[widgetkit id="1157" name="Arxiu històric - Quadre de fons"]
Tots els articles
Divendres 6 de novembre de 2020 a les 12:00h
Ubicació: VideoconferènciaDivendres 6 de novembre de 2020 a les 13:30hUbicació: TelemàticaDivendres 6 de novembre de 2020 a les 15:00hUbicació: Telemàtica |
| La Casa Ponsà entre 1936-1939. Autor desconegut (AHS) |
 |
| Vida quotidiana al jardí de la casa [sense data]. Autor desconegut (AHS) |
El 26 de juny de 1891 el fabricant i comerciant Francesc de Paula Ponsà i Cantí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Puigcerdà, 1901) obtingué el permís municipal per tal de fer bastir la seva residència. La casa Ponsà fou construïda sota la direcció de l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944). Poc en sabem d'aquella antiga residència familiar, de l'aspecte noble d'algunes estances o dels usos de certes cambres. Amb la mort del patriarca (1901), ben aviat la família Ponsà anà a viure al poble de Sarrià, deixant la residència sabadellenca com a residència d'estiu i com a seu de la Banca Ponsà i Valls (fins la seva fallida l'any 1920).
Actualment, tret dels sostres pintats que encara es conserven, o de la mateixa façana, pocs elements ens recorden el Sabadell de finals del s. XIX que va veure néixer aquesta finca. Alguns sabadellencs encara recorden les pintures d'Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 1872 - Buenos Aires, 1957, que fou artista protegit de la família Ponsà) que decoraven l'escala principal de l'edifici o bé el magnífic pati que envoltava bona part de la finca dibuixant una L.
Poc després de l'esclat de la Guerra Civil, el 13 d'agost de 1936, el Ple de l'Ajuntament acordà la confiscació de la Casa Ponsà. Durant els tres anys següents, la casa es destinà a diversos usos. En primer lloc, allotjà l'Escola de Formació de la Llar. Més tard, a partir de desembre del 1937, fou habilitada com a hospital militar; finalment, fou utilitzada com a jutjat i presó militars. Acabada la Guerra, la casa tornà a mans de la família Ponsà, que la llogà a diverses raons socials per tal d'hostatjar-hi les seves empreses (cal Casas i cal Monràs).
L'any 1980 l'Ajuntament de Sabadell l'adquirí per tal d'allotjar-hi l'arxiu municipal. L'edifici, de tres plantes i soterrani, té una superfície d'uns 2.000 metres quadrats distribuïts en àrees d'ingrés, tractament tècnic, dipòsits, oficines administratives i serveis.
[widgetkit id="1099" name="Arxiu històric- Localització i horari"]
Ubicació:
 |
| |
 |
 |
| Antigues dependències de l'Arxiu Municipal al pis superior de l'Ajuntament de Sabadell. Autor desconegut (AHS) |
|
|
L'Arxiu Històric de Sabadell té el seu origen en el vell arxiu municipal, iniciat arran de la formació i del desenvolupament del Comú de la vila, la primera forma d'organització col·lectiva dels sabadellencs a través de la constitució d'uns òrgans de govern propis. Els primers fons es referien a la constitució d'aquests òrgans de govern municipals i a la documentació generada per la seva activitat. El 1621, el Consell adquirí la notaria feudal i, amb ella, s'incorporaren al Comú dos nous fons documentals, el de la notaria i el de les cúries senyorials (els antics jutjats), tant de Sabadell com dels pobles de l'entorn.
El primer arxiver pròpiament dit fou alhora metge, secretari municipal i el primer historiador de la vila, Antoni Bosch i Cardellach, qui actuà entre 1791 i 1795 desplegant una forta activitat organitzativa. A partir de 1795, l'Arxiu patí diverses vicissituds pel que fa a la destinació de recursos, trasllats i organització. En la fase posterior a la Guerra Civil espanyola, la ciutat i l'administració creixeren vertiginosament i, malgrat que es creà un incipient arxiu fotogràfic, l'any 1977 l'arxiu es trobava en una situació d'acumulació desordenada i de pèssimes condicions de conservació dels documents.
Més endavant s'hi integraren institucions que llegaren fons documentals importants, com ara el Gremi de Fabricants. Per aquesta raó, el primer consistori democràtic constituí, el desembre de 1981, el Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell, que treballà per a la creació de l'Arxiu Històric de Sabadell, inaugurat el 1983 i amb seu a la Casa Ponsà. Des de l'any 2018 l'Arxiu Històric de Sabadell és un servei del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell.
Seguint, doncs, la voluntat dels seus fundadors, a més del tractament tècnic dels fons històrics per excel·lència, l'activitat de l'AHS s'ha orientat cap a la recollida de fons aliens a l'administració però d'un interès indubtable per a la identitat de la Ciutat i, àdhuc, del país: 31 arxius procedents d'empreses que han cessat la seva activitat (sobretot arran la crisi del sector tèxtil dels anys 80), 27 arxius d'entitats i associacions, 42 de famílies o nissagues i 58 de persones emblemàtiques per la seva activitat professional o personal (Andreu Castells i Peig, Joan Oliver (Pere Quart), Armand Obiols, Francesc Trabal, Ricard Simó Bach, Adolf Cabané, Agustí Borgunyó, etc.).
L'AHS ha reunit, a més, una biblioteca local amb prop de 20.000 volums, una hemeroteca de més de 2.000 títols, 6.000 cartells, més d'1.000.000 de fotografies o 900 pergamins com a col·leccions destacades.
Actualment, l'AHS disposa d'un dipòsit de prestatgeria convencional i tres més d'armaris compactes, un d'ells totalment automatitzat, amb una capacitat total de 4 km lineals. Disposa també, de 3 dipòsits climatitzats, 2 per a documents en suports especials i 1 per a la documentació més antiga, a més de planeres i altres instal·lacions específiques per a documents de format gran o mural. Les darreres intervencions han estat la creació de tres nous dipòsits climatitzats.
Dilluns 9 de novembre de 2020 a les 09:30hUbicació: Edifici Consistorial- Saló de Plens