PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

És el massís muntanyós més elevat dels Pirineus, a la part central de la serralada i una mica al sud de la divisòria d'aigües entre la Garona i l'Ebre. El cim més alt és l'Aneto (3.404 m), seguit pel pic Maleït (3.350 m), el pic de Corones (3.310 m) i el pic de la Maladeta (3.308 m). El carrer de la Maladeta es troba situat en una zona de noms de muntanyes, a Ca n'Oriac i la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Maladeta (29.12.1955), calle
Maladeta (30.10.1985)

Jaume Ferrer de Blanes (Vidreres, 1445 - Blanes, 1523). Cosmògraf d'elit mundial, escriptor, navegant i mercader. Format a la cort de Ferran I de Nàpols, viatjà per tota la mediterrània com a negociant en pedres precioses i va ser joier i assessor de la reina. Pels seus notables coneixements de cosmografia, fou consultat pels Reis Catòlics sobre els projectes de Colom i informà sobre la línia alexandrina que marcava la frontera atlàntica entre Castella i Portugal. D'ell és el primer mapamundi, amb Amèrica inclosa, que serà tramès als reis el 1495. Es conserva correspondència seva amb els Reis Catòlics, amb Cristòfor Colom i amb Ferran de Nàpols.

Historial toponímic

Ferrer de Blanes (1925), c. de
Ferrer de Blanes (27.5.1939), calle
Ferrer de Blanes (30.10.1985)

Josep Antoni Borrell i Borgonyó (Sabadell, 1756 - 1828). Fabricant tèxtil i propietari dels terrenys en què el 1857 els seus hereus van construir el vapor d'en Borrell.

Va ser alcalde interí el 1809, nomenat pel municipi per ocupar la vacant deixada per la mort de Bartomeu Salt Amat, el primer alcalde nomenat per la Junta Superior de Catalunya durant la Guerra del Francès.




Historial toponímic

Borrell (anys 50 del segle XIX), c. de
Borrell (27.5.1939), calle
Borrell (30.10.1985)

Luxemburg és un estat d'Europa occidental, situat entre Bègica a l'oest, Alemanya a l'est i França al sud. És una monarquia parlamentària, constitucional i hereditària. La capital de l'estat és Luxemburg, ciutat de tan sols 83.000 habitants. La majoria de la població parla luxemburguès, llengua germànica, oficial des de 1984. També hi són oficials el francès, emprat principalment per l'administració, i l'alemany emprat en el comerç i la premsa. Luxemburg és un dels sis estats fundadors de la CECA el 1957 i de la posterior CEE que esdevingué Unió Europea. A més, és membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa i del Benelux. El carrer de Luxemburg es troba situat al barri de Can Gambús, en què tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Luxemburg (15.9.2006)

Municipi del Baix Llobregat, al límit del Garraf i de l'Alt Penedès. És un territori muntanyós ocupat en bona part per bosc de pi i amb predomini dels conreus de secà: vinya, olivera i cereals. Les activitats industrials, centrades en el ciment, el tèxtil i la indústria alimentària, havien anat creixent els darrers anys fins que el municipi ha sofert una espectacular expansió com a zona residencial per la proximitat a Barcelona i l'encariment de l'habitatge a la capital.

Historial toponímic

Vallirana (juliol 1959), calle
Vallirana (30.10.1985)

Contemplació de les necessitats futures i reserva per a cobrir-les. Carrer de la primera promoció d'habitatges del barri de la Concòrdia, projectada el 1954 pels arquitectes S. Casulleras, G. Bracons i J. Vila, i executada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Tots els carrers de la nova urbanització portaven noms de virtuts i de colors.

Historial toponímic

Previsión (29.12.1955), calle
Previsió (30.10.1985)

El carrer Major s'inicià a mitjan segle XVIII sobre el camí de Manresa, quan hi començaren a edificar les primeres cases del que seria poble de la Creu Alta. I el que era camí ral, aviat prengué el nom de carrer de Manresa. Cap al tombant de segle, quan el trànsit de traginers i caminants va anar minvant amb les modernes carreteres i el ferrocarril, la gent anà perdent el record del camí originari i l'anomenà carrer Major, tot i que oficialment encara constava com a carrer de Manresa. Amb l'annexió de la Creu Alta a Sabadell, l'ajuntament, per evitar duplicitats de noms entre els dos nuclis urbans, va acabar adoptant per a la Creu Alta el nom que ja era viu al carrer.

Historial toponímic

Manresa (annexat el 1904 amb la Creu Alta) c. de
Mayor (14.4.1910), calle
Major (193?)
Mayor (27.5.1939), calle
Major (30.10.1985)

Ferran Llàcer i Carrera (Sabadell, 4 de desembre de 1893 - 5 de novembre de 1930). Precursor de l'aviació esportiva.

Treballà de molt jove en la indústria tèxtil propietat del seu pare i es dedicà professionalment a la comercialització de llanes. Però on realment va destacar va ser en l'aviació esportiva, de la qual fou un veritable precursor. El 1923 formà part de les primeres organitzacions aeronàutiques constituïdes a Barcelona, l'Aeri Club de Catalunya, i el mateix any, juntament amb Josep Canudas i altres amants de l'aviació, va fundar la Penya de l'Aire que es convertiria en Lliga Aeronàutica de Catalunya. Col·laborà en el Diari de Sabadell amb articles divulgatius de l'aviació i treballà per aconseguir els terrenys que servirien per a la construcció del primer aeròdrom sabadellenc. El 4 d'abril de 1925, Ferran Llàcer, acompanyat de Josep Canudes, pioner de l'aviació catalana, estrenà el camp d'aviació de Ca n'Oriac, aterrant-hi amb un biplà Aviatik. Aquests vols es van anar repetint, en una ocasió amb el fotògraf J. Gaspar, que va fer un dels primers jocs de fotografia aèria sobre la nostra ciutat.

El desembre de 1970, l'ajuntament presidit per J Burrull, va acordar donar el nom de Ferran Llàcer a un passatge obert sobre el que havia estat el camp de futbol de la Creu Alta.


Historial toponímic

F. Llácer (desembre 1970), pasaje
Ferran Llàcer (30.10.1985)

Domènec Borràs i Girbau (Barberà del Vallès, 16 de desembre de 1824 - Sabadell, 29 de gener de 1885). Teixidor.

Borràs va ser vicepresident de la Junta Directiva de la Societat d'Invalidesa i Foment de la Indústria de Sabadell. El 1882 va fer que la Societat d'Invalidesa construís un rengle de cases per a obrers al carrer de Rifós de la Creu Alta. L'any 1885, en morir Domènec Borràs, l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa canvià el nom del carrer de Rifós per carrer de Borràs.


Historial toponímic

Rifós (1882), c. de
Domingo Borrás (1885), c. de
Domingo Borrás (27.5.1939), calle
Borràs (30.10.1985)

La República d'Estònia és un estat de l'Europa del Nord, a la riba de la mar Bàltica, fronterera amb Rússia i Letònia. La capital és Tallin, separada d'Hèlsinki per l'estret golf de Finlàndia. La llengua oficial és l'estonià, llengua ugrofinesa de la família uraliana i també es parlen altres llengües nadiues ugrofineses molt minoritàries. Un 25% de la població és russoparlant i en total no arriben al 5% els parlants d'altres llengües com l'ucraïnès, el bielorús i el finès. Estònia, antiga república soviètica, el 1991 va recuperar la seva independència de Rússia i el 2004 va entrar a formar part de l'OTAN i de la Unió Europea. * * * El carrer d'Estònia és al barri de Can Gambús, on els vials porten noms d'estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Estònia (15.9.2006)