L’alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha reflexionat avui, en la tradicional trobada de Nadal amb els mitjans de comunicació, al voltant de la base sobre la qual iniciar la discussió sobre el futur de la ciutat.

En aquest marc, l’alcalde ha destacat que

cal una reflexió de rang teòric, que és necessària per poder contextualitzar el futur de la ciutat

i ha recordat les paraules de Saskia Sassen en relació que

les ciutats tindran la mateixa importància que els Estats i que la ciutat té dues funcions principals: ser un espai productiu i ser un espai polític.

Per això, l’alcalde considera que

l’economia és global, però cal un espai concret on produir i on formar la mà d’obra que produeix. Aquest espai és la ciutat. La ciutat global té una força social creixent i molt considerable. Però també està amenaçada: és un gran pol de desigualtat.

En el cas de Sabadell ha afirmat que

juguem en una ciutat global que es diu Barcelona. Moltes vegades hem teoritzat sobre la relació entre Sabadell i Barcelona i en aquests moments es supera la idea anterior de la xarxa de ciutats que deia Antoni Farrés”. L’alcalde ha explicat que ara hi ha “ciutats globals i al voltant es genera una economia i unes realitats” i considera que des de Sabadell “hem de ser capaços de tenir personalitat pròpia dintre d’un equip que es diu Barcelona.

Línies de futur

Sobre com encarar el futur de la ciutat, Sánchez, ha comentat que

la situació que tenim no és fàcil però no pitjor que fa un any. Tenim un marc d’oportunitats per continuar sent referents.

En relació amb les potencialitats de la ciutat, i dins l’àmbit econòmic, ha valorat que “no podem defugir de la necessitat de recuperar densitat industrial.

Així mateix, ha remarcat la necessitat de

reduir costos en despesa energètica

i impulsar polítiques relacionades amb l’energia. També de potenciar la col·laboració entre els centres de formació i el món empresarial (la formació professional dual) i el reforç del territori a través d’iniciatives com l’Àmbit B-30.

Una altra de les línies de treball, com ha explicat l’alcalde, seria

incidir en l’urbanisme per tenir un pes específic en l’entorn metropolità.

Segons Sánchez, cal reflexionar sobre la política d’habitatge, de mobilitat, l’espai comercial, industrial i altres àmbits com l’Smart City.

D’altra banda, veure quins elements donen valor afegit a la nostra ciutat, tot reforçant-los. Cal veure, doncs, com es pot fomentar la formació, la innovació i l’excel·lència, a través de centres de referència com el campus de la UAB o l’ESDi, entre altres; promoure centres que donen singularitat a Sabadell com el Vapor Llonch, Ca l’Estruch o el centre d’empreses de Can Roqueta, veure les possibilitats d’internacionalització així com també aquelles oportunitats que generen les infraestructures de comunicació i equipaments com l’Aeroport. Tot plegat reforçant el caràcter capital i referent de la ciutat, lligat a la seva governança. En aquest sentit, Sánchez ha comentat que

la governança de les institucions no és quelcom menor

i referint-se a la configuració del nou Ajuntament després de les eleccions municipals del maig, ha dit que

o som capaços d’establir aliances o es pot fer difícil prendre decisions cabdals per a la ciutat.

Sabadell en el context actual

Sobre la situació actual de la ciutat, l’alcalde, Joan Carles Sánchez, ha destacat que l’atur registrat el darrer any és molt similar al que hi va haver al 2009. De fet, les dades han baixat dels 20.482 aturats al 2013 als 18.084 del 2014. Tal i com ha assenyalat: “Aquest any la crisi econòmica ens ha permès agafar una mica d’aire”.

En quan als llocs de treball al 2014 ens situem en els 58.016. En total 1.136  més que l’any passat. A més, els centres de treball també han patit un cert repunt situant-se en els 5.135.

Pel que fa a la realitat social de Sabadell la població atesa pels Serveis Socials durant el primer semestre de 2014 es situa en els 10.923 ciutadans,

és a dir, el 5.2% del total de població. Pràcticament la mateixa que l'any anterior,

ha dit Sánchez. En aquest sentit, al Rebost solidari s'atenen mensualment 2.274 famílies.

Diríem que s'estabilitza la demanda, però per contra es cronifica la precarització de les famílies,

ha afirmat l’alcalde.

En aquesta línia de treball és important destacar que en aquest curs 2014-215, s’han atorgat 2.266 ajuts de beques menjador;  i que en quan a l’habitatge social hi ha 883 famílies en risc de desnonament. A més, ha assenyalat

el nombre d’usuaris de Serveis Socials detectats amb una situació d’ocupació s'incrementa notablement, passant de 69 famílies al juny de 2013 a 120 casos al mateix període d’aquest any.