Entrevista a Enruta't

Com va sorgir la idea de crear aquesta associació?

Per nosaltres crear i formar part d’Enruta’t té a veure amb les ganes de voler crear espais on donar la benvinguda a qui som, a com vivim les coses, a fer-nos preguntes conjuntament, a construir espais i vincles de confiança. Apostem per crear aliances per acabar amb el sistema patriarcal i ho fem des d’una mirada interseccional.

Quan es va crear i quin és el vostre recorregut?

El nostre recorregut de manera formal comença al 2011, i des de llavors hem donat forma a diversitat de projectes psicoeducatius, fent acompanyament individual i també grupal. Fa temps treballàvem molt des del teatre social i de cara el curs que ve ho reprendrem, creant una peça de teatre fòrum per qüestionar el sistema cisheteronormatiu. Encara està en construcció, però en breu esperem poder-vos-ho explicar, o que vingueu i ho veieu amb els vostres ulls!

Qui la forma? Quantes persones sou? En què consisteix la vostra tasca?

Actualment som 6 les companyes que estem de manera més fixe, tot i que tenim el privilegi de comptar amb talleristes amb molta experiència que també formen part d’Enruta’t. Les nostres tasques varien en funció de l’espai i el projecte. Per una banda, realitzem les atencions de diversos serveis com són el CIRD Jove i Punts LGTBI+ on a través d’una formació especialitzada, acompanyem de manera respectuosa i apoderadora per poder fer front a moltes de les violències que vivim pel fet de ser dones i persones LGTBI+.

I en els espais grupals, estem en contacte amb totes les edats des d’infants i joves a grups de persones adultes (de dones, de mares i pares, professorat, professionals diversos...). En aquests espais posem en qüestió els aprenentatges patriarcals i busquem estratègies per conèixer i reconèixer  noves maneres.  

Un dels vostres principals objectius és visibilitzar els estereotips de gènere. Ens podríeu explicar amb quines accions ho porteu a terme?

El nostre objectiu  té a veure amb qüestionar els estereotips de gènere, perquè ens generen espais molt rígids per poder-nos moure i per poder ser. I en aquest procés un aspecte clau té a veure amb visibilitzar-los i poder-los reconèixer, perquè una de les característiques d’aquests és que són tan quotidians i constants que es naturalitzen i normalitzen.

Nosaltres apostem per tallers i formacions participatives i vivencials, entenent que és a través de l’experiència que podem generar canvis més sentits i més sostinguts. Un dels nostres lemes és: Acompanyem per rutes que ens portin a relacionar-nos amb respecte i en llibertat, cap a vides visibles. 

Com abordeu la violència masclista en les diferents franges d’edat? Com adapteu les dinàmiques segons els grups amb els que treballeu?

Cada edat té la seva particularitat. A primària, els jocs, els vincles que construïm i com s’ocupen els espais tenen un paper molt clau. A què es decideix jugar i a què no, qui pot jugar i qui en queda exclosa/i, qui lidera aquests jocs? La coeducació és una mirada central que ens permet analitzar, prendre consciència de com es van construint aquestes desigualtats i trobar estratègies per transformar-ho.

Amb joves veiem la continuïtat de la primària i en el treball en grup apostem per crear espais de major intimitat, on poder mostrar la vulnerabilitat, qüestionar la masculinitat hegemònica, oferir diversitat de referents. Poder parlar del bon tracte, la cura i el plaer, són eixos bàsics en els tallers, i també donem la benvinguda a que cada jove pugui participar de diverses maneres, ja sigui escoltant, mirant-s’ho de lluny, compartint una reflexió o vivència...  

Els joves quina actitud adopten davant la diversitat sexual? Penseu que es tracta encara d’un tema tabú?

Per un costat, avui en dia, amb internet i els fruits de les lluites feministes i LGTBI+, podem parlar d’un context on hi ha més permissibilitat d’alguns aspectes. Al mateix temps, ens toca fer front a la incoherència del discurs políticament correcte, és a dir, que queda malament fer comentaris explícitament LGTBIfòbics, però les actituds, els prejudicis i la pressió continuen.

Fa 5 anys vam crear el projecte específic per a fer front a aquestes situacions, és el “Reapropiar-nos” de les nostres vides, relats de vida LGTBI+. Anem als centres educatius (i allà on se’ns proposi) per, a través de les nostres experiències, visibilitzar i qüestionar els privilegis del sistema cisheteronormatiu. Parlar en primera persona és molt transformador, perquè tendim a parlar des de la teoria, des del que hauria de ser i aquí mostrem les dificultats, els reptes que sovint no són percebuts o estan minimitzats, la veritat, que es creen uns espais molt especials i transformadors.

També treballeu amb AMPA’s/AFAs  i professorat. En quins aspectes els formeu?

Aquests són espais molt necessaris. Sovint hi ha molta soledat, cada família fa el que pot, cada professor/a ho enfoca com se li acut. Però necessitem espais grupals per poder trencar aquesta soledat i poder compartir, sentir vivències similars, fer-nos preguntes i traçar noves estratègies. Nosaltres donem suport a aquests processos a través de generar debats possibilitadors, aportar bones pràctiques, donar suport a les veus que els hi costa ser expressades, als reptes que ens sorgeixen.

Cada vegada tenim més demanda d’aquests espais i esperem que segueixi creixent, ja que poder créixer nosaltres com a mares, pares, professorat... implicarà un major benestar dels nostres infants i joves.

Per finalitzar, hi ha alguna cosa de la qual sentiu una especial satisfacció i que vulgueu compartir?

Què difícil triar-ne només una! Potser ens decantem per compartir-vos l’espai Drag Queer, on a través de jocs, dinàmiques teatrals i molt més, s’explora la identitat i l’expressió de gènere de manera col·lectiva i individualment. Avisem: no deixa indiferent, és molt potent!

I si voleu saber més de nosaltres, ens podeu trobar a www.enrutat.org!