07 Octubre 2025
| Ciutat d'Anglaterra, al comtat de Yorkshire, que des del segle XIX ha estat centre comercial dels teixits de llana anglesos. Avui és encara un rellevant nucli tèxtil, però ha anat diversificant la seva indústria. La ciutat compta també amb un important centre d'ensenyament superior, la University of Bradford, fundada el 1957 com a Bradford Institute of Technology. * * * El carrer de Bradford es troba situat a Nostra Llar, barri en què les vies urbanes porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bradford (24.11.1955), calleBradford (30.10.1985)
| Àustria és una república federal del centre d'Europa. És un dels estats europeus més antics, originat com a terra fronterera dels germànics, l'Östmark. La capital és Viena i la llengua oficial, l'alemany, tot i que també es parla regionalment el croat, l'eslovè i l'hongarès. Forma part de la Unió Eurpea des de 1995. * * * El carrer d'Àustria és situat al barri de Can Gambús, en què els vials porten noms dels estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Àustria (15.9.2006)
| Vasco da Gama (Sines, Alentejo, 1469 - Coxin, Índia, 1524). Navegant portuguès. El 1496, el rei Manuel I de Portugal li confià una flota de quatre vaixells per obrir per mar una nova ruta de les espècies. Va navegar vorejant la costa africana i creuant el cap de Bona Esperança es dirigí cap a l'est amb la idea d'obrir intercanvis comercials i desplaçar els mercaders àrabs. I el maig de 1498, completant el descobriment de la ruta marítima a l'Índic, arribava a Calicut. Era la primera vegada que un país europeu entrava en contacte directe amb la civilització índia. Vasco da Gama hi establí bases comercials i signà diversos tractats amb els caps locals. De retorn a Portugal, rebé el títol d'almirall d'Índies. En un nou viatge amb vint-i-un navilis, el 1502, després d'enfrontar-se als àrabs i derrotar-los, establí factories a Kilwa, Sofala, Moçambic i Calicut. Instaurava així l'hegemonia portuguesa a l'Índic i obria una època d'expansió comercial sense precedents. Allunyat gairebé vint anys de la navegació, el 1524 el rei Joan III el va nomenar virrei d'Índies, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat. |
Historial toponímic
Vasco de Gama (annexat de Barberà el 1959), calleVasco da Gama (30.10.1985)
| Previsió i cura de les necessitats futures. Plaça de la primera promoció d'habitatges del barri de la Concòrdia, projectada pels arquitectes Bracons, Casulleras i Vila, el 1954, i construïda per la Caixa d'Estalvis de Sabadell dos anys més tard. Tots els carrers de la nova promoció portaven noms de virtuts o de colors. |
Historial toponímic
Providencia (29.12.1955), plazaProvidència (30.10.1985)
| Josep Manso i Solà (Borredà, 26 de setembre de 1785 - Madrid, 22 de març de 1863). Militar liberal. De jove treballà de moliner amb el seu oncle, al Lluçanès, i al molí de la Sal de Barcelona. Amb l'entrada de les tropes napoleòniques el 1808, s'uní a les guerrilles de pagesos del Berguedà que lluitaven contra els francesos i el 1809 ja era capità d'una companyia que actuava al Baix Llobregat. En acabar la guerra va ser nomenat general de brigada i, successivament, sempre lluitant contra els absolutistes, capità general de Castella la Vella, d'Aragó, de València i de Castella la Nova.
|
Historial toponímic
Manso (últim quart del segle XIX)Manso (27.5.1939), calleManso (30.10.1985)
| Estat insular de l'oceà Pacific, al sud-est asiàtic, format per un arxipèlag de més de 7.000 illes i d'una extensió aproximada de 300.000 km2, al nord-est de Borneo. Les Filipines es divideixen en tres grups insulars, la gran illa de Luzon, la de Mindanao i enmig les illes Visayas. Manila, a l'illa de Luzon, és la capital del país i el centre d'una àrea metropolitana de més de deu milions d'habitants. El punt culminant del país és el volcà Apo, de 2.954 m, a Mindanao. Abans que el 1521 hi arribés el primer europeu, el portuguès Magalhaes, els filipins ja havien establert relacions comercials amb Indonèsia i la Xina. Durant quatre segles van ser colònia espanyola (1565-1898) i colònia americana (1898-1946). Envaïdes pels japonesos el 1942, al final de la Segona Guerra Mundial van ser recuperades pels americans. Finalment, el 1946 les Filipines assolien la independència. * * * La plaça de les Filipines es troba al barri dels Merinals, en una zona de carrers amb predomini de noms d'illes. |
Historial toponímic
Filipinas (24.11.1955), plazaFilipines (30.10.1985)
| Ciutat dels EUA, capital de l'estat de Massachusetts, a la costa atlàntica. El port, juntament amb una ampla xarxa de ferrocarrils i autopistes que l'uneixen al nord-est industrial, són la base d'una intensa activitat comercial i bancària. Boston és, a més, un important centre industrial tèxtil i un dels primers mercats mundials de la llana; compta amb una potent indústria mecànica, del cuir i del cautxú, del paper i les arts gràfiques, de la construcció naval i del petroli, de l'electrònica, l'aeronàutica, les telecomunicacions i de la indústria aeroespacial. Amb la universitat de Harvard, la de Boston i la Northeastern, és també un gran centre d'ensenyament superior * * * El carrer de Boston es troba situat al barri de Nostra Llar, en què tots els vials porten noms de ciutats amb indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Boston (24.11.1955), calleBoston (30.10.1985)
| Dinamarca és un estat del nord d'Europa, el més petit dels països escandinaus. Format per la península de Jutlàndia -amb l'única frontera terrestre, al sud, amb Alemanya- i diverses illes. També formen part de la corona danesa les Illes Fèroe i Grenlàndia. La capital és Copenhaguen i la llengua oficial el danès, cooficial amb el feroès a les illes Fèroe, totes dues llengües escandinaves del grup germànic septentrional. També és oficial a Grenlàndia el grenlandès, llengua inuit del grup de llengües esquimals. Forma part de la Unió Europea des de 1973, tot i que manté la corona danesa i ha rebutjat entrar a l'àrea de l'euro. El carrer de Dinamarca és al barri de Can Gambús, on tots els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Dinamarca (15.9.2006)
| Ciutat i capital de Polònia, originada a la riba esquerra del Vístula, on hi ha la ciutat vella, des de la qual s'expandí a l'altra banda del riu a partir del segle XVIII. Situada a la plana de Masowsze, és un important centre de comunicacions entre l'Europa central i l'oriental. El centre històric de Varsòvia va ser totalment destruït el 1944 per les tropes nazis i meticulosament reconstruït després de la guerra, la qual cosa li valgué el 1980 ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El carrer de Varsòvia es troba al barri de Can Llong, on totes les vies urbanes porten noms de ciutats europees. |
Historial toponímic
Varsòvia (28.4.1999)
| Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1777 - Barcelona, 1859). Arxiver i historiador. Nomenat arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el 1814, ordenà i classificà l'arxiu reial que es trobava en un estat deplorable. El 1822, en ser comissionat per recollir documents i còdexs dels ordes religiosos extingits, va salvar bona part dels manuscrits dels monestirs de Ripoll i Sant Cugat del Vallès. Com a historiador, proper a l'escola crítica, deixà una obra fonamental, "Los condes de Barcelona vindicados". D'altra banda, d'entre els fons de l'arxiu, inicià la publicació de la "Colección de documentos inèditos del Archivo General de la Corona de Aragón", de la qual aparegueren disset volums entre 1847 i 1859. Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí el 1923. |
Historial toponímic
Cronista Bofarull (1925), c. delBofarull (1.12.1939), callePróspero Bofarull, callePròsper de Bofarull (30.10.1985)
