Una jornada de treball comença a analitzar i debatre el model de Festa Major
El dissabte 5 de març va tenir lloc al Casal Pere Quart una jornada de treball per definir com ha de ser la Festa Major. Tenia per objectiu oferir un punt de partida de reflexió sobre què és aquesta festa a la ciutat, d’on ve el model actual i com es pot millorar en el futur.
Els ponents van posar sobre la taula que l’actual model de Festa Major parteix de les bases que es van posar als anys vuitanta, amb els primers ajuntaments democràtics. Una festa que aplega una sèrie d’actes reconeguts col·lectivament i que esdevé un moment d’identificació de la ciutadania, com també de promoció de la ciutat. Amb un programa divers, en què les entitats ciutadanes tenen un paper destacat.
Marta Ibáñez va fer un repàs de la història de la Festa Major a la ciutat i va esmentar la primera informació que consta escrita sobre la festa, que data del 1883. Seguidament en va fer una descripció: les característiques pròpies, les regles internes, els destinataris i les persones i grups que hi actuen. I va concloure que, a parer seu, la festa ha de ser participativa, viva, valorada i que ha de continuar sent un element cohesionador a la ciutat.
Per la seva banda, Eduard Miralles va centrar la seva intervenció en el fet que la festa ha d’incloure elements de tradició al costat d’altres de més innovadors, ja que la innovació és una garantia de vitalitat de l’activitat. Segons ell, la festa ha de ser un conjunt d’elements a partir dels individus, els grups i les entitats i l’única manera de mantenir-la activa és que estigui en constant diàleg.
Posteriorment, uns setanta participants –membres d’entitats ciutadanes de tot tipus i ciutadans a títol individual– es van dividir en grups. Van destacar el valor que la festa té com a element difusor del patrimoni arquitectònic, cultural i històric de la ciutat, el potencial de la cultura popular i l’encaix del model d’oci nocturn. Pel que fa a l’estructura del programa, es va debatre el relat de la festa, l’encaix de les activitats i es va avançar que cal ampliar la participació de la ciutadania. També es va valorar que caldria potenciar les activitats intergeneracionals i revisar les organitzades per les entitats amb l’objectiu de garantir un públic divers, com també que els actes organitzats per joves han d’ubicar-se al centre de la ciutat i que la imatge del jovent s’ha de positivar més. També van destacar que cal revisar la relació entre les entitats i l’administració municipal, les fonts de finançament i es va valorar la creació d’una comissió de seguiment i futur del procés. Finalment, van traçar les línies de treball per a les properes fases de discussió.
Les conclusions –analitzades conjuntament al final de la jornada– s’enviaran a tots els participants i es penjaran en el blog d’aquest procés participatiu, perquè es pugui preparar la fase següent, que tindrà lloc els propers mesos i consistirà en uns grups de discussió que s’establiran per àmbits específics. Aquests grups també estaran oberts perquè hi pugui participar tota la ciutadania.