“Cal reduir els preus de lloguer i de compra d’habitatge a Sabadell”, creuen el 80% de les persones que han respost el qüestionari que l’Ajuntament ha posat en marxa perquè la ciutadania subratlli els aspectes que més els preocupen en relació amb l’habitatge a Sabadell. A més, el 65% pensen que s’han d’incrementar els ajuts per pagar l’habitatge habitual i un 55% també afirmen que s’hauria de mobilitzar el parc d’habitatge buit perquè es pugui llogar. Finalment, reclamen més ajudes socials i el control del preu del lloguer.

Totes aquestes propostes sorgeixen de les 1.159 respostes al qüestionari que Vimusa ha encarregat en el marc del Pla Local de l'Habitatge (PLH) per al 2019-2024. Un Pla que té com a objectius garantir l’accés a l’habitatge a la ciutadania de Sabadell, tornar a l’habitatge el seu valor d’ús i dotar l’administració local de recursos per resoldre i ser proactiva davant les situacions quotidianes.

Els resultats de l’enquesta, presentats avui per Glòria Rubio, regidora d’Habitatge, també confirmen que els preus de lloguer no s’adeqüen a la renda mitjana de la població (així ho creuen un 90% de les persones enquestades) i que els preus de compra no s’adeqüen a la renda mitjana (un 70%). Així mateix, un 65% pensen que no hi ha prou oferta a tots els barris, un 75% pensen que els habitatges no són energèticament eficients, tot i que el 60% afirmen que els habitatges es troben en bon estat de conservació.

Segons Glòria Rubio,

les dades que es desprenen de les taules de debat amb un centenar de persones i de les respostes de gairebé 1.200 veïns i veïnes confirmen que els dèficits que com a administració pensem que Sabadell té en l’àmbit de l’habitatge són els mateixos que ells tenen detectats. Entre altres qüestions, ens diuen que cal abaixar els preus de compra i lloguer d'habitatge i, curiosament, això no es veu reflectit en l'última modificació de la llei.

L’enquesta

El qüestionari també mostra que a l’entorn del 50% de les persones enquestades coneixen els serveis d’habitatge generals que ofereix l’administració pública, però es detecta més desconeixement en relació amb els serveis específics, com ara la intermediació per evitar la pèrdua d’habitatge o el programa de masoveria urbana.

D’entre les persones que han respost el qüestionari, el 51,9 % són dones, amb una mostra de totes les edats, malgrat que la franja més nombrosa és la de 36 a 50 anys, amb un 30,8%. Pel que fa al barri on viuen, estan força repartides per Sabadell i gairebé la meitat ara mateix treballen.

Destaca que una mica més de la meitat de les persones enquestades viuen a Sabadell de tota la vida, mentre que una quarta part s’hi han establert per motius familiars i de parella, i poc més d’un 10% per motius laborals. D’altra banda, més del cinquanta per cent de les persones enquestades viuen en règim de propietat, la majoria de les quals perquè així ho volen i prop d’un 25% perquè la quota de la hipoteca era menor que el preu de lloguer.

Un 59% de les persones enquestades que viuen de lloguer voldrien viure en un habitatge de propietat, tot i que creuen que no compleixen els requisits per comprar-ne un. Tanmateix, hi ha un 38% de les persones enquestades que volen continuar sent llogateres. Pel que fa al percentatge d’ingressos que destinen al lloguer, el més rellevant és que el 63% de les persones enquestades dediquen més del 30% dels seus ingressos a pagar la renda de l’habitatge.

D’altra banda, gairebé un 70% de les persones enquestades afirma que viure a Sabadell té com a fet destacat les bones comunicacions que la ciutat té amb la resta del país. Més d’un 55% creuen que és bo de viure al nostre municipi pels serveis, el comerç i l’oci de què disposa, i més d’un 30% opina que el tret principal de Sabadell és el rodal i la qualitat de vida que dins el terme municipal.

El qüestionari l’han pogut respondre tots els sabadellencs i sabadellenques més grans de 14 anys durant el mes d’octubre del 2018. I ho han pogut fer de tres maneres diferents: via telemàtica al web Decidim, en paper a les urnes que hi havia a l'Oficina Local d'Habitatge i a les oficines dels diferents Serveis d'Atenció a la Ciutadania, com també al carrer, on hi va haver durant 3 setmanes 8 persones contractades en el marc de la diagnosi del Pla Local d’Habitatge, que animaven, la ciutadania a respondre l’enquesta, per equips i en diferents punts.

Dotze taules de debat

Paral·lelament, s’han organitzat dotze taules de debat que s’han mantingut amb entitats i agents implicats. Hi han intervingut gestors de la propietat i la Cambra de Comerç, agents de la propietat immobiliària, col·legis professionals –el dels arquitectes, arquitectes tècnics, advocacia i metges–, entitats com Càritas, Actua Vallès, ANDI, AVAN, Emaús, UGT, Secretariat del Poble Gitano, Fundació Main, diferents grups municipals, diverses associacions veïnals i casals de gent gran, entre altres.

D’aquestes taules es desprenen diferents demandes i reflexions, com ara que fan falta més promocions públiques de lloguer, que s’han de controlar els preus davant la dificultat d’accés a l’habitatge, que calen ajuts per rehabilitar edificis i que convé aprofitar els habitatges buits que hi ha a la ciutat.

Amb les dades obtingudes, durant el mes de gener es podrà completar la diagnosi del Pla, com també la redacció definitiva. La intenció és, finalment, que el Ple municipal pugui aprovar el document acabat aquest mateix trimestre.