Sabadell ofereix una recepció a les diferents comunitats de creences i conviccions de la ciutat

Sabadell se suma a la commemoració institucional que promouen les Nacions Unides des de 2010 amb motiu de la Setmana Mundial de l’Harmonia Interconfessional. Ho fa amb la recepció que oferirà aquest tarda, a la Casa Duran, als representants de la diversitat de creences i conviccions presents a la ciutat.

La trobada comptarà amb la presència de la tinenta d’alcaldessa Marta Morell i la subdirectora de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Isabel Escandell. Hi assistiran representants, entre altres, de les comunitat anglicana, baptista, catòlica, evangèlica, musulmana, mormons, Fe Bahà’í, Brahma Kumaris, el Grup de Diàleg Interreligiós i el Moviment Ecumènic.

En la trobada d’enguany es destacarà el valor de la tolerància que fomenta el respecte i reconeix el valor de cada persona, la seva dignitat, la seva diversitat i implica consideració i respecte a les seves opinions, creences o cultura.

Llarga tradició sabadellenca

Des de fa molts segles, la tradició catòlica es va instal·lar al territori amb petites esglésies i capelles. No va ser fins a finals del segle XIX que van aparèixer les primeres comunitats protestants. La primera va ser la Església Evangèlica Baptista de Sabadell, cap al 1890. L’any 1903 s’instal·la una comunitat anglicana. En paral·lel, l’any 1911 es va fundar el Centre d’Estudis Psicològics, producte de la fusió dels centres espiritistes Aurora i Fraternitat, donant lloc a tot un moviment espiritual teosòfic, de gran renom arreu del món, centrat en la promoció de la vida saludable. A Sabadell s’estableix la branca Fides d’aquesta convicció.

Amb més o menys suport de les institucions, la diversitat s’estableix de manera natural a la ciutat, fins al moment de la Guerra Civil i posterior dictadura franquista, que persegueix i il·legalitza qualsevol reunió amb finalitats religioses que no sigui la del règim. En tot cas les comunitats no catòliques continuen trobant-se en la clandestinitat.

L’any 1967, el govern franquista es veu pressionat per la comunitat internacional a aprovar la Llei de Llibertat Religiosa, donant peu que algunes de les comunitats no catòliques de caràcter evangèlic, comptant amb el suport de persones rellevants de la ciutat, puguin mantenir les seves pràctiques de manera més visible. També comencen a fer-se visibles les comunitats dels Testimonis de Jehovà, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Mormons) i els membres de la Fe Bahà’í. En concret a Sabadell s’inaugura el segon temple de tot Espanya dels Testimonis de Jehovà. Més tard, cap als anys 1980, es fa present a la ciutat el culte Evangèlic Filadèlfia.

La pluralitat religiosa a Sabadell inclou unes 10 confessions i conviccions i 70 espais de culte. Les religions i els corrents humanístics, patrimoni comú de tota la ciutadania, disposen d'uns recursos comunitaris i espirituals que poden contribuir molt positivament a l'assoliment d'una cultura de la pau i d'una societat més justa

Des de l’Ajuntament Sabadell, es du a terme un treball coordinat amb els centres de culte, el Moviment Ecumènic i el Grup de Diàleg Interreligiós, treball que neix amb l'objectiu de garantir, des d'una visió laica, la diversitat religiosa i la gestió d'aquesta diversitat de manera inclusiva.

Entre les diferents accions que duen a terme destaquen:

• L'atenció i assessorament a la diversitat de creences i conviccions.
• L'adequació a la Llei dels centres de culte de la Generalitat de Catalunya.
• La gestió positiva dels centres de culte de nova implantació. Orientació a les noves comunitats que tenen interès en ubicar-se al municipi.
• Detecció i sensibilització dels estereotips i prejudicis davant la diversitat religiosa i llibertat de consciència.
• Formació de personal tècnic i de la ciutadania per atendre la diversitat de creences.
• Proporcionar atenció individualitzada i orientació en situacions de vulneració del dret a la llibertat de culte o un altre tipus de discriminació associat a la creença religiosa, de forma coordinada amb l'oficina de Drets Civils i no Discriminació.