Amb l’objectiu d’orientar les polítiques municipals cap a dues prioritats essencials com són la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i situar les persones com a centre de tota l’acció pública, l’Ajuntament de Sabadell va encarregar, el darrer trimestre del 2018, l’Estudi sobre la qualitat de vida de la ciutadania de Sabadell. Aquest estudi, fet a partir d’una mostra de 1.406 entrevistes telefòniques entre la població més gran de 16 anys resident a Sabadell, pretenia mesurar-ne la qualitat de vida, entesa com una eina d’anàlisi de la realitat local, que ajudi a dissenyar les polítiques públiques del consistori ajustades a la situació real.

Per a Maties Serracant, alcalde en funcions de Sabadell,

aquest estudi és un primer pas perquè l’Ajuntament consolidi un espai d’observatori i baròmetre de ciutat que ens ha de permetre analitzar millor el dia a dia de la ciutadania i, alhora, poder consolidar dades que ens ajudin a encarar projectes de futur

Aquesta primera radiografia de la qualitat de vida dels sabadellencs i les sabadellenques s’ha dividit en sis àmbits: satisfacció general amb la vida, vitalitat i benestar físic, resiliència i autoestima, relacions i xarxa social, món laboral, i estatus social i econòmic.

Els resultats s’han analitzat també segons les principals variables sociodemogràfiques i econòmiques (gènere, edat, lloc de naixement, llengua materna, dimensió de la llar, nivell d’estudis, situació laboral, ingressos familiars), com també la distribució territorial entre els set districtes de la ciutat. Per tal de fer aquest càlcul, s’han seguit les indicacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per construir un Índex Global de Qualitat de Vida (IGQV).

Per a Serracant,

l’estudi aporta una radiografia de la percepció que la ciutadania té de la seva qualitat de vida i, per tant, permet ajustar i concretar les polítiques públiques enfocades als col·lectius més vulnerables i assentar polítiques públiques de forma territorialitzada per millorar el benestar de la ciutadania

En termes generals, la percepció de la qualitat de vida dels residents al Districte 1 és superior a la del conjunt de la ciutat, sobretot pel que fa a l’educació, les condicions materials i el benestar, mentre que els districtes 6 i 7 se situarien a l’altre extrem.

Pel que fa al Districte 2, l’IGQV en conjunt és similar al genèric de Sabadell, però està relativament pitjor quant a la percepció del benestar. La feina, la salut, l’educació i les condicions materials són els aspectes que les persones enquestades creuen que s’haurien de treballar més al Districte 3.

En canvi, l’IGQV de la població del Districte 4 és lleugerament més alt que la mitjana de tota la ciutat i està relacionat amb la percepció sobre la feina i a la salut. Pel que fa al Districte 5, si bé l’indicador global és similar al de Sabadell, destaquen en positiu les condicions materials per sobre de la resta.

La població sabadellenca es considera resilient davant situacions difícils

Així, per exemple, entre els resultats, desataquen dades com que la població de Sabadell valora amb una mitjana de 7,5 el grau de satisfacció que percep de la seva vida últimament, valoració que és més superior a mesura que augmenta el nivell d’estudis i els ingressos, i entre les persones que tenen treballadors a càrrec.

La gran majoria dels sabadellencs i sabadellenques entrevistats considera que la seva salut és bona o molt bona i només un 5,7% pensa que és dolenta o molt dolenta. I, en aquest sentit, les dones, les persones que viuen soles, les jubilades i les persones que es dediquen a les tasques de la llar tenen una percepció més negativa de la seva salut.

Pel que fa a la pràctica esportiva, 4 de cada 10 entrevistats practica algun esport, però 8 de cada 10 surt a passejar en algun moment o altre. L’esport es practica més a mesura que augmenten els ingressos de la unitat familiar i el fet de passejar, a mesura que augmenta l’edat.

Quan a les persones entrevistades se’ls demana per la dificultat en tasques concretes, les relacionades amb la mobilitat són les més comunes, com ara caminar 400 m sense cansar-se o pujar i baixar escales.

Pel que fa a aspectes com la resiliència i l’autoestima, la major part dels sabadellencs i les sabadellenques es veu capaç d’afrontar i superar situacions difícils. I davant d’una situació difícil, un 89,9% considera que en general pot trobar-hi una solució.

En l’àmbit de les relacions i la xarxa social, destaca que un terç de les persones pertany a alguna associació, sobretot de caire esportiu, cultural o laboral, situació fruit de la important xarxa d’associacions actives amb què compta la ciutat.

Quant a la situació econòmica personal, 4 de cada 10 entrevistats diu que arriba a finals de mes amb dificultat o molta dificultat, sobretot les persones residents als districtes 6 i 7, una proporció que augmenta a mesura que disminueixen els ingressos familiars.

A la pregunta de si en els darrers 12 mesos ha hagut de recórrer a alguna persona o entitat per tal que li proporcionessin aliment, roba o altres productes bàsics, un 4,4% de les persones enquestades han respost afirmativament, un índex que és similarment baix a tots el segments de la població.

Pel que fa a l’àmbit laboral, la satisfacció amb la jornada laboral i els horaris es valoren amb un 7,7 de mitjana. Les persones enquestades residents al Districte 7 ho valoren més positivament (amb un 8 sobre 10) i per a les del Districte 6 la valoració és més baixa (7,2).

L’estudi conclou que Sabadell presenta una bona qualitat de vida, sense oblidar aspectes que es poden millorar vinculats directament a les diferències socials i econòmiques i que ara aporten a l’Ajuntament, per primera vegada, unes dades precises pel que fa a la percepció que la ciutadania té d’aspectes fonamentals de la seva vida diària. Per tant, aquestes dades permetran a partir d’ara conèixer l’estat de la situació, fer-ne un seguiment i planificar i concretar les polítiques públiques enfocades als col·lectius més vulnerables.

Més informació