PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

El 1839, la fàbrica de Josep Formosa, situada al cantó dels carrers de Manaut i el que seria del Vapor, va ser una de les primeres a fer servir el vapor com a força motriu, raó per la qual el carrer que aleshores no tenia nom fou anomenat del Vapor d'en Formosa o, simplement, del Vapor.




Historial toponímic

Vapor d'en Formosa (1839)
Vapor (1839)
Vapor (27.5.1939), calle
Vapor (30.10.1985)

Principat de Catalunya. El títol de Principat per designar Catalunya va començar a ser utilitzat al segle XV pels juristes catalans, influïts pel dret romà, per indicar que el territori català no depenia d'un rei -perquè no existia Catalunya com a regne- ni d'un comte -perquè el comtat de Barcelona per molt important que fos no era tot Catalunya- sinó d'un sobirà, que en llatí s'anomenava "princeps". D'altra banda, des de Jaume I el Conqueridor, popularment el sobirà fou anomenat rei, no pas rei d'Aragó sinó simplement el rei.

Historial toponímic

Principado (9.12.1965), plaza
Principat (30.10.1985)

Malta és una república insular de la Mediterrània, constituïda per un arxipèlag que comprèn les illes de Malta, Gozzo, Kemmuna i altres illes menors deshabitades. Es troba situada al sud de Sicília, de la qual la separa l'estret de Malta, i la capital és La Vallette. Malta té dues llengües oficials, el maltès, que és una llengua semítica molt influïda per l'italià i el sicilià, i l'anglès. Malta havia estat possessió de la corona catalanoaragonesa, des del segle XIII, amb Pere el Gran, fins a l'ocupació napoleònica el 1798, i colònia britànica des del 1800. El 1964, després d'un referèndum, aconseguí la independència del Regne Unit i el maig del 2004 entrà a formar part de la Unió Europea. * * * El carrer de Malta es troba al barri dels Merinals, al límit de can Gambús, en una zona de vials amb predomini de noms d'illes.

Historial toponímic

Malta (30.10.1985)

Fidela Renom i Soler (Sabadell, 18 de gener de 1891 - Barcelona, 11 de setembre de 1987). Defensora dels drets de la dona i política.

Acabats els estudis primaris, ingressà a la Institución Libre de Enseñanza, de Sabadell, que dirigia Fabià Palasí. Treballà en el tèxtil com a ordidora i el 1934 va ser la primera dona elegida regidora a l'Ajuntament de Sabadell, per la candidatura del Círcol Republicà Federal que encapçalava Magí Marcé. Ocupà la regidoria d'Assistència Social, des de la qual va emprendre la reforma de la Clínica de Maternologia, va instituir la Diada de la Mare i, sobretot, va crear la Lliga Laica Femenina, amb el propòsit de treballar per l'emancipació de la dona obrera i per crear una consciència femenina lliure de prejudicis religiosos. La Lliga s'encarregà de les guarderies per a infants, les primeres gratuïtes per a obrers, i creà el primer cos d'infermeres laiques. Fidela Renom milità en el Círcol" Republicà Federal. Formà part de la Societat d'Actes Civils La Emancipación, fundada per Tomàs Viladot, per promoure els enterraments civils, i va ser també una destacada activista del Centre d'Estudis Psicològics, l'entitat dels espiritistes que tant de pes havien tingut abans de la Guerra Civil.

El 1939 hagué d'exiliar-se a França i no en tornà fins al 1947. Van haver de passar quinze anys perquè reprengués les tasques d'assistència social que havia iniciat des de l'Ajuntament el 1934. Fidela Renom morí el 1987 a les Llars Mundet de Barcelona i, tal com havia demanat, fou enterrada al departament laic del cementiri municipal de Sabadell.


Historial toponímic

Fidela Renom (29.4.1998)

Lloc poblat d'una gran extensió d'arbres silvestres, que no són fruiters ni de cultiu. * * * El carrer del Bosc es troba situat al barri de Can Deu, en una zona amb noms d'arbres i arbusts. En aquest cas, el nom probablement deriva de la proximitat al bosc de Can Deu.

Historial toponímic

c. del Bosc/Bosque (8.10.1970)
Bosc (30.10.1985)

Hongria és una república de l'Europa central travessada pel curs mitjà del Danubi, fronterera amb Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia i Àustria. Els hongaresos o magiars, més del 90% de la població de l'estat, són els descendents de les tribus magiars o finoúgriques que al segle IX s'establiren a la plana d'Hongria. Hi ha també una població important de gitanos i d'altres minories europees. La llengua oficial és l'hongarès, llengua úgrica de la família uraliana, com el finès i l'estonià. Budapest, la capital de la república, és una de les ciutats amb més pes cultural i històric de l'Europa central. Hongria s'integrà a la Unió Europea el maig del 2004. El carrer d'Hongria es troba al barri de Can Gambús, zona de vials amb noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Hongria (15.9.2006)

Antics valls o fossats de defensa de la vila.

Historial toponímic

Camí que roda la vila (inici del segle XVII)
Valls (1841)
Las Valls (27.5.1939), calle
Valls (30.10.1985)

Carles d'Aragó (Peñafiel, 29 de maig de 1421 - Barcelona, 23 de setembre de 1461). Príncep de Viana.

Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra, fill de Joan II i Blanca de Navarra, va ser proclamat Príncep de Viana, títol que portaven els hereus de la corona navarresa des de 1423. En morir la seva mare, Blanca de Navarra, el seu pare, Joan II, es tornà a casar amb Joana Enríquez i tingueren un fill, Ferran. Les relacions entre Carles i el seu pare varen ser conflictives, però per dret el príncep de Viana havia de succeir Joan II. Tanmateix, Carles va morir sobtadament el 1461 i Ferran, el seu germanastre, va passar a ser el successor, que regnà com a Ferran el Catòlic. Pel Principat va córrer la veu que Carles havia estat emmetzinat per la seva madrastra per afavorir Ferran. Sigui com sigui, la mort de Carles va contribuir a enverinar les relacions de Joan II i els catalans i al desencadenament de la guerra civil catalana que esclatà el 1462.


Historial toponímic

Príncipe Viana (9.12.1965), calle
Príncep de Viana (30.10.1985)

Estany de la Baixa Cerdanya, a la capçalera de la vall Tova, dins el terme municipal de Meranges. Segons la llegenda, l'estany era freqüentat per les bruixes cerdanes per dur-hi a terme les invocacions al diable.



La plaça de Malniu es troba situada al barri de Torre-romeu, en una zona de carrers amb noms d'estanys i pantans.


Historial toponímic

Malniu (29.4.1998)

Josep Ferrer i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1817 - Barcelona, 1893). Industrial tèxtil i economista.

Fou diputat i senador pel partit conservador. Va participar en les principals institucions econòmiques i culturals barcelonines i en les actuacions més rellevants protagonitzades per la burgesia catalana de l'època. Formà part del Comitè dels Vuit, organitzador de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Va ser un gran defensor del proteccionisme i dels interessos fabrils catalans.


Historial toponímic

Ferrer Vidal (29.12.1955), calle
Ferrer i Vidal (30.10.1985)