Tots els articles
| Masia de l'esquerra del Ripoll, propera a Sant Nicolau, sobre el camí carener de Ripollet a Castellar. El carrer de Can Gener es troba situat al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Gener (29.11.2000)
Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985). Poetessa i bibliotecària. Es llicencià en Filosofia i Lletres. La seva poesia, molt influïda per Carles Riba, és d'una fina sensibilitat, tocada per la melangia del pas del temps i sovint amb un deix popularista. Va publicar Epigrames i cançons (1938), Presència i record (1952). El 1981 va recollir tota la seva obra poètica a Poesia i el 1985 va editar la narrativa en el volum de Contes. Va ser cofundadora de la revista Ariel, traductora d'Eliot i estudiosa de l'obra d'Ausiàs March. |
Historial toponímic
Rosa Leveroni (25.10.1995)
Miquel Àngel és el nom amb què és conegut als Països Catalans Michelangelo Buonarroti (Caprese, Toscana, 6 de març de 1475 - Roma, 18 de febrer de 1564). Escultor, pintor, arquitecte i poeta del Renaixement. Com a escultor, les seves obres més conegudes són La Pietat (1488-89, Sant Pere del Vaticà), el David (1501-1504, Florència) i el Moisès (1513, Roma), que juntament amb els Esclaus (1513, Florència) formaven part del sepulcre monumental projectat per al papa Juli II. Com a pintor, el conjunt pictòric de la Capella Sixtina (1508-1512) representa la culminació del seu ideal universalista i ha esdevingut un símbol de l'art del Renaixement. A partir de 1546, centrat en l'arquitectura, projectà la cúpula del Vaticà i corregí l'estructura de la basílica, reformà el Palazzo Farnese i ordenà el Capitoli (o Campidoglio) romà, tres palaus al voltant d'una plaça trapezoidal que emmarquen l'estàtua eqüestre de Marc Antoni. |
Historial toponímic
Miguel Angel (plànol Can Rull 1926), calleMiguel Angel (29.12.1955), calleMiquel Àngel (30.10.1985)
| Gegants de Gràcia |
Historial toponímic
Gegants de Gràcia (30.9.1992)
| Arbre caducifoli de la família de les fagàcies (Castanea sativa), de fulles grans, lanceolades i serrades i fruit envoltat d'una coberta espinosa. * * * La plaça dels Castanyers es troba situada al barri de Can Deu, en què la majoria de places i carrers porten noms d'arbres i arbusts. |
Historial toponímic
Castanyers / Castaños (8.10.1970)Castanyers (30.10.1985)
| Masia del rodal, a la dreta del torrent de Santiga. El carrer de Can Pobla es troba al barri de Can Roqueta, en què els vials porten noms de masies del rodal. |
Historial toponímic
Can Pobla (29.11.2000)
| Carrer iniciat al segle XII com a carrer d'en Rossa, nom originat en Pere Rossa que hi construí una casa en terrenys que li va establir la Pavordia. Amb el temps, el carrer passà a anomenar-se de la Rosa, perquè la gent, oblidat l'antic propietari, l'associà al nom de la flor. Durant els segles següents el carrer prengué esporàdicament el nom de diversos propietaris notables de cada època, com els Solvany, Copons, Mateu, però s'acabà imposant el del primer propietari, modificat per l'imaginari popular. Sembla que el tram de la via Augusta que franquejava el pla de Sabadell coincidia amb el camí de Sant Cugat i passava pel carrer Fondo, pel carrer de Sant Quirze i pel carrer de la Rosa, a recer del cementiri i l'església de Sant Salvador, abans de travessar la plaça Major i pujar pel carrer de la Salut. |
Historial toponímic
Rossa (segle XII)Solvany (segle XIV)Copons (segle XV)Mas Mateu (segle XV)Mateu (segle XVI)Rosa (segle XVII)Sardà i Salvany, c. deRossa (6.1.1937)Doctor Sardá y Salvany (1939), calleRosa (18.7.1979)
| Commemoració de la independència dels comtats catalans esdevinguda el 988. Va ser el comte Borrell II (947-992) qui aconseguí alliberar-se de la tutela dels monarques carolingis, tot i que la llegenda fa Guifré el Pilós artífex de la independència catalana. |
Historial toponímic
Mil·lenari (22.12.1993)
| Nom donat a diversos ocells marins de la família dels làrids, que viuen a les roques vora el mar i s'alimenten de peixos. * * * El carrer de la Gavina forma part d'una promoció d'habitatges d'Hostafrancs, en què tots els vials porten noms relacionats amb el mar. |
Historial toponímic
Gavina (4.6.1987)
| A la mort del rei Martí l'Humà sense successió directa, el 1410, els jutges elegits pels parlaments de Catalunya, Aragó i València, reunits a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412, acordaren entronitzar la casa dels Trastàmara amb l'elecció de Ferran d'Antequera en detriment de Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne. |
Historial toponímic
Caspe (27.5.1939), calleCasp (30.10.1985)
