07 Octubre 2025
| Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1873 - 27 de gener de 1966). Escriptora naturalista, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. Filla de propietaris rurals, la seva formació es limità a l'escola municipal i a un any de pensionat a Girona. La família, però, li desvetllà inquietuds artístiques i l'afició per la lectura. Començà a escriure de molt jove seguint els models literaris que imperaven a l'època: el naturalisme i, en menys proporció, el modernisme. A banda de les poc reeixides provatures poètiques i teatrals, on va excel·lir va ser en la narrativa, sobre la qual va exercir una gran influència a primers del segle XX. Es donà a conèixer amb Drames rurals, en plena vigència del modernisme, i seguiren Ombrívoles i Caires vius. Però sobretot és d'aquesta època la novel·la Solitud, sens dubte la seva obra mestra i una de les millors novel·les catalanes del segle XX. Coincidint amb el noucentisme, assajà noves formes narratives, com Un film (3.000 metres), Marines i Contrallums. I encara a la postguerra publicà un parell de reculls, Vida mòlta i Jubileu, molt allunyats ja de la força narrativa dels primers temps. Els darrers anys els va viure a l'Escala, malalta, sense gairebé moure's del llit. Va morir, nonagenària, el gener de 1966. |
Historial toponímic
Víctor Catalá (1969), calleVíctor Català (30.10.1985)
| País d'Amèrica de Nord, província oriental del Canadà de parla majoritàriament francesa, envoltat per Ontàrio i la badia de Hudson a l'oest; l'oceà Àrtic al nord; Terranova, Labrador i Nova Brunswick a l'est, i els Estats Units al sud. La capital és la Ciutat de Quebec, a la riba nord del riu Sant Llorenç, indret que els aborígens anomenaven kébec, que significa "estret". El 1608 naixia la Nova França amb la fundació de la ciutat de Quebec, que va ser el punt de partida de l'exploració francesa de l'Amèrica del Nord i va esdevenir colònia reial sota el regnat de Lluís XIV. Perduda la Guerra dels Set Anys (1756-1763) contra Gran Bretanya, França hagué de firmar el Tractat de París de 1763 i el Quebec passava a ser província anglesa, tot i que sota un estatut de règim especial conegut com a "Quebec Act" (1774). * * * El carrer del Quebec es troba al barri dels Merinals, en una zona amb predomini de noms de països americans. |
Historial toponímic
Quebec (28.4.1999)
| Advocació mariana originada en el portal de la Mare de Déu, del segle XVII, que després s'anomenà d'en Salt, per un dels propietaris, i al segle XVIII fou el portal d'Europa o de la Mare de Déu d'Europa. Modernament, la imatge de la verge a la capella del portal fou venerada com a Mare de Déu de les Neus. |
Historial toponímic
Mas Oller (segle XVII)Viladot (1903), calleNuestra Señora de las Nieves (30.4.1942), calleMare de Déu de les Neus (18.7.1979)
| Joan Pere Fontanella (Olot, 22 de juliol de 1576 - Perpinyà ? 1649). Jurista i polític. Va estudiar a Barcelona, ciutat on s'establí i adquirí prestigi com a jurisconsult; de fet va ser un dels pocs juristes catalans de l'època amb prestigi internacional. Publicà diverses obres, que edità també a Ginebra, Venècia i Lió, en què feia una síntesi entre el dret comú i el dret català, considerades una autoritat jurídica fins a la compilació de 1960. Assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent i ambaixador d'ambdues institucions a la cort reial, tingué un paper destacat en la crisi de relacions entre Catalunya i la corona, que culminà amb la secessió de 1640. El novembre de 1640 va ser elegit conseller en cap del Consell de Cent barceloní i va participar amb Pau Claris i el grup francòfil de Barcelona en les converses amb el govern francès que van portar a la proclamació de la República Catalana i a l'aliança amb França. Dos mesos més tard, va intervenir en el consell de guerra que preparà la batalla de Montjuïc, en què les tropes francocatalanes van derrotar les castellanes el 26 de gener de 1641. En acabar el seu mandat al consell, Fontanella s'anà retirant de la política i el setembre de 1649, malgrat la prohibició del Consell de Cent, que el declarà traïdor, abandonà Barcelona per temor a un setge a les acaballes de la Guerra dels Segadors. |
Historial toponímic
Fontanella (1925), c. deFontanella (27.5.1939), calleFontanella (30.10.1985)
| Poble de la Vall Fosca, al municipi de la Torre de Cabdella, situat a la confluència del riu Cabdella, nom que pren la capçalera del Flamicell, i el riu Riquerna. Un quilòmetre aigües avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella, la més antiga del Pallars, que aprofita l'aigua de l'estany Gento. Sant Vicenç és l'església parroquial romànica de Cabdella. Documentada des del 1042, és d'una sola nau reforçada amb arcs torals, d'absis semicircular i coberta d'aresta. La porta presenta dos arcs de mig punt adovellats i sota la cornisa hi ha un fris d'arcuacions planes amb doble relleu, que l'emparenta amb les romàniques de la vall de Boí. * * * El carrer de Cabdella es troba al barri de Torre-romeu, en una zona en què predominen els vials amb noms d'estanys i embassaments. |
Historial toponímic
Capdella (9.12.1965), calleCabdella (30.10.1985)
| Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 1867 - Barcelona, 1941). Músic. Fundador, amb Amadeu Vives, de l'Orfeó Català i creador de la Revista Musical Catalana. Va ser catedràtic de l'Escola Municipal de Música i mestre de la capella de Sant Felip Neri i de l'escolania de la Mercè. És autor de cançons per a veu i piano i d'obres corals com "El cant de la senyera", sobre un poema de Joan Maragall. Harmonitzà moltes cançons populars catalanes i va escriure un parell de llibres i diversos articles sobre el cant popular. |
Historial toponímic
Luis Millet (29.12.1955), calleLluís Millet (30.10.1985)
| Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 - Madrid, 14 de gener de 1901). Historiador, escriptor i polític progressista. Fill d'un metge liberal, que morí essent ell molt petit, inicià estudis de Dret, però els abandonà aviat per dedicar-se al periodisme i la literatura, decisió que provocà la ruptura amb la seva mare, que el desheretà. Va col·laborar en diaris liberals com El Constitucional i s'inicià en la literatura escrivint drames històrics seguint el corrent romàntic de l'època. Com a historiador, més que un investigador erudit, va ser un divulgador romàntic de la història de Catalunya. Va escriure Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, Instituciones y reyes de Aragón, entre altres. A Barcelona va fundar el diari La Corona de Aragón, d'ideologia progressista, en què feia manifestacions d'adhesió al passat nacional de Catalunya i exigia una descentralització per als territoris de l'antiga corona catalanoaragonesa. Va col·laborar en la restauració dels Jocs Florals i hi participà assíduament. A partir de 1868, amb Don Joan de Serrallonga, la seva producció dramàtica fou escrita en català. Entre les obres més conegudes hi ha: Les esposalles de la morta, Raig de Lluna i Los Pirineus, musicada per Felip Pedrell i traduïda al castellà, a l'alemany, a l'italià i a l'occità. |
Historial toponímic
Víctor Balaguer (31.10.1973), calleVíctor Balaguer (30.10.1985)
| El Puigmal, amb 2.913 m, és el cim més alt dels Pirineus Orientals. Es troba situat entre el terme municipal de Queralbs, al Ripollès, i Er, a l'Alta Cerdanya, i forma part del cercle de cims que envolten la vall de Núria. * * * El carrer del Puigmal és al barri de Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor. |
Historial toponímic
Puigmal (9.12.1965), callePuigmal (30.10.1985)
| Marco Polo (Venècia, 15 de setembre de 1254 - 8 de gener de 1324). Viatger i aventurer venecià. Als 17 anys va acompanyar el seu pare i el seu oncle en una ambaixada prop del Gran Khan encarregada pel papa Gregori IX. El 1271 van emprendre el viatge per Armènia, Pèrsia i l'Afganistan, s'endinsaren al desert del Gobi i, a través de les estepes mongòliques, arribaren a la Xina i a Pequín, el 1275. S'hi van estar 16 anys, sota la protecció del Gran Khan, que els confià diverses missions a Yunnan, al Tibet, a Annam, a la Cotxinxina i a Mangi. Amb l'encàrrec d'acompanyar una princesa xinesa a Pèrsia, retornaren el 1291 per mar, vorejant el sud de Malàisia i l'Índia fins a Pèrsia, on visqueren nou mesos a la cort. Van arribar a Venècia per terra, via Constantinoble, el 1295. Des de la presó, a Gènova, va dictar les memòries del viatge a un escrivent, que les va transcriure al francès amb el nom de Livre des merveilles du monde. Al segle XIV van ser traduïdes al català com a Viatges de Marco Polo. |
Historial toponímic
Marco Polo (1970), pasajeMarco Polo (30.10.1985)
| Nom del propietari que hi edificà les primeres cases. El carrer d'en Font s'inicià després de 1772 per on passava, al principi del segle XVII, el "camí que roda la vila". S'anomenà carrer de les Cases d'en Font i, més endavant, d'en Font, fins al final de la darrera Guerra Civil, que prengué el nom de Cardenal Gomà. Popularment era conegut per carrer dels Gitanos. |
Historial toponímic
Cases d'en Font (després de 1772)Font (últim quart del segle XVIII)Gitanos (nom popular)Font (27.5.1939), calleCardenal Gomá (1941), calleFont (18.7.1979)