L'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, han demanat avui al president de la mesa del Parlament de Catalunya que el futur Govern tingui en l’habitatge l’eix fonamental de les polítiques amb la creació d’una Conselleria d’Habitatge que treballi per garantir als catalans i les catalanes l’accés a un habitatge digne. Han reclamat, a més, que la conselleria treballi colze a colze amb l’administració local, per gestionar de forma coordinada i més propera els problemes de la població.

Aquest matí, Serracant i Sabater han entrat al registre del Parlament una petició adreçada al president, Roger Torrent, en què es demanen un seguit de mesures en matèria d’habitatge que permetin fer front a “la greu situació” de l’habitatge als municipis de Catalunya”. [Es pot consultar la petició aquí]

Aquestes mesures serien també la restitució dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015; l’aprovació d’una llei d’arrendaments urbans (LAU) de Catalunya; la creació d’una llei que permeti qualificar el sòl per al lloguer indefinit, i disposar de noves línies de finançament per promocionar l’habitatge públic.

Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge

Tant Serracant com Sabater demanen al nou Govern que es constitueixi fer front a la greu situació de l’habitatge a Catalunya i treballar en una estratègia col·lectiva que permeti posar l’habitatge com un dels eixos fonamentals al dret a la ciutat i que ara mateix es troba en ple procés de redacció en la nova agenda urbana 2030 de Catalunya.

Actualment, la principal eina de finançament de les polítiques d’habitatge a Catalunya, el Plan Estatal de Vivienda –un pla que s’hauria d’aprovar aquest mes– és un pla “absolutament insuficient” per als dos polítics.

Així, per a l’alcalde de Sabadell, “els ajuntaments no tenim prou eines per poder garantir l’accés a un habitatge digne” i és en aquest sentit que la creació d’una Conselleria d’Habitatge “permetria disposar d’una eina per desenvolupar el Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge, que garanteixi i asseguri un accés digne als nostres ciutadans i ciutadanes, per mitjà de polítiques concretes, que donin resposta a la situació de vulnerabilitat de milers de persones, afectades per processos de desnonament”.

Tal com l’alcaldessa de Badalona ha expressat, “volem garantir la funció social i això passa pels més vulnerables i per poder accedir a un habitatge a preus assequibles i això nomes passarà si augmentem el parc públic d’habitatge, passant de l’1% que tenim ara a un 25 0 30%”.

Promoció i augment del parc públic d’habitatge

Serracant i Sabater consideren que el règim de tinença que garanteix en les polítiques públiques la funció social de l’habitatge és el lloguer. Per això, els ajuntaments de Sabadell i Badalona demanen també que s’augmenti el parc públic de lloguer en les tres línies fonamentals: dotar de més inversió les polítiques dirigides a dotar-se d'un parc públic en règim de lloguer, ampliar els períodes de lloguer de l'habitatge públic a la totalitat de la seva vida útil i mobilitzar el parc buit per tal de disposar de més habitatges al parc públic que puguin donar resposta a la situació actual, en què milers de persones es veuen afectades per processos de desnonaments i es troben en situació de vulnerabilitat

Pel que fa a la restitució els articles suspesos pel Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015, consideren que és necessària perquè aquest text legal afrontava els problemes reals de la població catalana, ja que donava resposta àgil a l’emergència i els processos de desnonament, permetia actuar de manera preventiva augmentant els ajuts per pagar lloguers, com també definia el marc d’actuació en les ocupacions d’habitatges buits.

Per tal d’afrontar les polítiques urbanes en matèria d’habitatge, consideren que fan falta dues legislacions. D’una banda, la LAU catalana, que podria fer front al creixement dels preus del lloguer que el país viu actualment. I, d’altra banda, l’aprovació d’una llei que permeti qualificar el sòl per al lloguer indefinit.