Amb l’objectiu de dinamitzar el parc industrial del Ripoll, que els darrers anys ha patit una tendència decreixent de l’activitat productiva, l’Ajuntament de Sabadell ha promogut una Modificació Puntual del Pla General per adequar la regulació urbanística de l’àmbit a les necessitats actuals del sector. D’aquesta manera, i mantenint com a ús dominant l’ús industrial, es possibilitaran nous usos compatibles com ara la indústria artesanal, l’esportiu, l’ús religiós o tecnològic; així com la implantació d’establiments de dimensions més adequades a les necessitats de cada operador, que respectin i potenciïn el Parc Fluvial i, alhora, garanteixin l’equilibri entre les activitats econòmiques i el respecte al medi ambient.

En aquest sentit, Joan Carles Sánchez, alcalde de Sabadell, ha destacat que “es tracta d’un nou pas per potenciar la reindustrialització i posar les bases necessàries per activar l’ocupació a la nostra ciutat. De fet, una de les eines per sortir de la crisi i generar ocupació és incentivar la indústria. Amb aquesta modificació del Pla General ens adaptem a les necessitats del mercat per fer l’oferta més atractiva i motivar a les empreses a instal·lar-se a l’entorn del Ripoll”. Sánchez també ha afegit que

aquesta iniciativa va partir de les entitats econòmiques de la ciutat i durant aquest temps hem treballat de la mà per arribar a bon port.

Sofia Gabarró, representant del Centre Metal·lúrgic, s’ha mostrat satisfeta per

l’avenç per adaptar els usos i les dimensions a les necessitats industrials, atès que, fins ara, la normativa no permetia el que demanava el sector. D’aquesta manera, a més, evitarem que marxin fora del terme municipal.

En la seva intervenció Gabarró, també ha demanat celeritat per poder fer efectiva la instal·lació de les empreses a la zona.

De la seva banda, Josep Bombardó, president de la Fundació Privada del Gremi de Fabricants de Sabadell ha assenyalat que

esperem que aquesta sigui la darrera modificació per adaptar els usos de l’àmbit del riu Ripoll, perquè el problema més gran, actualment, és l’atur i creiem que l’única manera de crear ocupació estable, amb valor afegit, és a través de la indústria. A més, l’administració ha de crear les condicions oportunes perquè els empresaris puguem desenvolupar la nostra tasca, tal i com està fent.

També el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Antoni Maria Brunet, ha explicat que

des de la Cambra sempre hem valorat aquest espai de la ciutat com un punt amb molt de potencial, més enllà del que hi ha fins ara, ja que els usos i la parcel·lació actual feia impossible avançar. Avui el que posem sobre la taula és una opció de futur per Sabadell, donant un pas per impulsar l’activitat.

La raó principal d’aquest procés rau en la davallada de l’activitat productiva a la zona, que ha ocasionat el tancament d’algunes empreses i que també ha deixat en mala situació gran part de les ubicades a la zona. A més, el nou model econòmic ha motivat que algunes de les activitats que es desenvolupaven en l’àmbit s’hagin traslladat fora del terme municipal de Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització, hagin desplaçat la seva producció a altres països a la recerca de condicions de producció més competitives.

La situació actual del teixit empresarial al riu Ripoll necessita, per tant, adaptar-se a aquestes transformacions i evitar quedar obsolet, aïllat i amb pèrdua de competitivitat, amb el risc que això comporta.

Punt de partida

El Parc industrial es troba aïllat de la zona urbana de la ciutat. El seu àmbit limita amb el terme municipal de Castellar del Vallès a la part nord i amb el terme municipal de Barberà del Vallès a la part sud. L’ocupació actual és molt baixa, al voltant d’un 41%. En relació amb el tipus d’activitat econòmica existent, cal assenyalar que la gran majoria és activitat industrial (58%), seguida de l’activitat d’empreses de distribució (24%), amb un total de 49 empreses instal·lades en una superfície de 85 hectàrees. Aquestes empreses donen ocupació a 501 treballadors.

En aquest sentit, els canvis plantejats per la Modificació de Pla  pretenen reactivar i potenciar el parc industrial del riu Ripoll, mitjançant la introducció mesurada de variacions a la normativa reguladora dels espais industrials, que propiciï i possibiliti la millora i la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos actualment admesos que, sense una major incidència ambiental, propiciïn una major projecció econòmica.

Noves activitats

Els canvis proposats en la regulació de les zones industrials no entren en conflicte amb la resta d’objectius per a la zona del Ripoll, mantenint-se la compatibilitat de les activitats econòmiques amb les del parc, així com la conservació del patrimoni històric i cultural.

És per tot això que la Modificació de pla va acompanyada d’estudis en relació amb la mobilitat de la zona o als efectes sobre el medi ambient, les conclusions dels quals han tingut incidència en les propostes d’ordenació del document urbanístic amb vistes a garantir la funcionalitat d’aquest espai multifuncional i complex. 

La proposta de l’àmbit incideix en els paràmetres següents:

-          La compartimentació interior de les edificacions, que passa a ser de 750 m2 en comptes dels 1.500 m2, tal com fixa la normativa actual d’aplicació (amb la possibilitat d’arribar fins als 300 m2 amb determinades condicions).

-          La introducció de quatre nous usos compatibles amb l’ús dominant industrial (indústria artesanal, tecnològic, esportiu i religiós) per tal de flexibilitzar les possibilitats de desenvolupament del sector, amb les limitacions que fan que l’ús global majoritari continuï essent industrial.

-          La limitació de la intensitat dels usos compatibles derivada de la mobilitat que genera cada un d’aquests. D’aquesta manera, els usos religiós, restauració i comerç singular queden limitats a que no siguin superiors al 10% del volum màxim que pot tenir la parcel·la. Igualment, queda limitat el conjunt dels usos compatibles que es poden admetre en una parcel·la, al no permetre que aquests sigui superior a una tercera part del volum màxim, la qual cosa garanteix que l’ús dominant industrial sigui majoritari en la parcel·la.