PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Francesc Joan de Vergós i de Sorribes (Barcelona, 1570 - ?, segle XVII). Polític. Veguer de Barcelona el 1630, quatre anys més tard era l'enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent. El 1640 va ser detingut i empresonat per mostrar-se contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans, però l'avalot popular del mes de maig d'aquell mateix any l'alliberà. Vergós formava part de la junta secreta del Consell de Cent que preparava la separació de Catalunya de l'obediència de Felip IV de Castella. Va ser administrador de les places de Barcelona durant la Guerra dels Segadors.


Historial toponímic

Vergós (1925), c. de
Vergós (27.5.1939), calle
Vergós (30.10.1985)

Muntanya de Castellar del Vallès, de 664 m d'altitud, situada al límit septentrional del terme que marca la divisòria amb el municipi de Sentmenat. Al cim del Puig de la Creu hi ha l'església romànica de Santa Maria, d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó, documentada del segle XII, que amb el pas del temps ha sofert diverses modificacions, la darrera el 1941 quan amb la restauració de l'església s'aixecà el campanar actual. L'estada annexa a Santa Maria de la Creu va ser habitada per monges provinents del monestir de Sant Vicenç de Jonqueres, com testimonia un document de 1323. Segons la llegenda, és al cim del Puig de la Creu on va anar a morir el drac de Sant Llorenç del Munt, ferit de mort pel comte Sunifred. Aleshores, els habitants de la rodalia, agraïts per la desaparició de la bèstia que els tenia atemorits, van fer construir l'església de Santa Maria.

Historial toponímic

Puig de la Creu (30.10.1985)

Marçal Ballús i Bertran (Barcelona, 24 de juliol de 1871 - Sabadell, 25 de febrer de 1937). Odontòleg d'ofici, va ser un dels pioners de la cinematografia a Catalunya.

Fill d'un prestigiós herbolari del barceloní pla de la Boqueria, va estudiar medicina i odontologia a la Universitat de Barcelona. Pels volts de 1890 va venir ocasionalment a Sabadell per fer una suplència al consultori de dentista del Pedregar i acabà establint-se a la nostra ciutat, amb casa i consultori al capdamunt de la Rambla. Però, al marge de l'ofici, la seva gran passió va ser la fotografia i el cinema, que va veure néixer a París, el 28 de desembre de 1895. En efecte, Ballús va assistir a París a les primeres sessions d'exhibició cinematogràfica, al Salon Indien del Gran Café, al Boulevard des Capucines, en què els germans Lumière donaren a conèixer les primeres cintes cinematogràfiques, preses de la vida quotidiana, amb l'aparell que havien construït.

L'entusiasme va portar Ballús a contactar amb els germans Lumière per encarregar-los un dels seus famosos aparells, que el febrer de 1897 portava a Sabadell amb unes quantes pel·lícules. El 27 d'abril d'aquell mateix any, les va projectar en públic al teatre dels Camps. Va ser la primera sessió de cinema de la nostra ciutat i probablement del nostre país. Ballús féu construir una barraca de fusta al pla de l'Os, a l'actual plaça del Doctor Robert, per a les projeccions cinematogràfiques a l'inici de 1901, però un incendi la va destruir abans d'acabar l'any. Aleshores arrendà el teatre Cervantes i, en contacte amb els Lumière, Méliès i Pathé, adquirí pel·lícules que projectà amb regularitat i encara les llogà a altres empresaris de fora de Sabadell.

Marçal Ballús va ser un veritable pioner de la cinematografia a Catalunya.


Historial toponímic

San Germán, calle
Sant Germà (1981?)
Marçal Ballús (21.12.1984)

Nom donat per les flors amb què els veïns adornaven les finestres i els balcons de tot el carrer.

Historial toponímic

Florida (24.11.1955), calle
Florit (30.10.1985)

Ciutat i capital d'Hongria, a la riba del Danubi. * * * El carrer de Budapest es troba situat a Can Llong, barri en què els vials porten noms de ciutats europees.

Historial toponímic

Budapest (24.9.1997)

Poble de la província de Granada, a la demarcació judicial de Guadix, de 1.254 habitants (2005). El nom del poble s'originà en el capità general Pedro Martínez que va ser el primer a edificar casa a l'actual municipi. Molts veïns de Torre-romeu són originaris d'aquesta població andalusa, arribats a Sabadell amb les onades migratòries dels anys 50 i 60 del segle passat, o bé en són els descendents.

Historial toponímic

Pedro Martínez (12.5.2006)

Advocació mariana de la ciutat de Madrid, que data de finals del segle XVIII. L'advocació s'originà en una quadre de la verge de la Soledat trobat per uns nens que jugaven al carrer de la Paloma. Una veïna el va recuperar i el va col·locar al portal de casa seva, des d'on es va difondre la devoció a la verge trobada, que anomenaren de la Paloma pel nom del carrer on es venerava.

Historial toponímic

Virgen de la Paloma (annexat de Barberà. 1959), c.
Verge de la Paloma (30.10.1985)

Municipi i capital de la Baixa Cerdanya. Vegeu: carrer de Puigcerdà.

Historial toponímic

Puigcerdà, ptge. de
Puigcerdá (27.5.1939), pasaje
Puigcerdà (30.10.1985)

Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens (Florida, Missouri, 1835 - Redding, Connecticut,1910). Novel·lista i escriptor satíric nord-americà. Treballà com a tipògraf, pilot de vaixells de vapor, periodista i conferenciant. Va escriure diversos llibres de viatges: "Innocents abroad" (1869), que el va fer popular, "A tramp abroad" (1880) i "Life on the Mississippi" (1883). Però sobretot és conegut per les seves novel·les basades en records d'infància i joventut: "Les aventures de Tom Sawyer" (1876), que Josep Carner va traduir el 1918, i "Les aventures de Huckleberry Finn" (1884).

Historial toponímic

Mark Twain (25.3.1987)

Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d'agost de 1881- Londres, 11 de març de 1955). Metge bacteriòleg escocès, que el 1945 va rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia pel descobriment de les propietats bactericides de la penicil·lina.

Va estudiar medicina a Saint Mary's Medical School de Londres, on es va graduar el 1908. En aquest mateix centre va treballar com a metge microbiòleg i hi va ser nomenat professor. Al final de la Primera Guerra Mundial, preocupat per la gran mortaldat provocada per la infecció de les ferides de guerra, va intensificar la recerca d'un nou antisèptic; és així com va descobrir primer el lisozim, un enzim antibacterià, i després, el setembre de 1928, la penicil·lina, un fong que inhibia el creixement bacterià. Un cop purificada i sintetitzada, la penicil·lina fou de gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial i aviat es distribuí comercialment per a tota la població. El descobriment de Fleming va significar un canvi radical en la medicina moderna i el salvament de milions de vides gràcies a la generalització de la teràpia amb antibiòtics.


Historial toponímic

Fleming (9.12.1965), paseo
Fleming (30.10.1985)