Alcaldes de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità s’han reunit avui amb representants de grups parlamentaris del Congrés per demanar-los que recolzin la proposta que es debatrà aquest mes i que permetria d’agilitar els tràmits perquè es puguin fer desallotjaments d’ocupacions conflictives en només 48 hores. Aquesta és una de les qüestions que es debatrà en el marc de la discussió de la futura Llei d’Eficiència Organitzativa de l’Administració de Justícia i d’Eficiència Processal del Servei Públic, que si tira endavant podria agilitar els tràmits processals en delictes d’ocupacions.

Justament abans que es discuteixi la llei, els alcaldes de l’Arc han volgut explicar personalment a representants dels grups parlamentaris els problemes que suposen les ocupacions conflictives i la necessitat que s’agilitzi el procediment dels desallotjaments. Per això han demanat a diputats i diputades de les diferents formacions el suport a la reforma normativa. A banda de contemplar el desallotjament en 48 hores, els alcaldes demanen que amb la modificació de la llei s’incrementin les penes de presó i s’introdueixi un agreujant en el casos que hi hagi afany de lucre. També que es doni cobertura a les actuacions policials i clarificar la tipificació dels delictes de violació de domicili i usurpació de la propietat.

Els alcaldes i alcaldesses de l’Arc consideren que les ocupacions conflictives són una problemàtica que cal abordar urgentment, ja que, segons una primera aproximació, el conjunt dels municipis que conformen l’Arc Metropolità sumarien més de 4.400 habitatges ocupats.

A les trobades d’avui, la presidenta de l’Arc i alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés; el vicepresident de l’entitat municipalista i alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa; i el secretari de l’Arc i alcalde de Mataró, David Bote, s’han reunit amb representants del PSOE, Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común, Partit Popular, Grup parlamentari Partit Republicà, Junts per Catalunya, Ciutadans, PNV i el Grup Mixt.

La presidenta de l’Arc i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha explicat que les reunions d’avui

“s’emmarquen en el conjunt de contactes que estem mantenint amb diferents àmbits i nivells de l’administració per posar el tema de les ocupacions com a prioritat en totes les agendes. Tenim un problema, amb situacions que s’eternitzen i els temps són massa dilatats. Cal posar-hi solucions. Per això, vull agrair als representants del Congrés que ens hagin rebut per avançar en la col·laboració en un àmbit on els municipis fins ara ens hem trobat bastants sols”.

El vicepresident i alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha posat l’accent en

“la necessitat de modificar el Codi Penal per endurir les penes de presó per ocupacions conflictives, que ara és només d’entre 3 i 6 mesos, perquè en alguns casos parlem de grups delictius que s’estan aprofitant de la desesperació d’altres persones per lucrar-se. És un problema real que tenim a les nostres ciutats i demanem la implicació de totes les administracions per donar-hi resposta”.

Per la seva banda, el secretari de l’Arc i alcalde de Mataró, David Bote, ha remarcat que

“estem exigint un canvi legal per combatre les màfies i les ocupacions delinqüencials de manera eficaç. Ho fem sense partidismes, defensant tots els veïns i veïnes i, per tant, parlant amb tots els grups parlamentaris. Hem rebut bones sensacions, els grups reconeixen que existeix el problema i ara els instem a que es posin d’acord per trobar els millors instruments legals per donar una solució a aquest problema, que és al final el que exigeixen els veïns”.

Catalunya és la Comunitat Autònoma amb més ocupacions il·legals d’habitatges. Segons dades del Ministeri de l’Interior, el territori català suma el 42% del total d’ocupacions de l’Estat i d’aquestes un 74% es concentren a la província de Barcelona.

També durant les trobades d’avui, s’ha demanat als representants del Congrés suport perquè el Consell General del Poder Judicial creï jutjats especials per als delictes d’ocupació a les demarcacions on s’acumulen més casos i la creació de la figura del Fiscal especialitzat, que pot dependre del de delinqüència organitzada o del de delictes econòmics.