costers de Segre. L'olivera, que ocupa gairebé tot el secà, des de 1975 és protegida també per la denominació d'origen Borges Blanques. Juntament amb l'ametlla són la base econòmica de molts pobles de la comarca com l'Albagés, l'Albi, Bovera, Cervià, la Granadella, el Cogul, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Soleràs, Vinaixa, Castelldans i els Torms. El regadiu es troba a la zona propera al canal d'Urgell i és predominant als termes d'Arbeca i les Borges Blanques, i gairebé exclusiu a Juneda i Puiggròs. El vestigi prehistòric més rellevant de la comarca són les pintures rupestres del Cogul, que fins fa poc eren la mostra més septentrional coneguda dels pintors de les serres. * * * El carrer de les Garrigues es troba situat al barri de Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Garrigues (29.12.1955), calle
Garrigues (30.10.1985)

Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 25 de juny de 1892 - 26 de juliol de1966). Escriptora i traductora.

La seva novel·la més rellevant és Teresa o la vida amorosa d'una dona (1932). També és autora de la versió catalana dels Sonets (1928), Cimbel·lí (1930) i Nit de Reis, de Shakespeare. Com a dramaturga estrenà L'abisme (1930), L'huracà (1935) i Avarícia (1936). Participà en el recull Escriptors de la Revolució, editat durant la Guerra Civil pel Grup Sindical d'Escriptors Catalans. Des del 1931, va ser presidenta del Lyceum Club, càrrec des del qual treballà per la formació social de la dona.


Historial toponímic

Carme Montoriol (29.4.1998)