PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Mares que es reuneixen un cop a la setmana, des de 1977, a la plaça de Maig de Buenos Aires, davant la seu de la Presidència, per reclamar els fills detinguts i desapareguts durant els anys de dictadura i exigir responsabilitats. Actualment s'han constituït en associació i una part de les associades han deixat les manifestacions setmanals. * * * El carrer de les Mares de la Plaça de Maig es troba al barri de Castellarnau, en què la majoria de vies porten el nom de persones que han lluitat per la llibertat i la dignitat humanes.

Historial toponímic

Mares de la Plaça de Maig (25.3.1987)

Joan Fontanet i Coll (Sabadell, 1754 -1829). Alcalde de Sabadell.

Joan Fontanet era un pagès de la vila que treballà molts anys com a pagès en  terres de la seva propietat. Fou nomenat alcalde de la ciutat per la Reial Audiència de Barcelona, el 12 de febrer de 1801, càrrec que exercí durant dos anys. No era el primer de la família a ocupar un càrrec públic, ja que des del segle XVII, quan els Fontanet s'establiren a Sabadell, van participar activament en l'administració local, com a consellers, regidors o batlles.

El carrer de Fontanet es començà a construir el 1908 i restà innominat fins al 1910, quan l'Ajuntament, a proposta de Pau Gambús, aprovà donar el nom de Fontanet a un carrer de la ciutat.




Historial toponímic

Fontanet (9.6.1910), c. de
Fontanet (27.5.1939), calle
Fontanet (30.10.1985)

L'arxipèlag de Cabrera es troba al sud de Mallorca i és format per prop d'una vintena d'illots: Conillera, na Redona, na Foradada, na Plana, na Pobra... i l'illa de Cabrera, la més gran i la que li dóna nom. Cabrera té una altitud màxima de 172 m, a na Picamosques, i un dels millors ports naturals de les Balears. Habitada des de l'edat de bronze, per Cabrera hi passaren fenicis i romans en l'antiguitat i els àrabs a l'edat mitjana. Al segle XIII va ser conquerida per Jaume I i incorporada a la corona catalanoaragonesa. El castell de Cabrera s'hi construí a finals del segle XIV per alertar la costa mallorquina de les incursions dels pirates. Durant la guerra contra Napoleó, uns 9.000 soldats francesos fets presoners a la batalla de Bailén foren deportats a Cabrera, un captiveri que durà cinc anys durant els quals la fam i la set van fer estralls entre la tropa, que quedà reduïda a una tercera part. Cabrera constitueix una mostra d'ecosistema preservat de la Mediterrània, amb un ric fons marí i una estimable diversitat d'avifauna marina, amb una vintena d'espècies endèmiques de les Balears i alguna de la mateixa illa. El 1991, l'arxipèlag de Cabrera va ser declarat Parc nacional maritimoterrestre. El passatge de Cabrera es troba situat en una petita zona dels Merinals, en què els carrers porten noms d'illes.

Historial toponímic

Cabrera (25.3.1987)

Les ordidores són les operàries del tèxtil que s'encarreguen de preparar els fils de l'ordit. Reuneixen tots els fils destinats a formar el llarg d'una peça de teixit, de forma ordenada, a fi d'enrotllar-los al plegador destinat al teler. Les ordidores col·loquen les bobines a la fileta per començar a ordenar els fils que passen a l'ordidor. * * * La plaça de les Ordidores es troba al barri d'Espronceda, en una zona de carrers amb noms d'oficis.

Historial toponímic

Ordidores (22.4.2005)

Josep Vidal i Campaneria (Terrassa, 27 de juny de 1829 - Sabadell, 19 de març de 1893). Alcalde de Sabadell durant la Primera República.

Va néixer a Terrassa en una modesta família d'artesans i molt jove encara vingué a Sabadell a treballar-hi de pouaire. El 1868 formà part de la Junta Revolucionària que el 30 de setembre ocupà l'Ajuntament, acompanyat de Feliu Crespí i Cirera i de Joan Sallarès i Gorina, entre altres.

El gener de 1870 va ser elegit alcalde de Sabadell, càrrec que exercí fins al 1872. Durant el seu mandat va destacar sobretot per la defensa del pla urbanístic dissenyat per l'arquitecte Francesc Daniel Molina el 1868 i per haver de mediar en el conflicte entre l'Ajuntament i els Escolapis per la construcció de l'edifici escolar de la plaça de Sant Roc.




Historial toponímic

Vidal (3.11.1914), c. de
Vidal (27.5.1939), calle
Vidal (30.10.1985)

Santuari de la Mare de Déu de Queralt, que es troba al capdamunt de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga. La imatge gòtica del segle XIV forma part de la llegenda de les marededéus trobades i probablement procedia del castell de Madrona o castell Berguedà. La cova on segons la llegenda es trobà la imatge va ser convertida en capella el 1704 i està integrada en el conjunt d'edificis del santuari. El carrer de Queralt es troba al barri del Poblenou, en què la majoria de vials porten noms de santuaris marians.

Historial toponímic

Queralt (29.12.1955), calle
Queralt (30.10.1985)

Punt de captació d'aigua que es va construir, a principis del segle XVIII, en terres de can Borgonyó. Hi confluïen les aigües de les mines de can Llong i de Ribatallada i eren conduïdes a Sabadell.

Historial toponímic

Ramiro de Maeztu (1939), calle
Mare de les Aigües (18.7.1979)

Vegeu: c. de Fontanella.

Historial toponímic

Fontanella (30.10.1985)

Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 27 de gener de 1808 - 16 d'agost de 1833). Poeta preromàntic en llengua castellana.

Va estudiar a València, Cervera i Saragossa, on es llicencià en dret. Els primers poemes, influïts per Horaci, els recollí en el volum Preludios de mi lira (1833), elogiats per Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo. Entre formes clàssiques i romanticisme incipient, Cabanyes era conscient de les dificultats d'escriure en una llengua apresa, que resultava d'expressió llatinitzant, una mica arcaica i afectada. Altres obres seves són Cántica nupcial (1833) i Producciones escogidas (1858), apareguda pòstumament. Cabanyes va morir de tuberculosi als vint-i-cinc anys.


Historial toponímic

Cabanyes (1925), c. de
Francisco Xavier Cabanes (24.11.1939), calle
Cabanyes (9.12.1965), calle
Cabanyes (30.10.1985)

Ciutat de la Toscana, capital de la província homònima des de 1992. És un gran centre industrial tèxtil i cultural. En els darrers anys ha sofert un notable increment demogràfic que l'ha convertit en la segona ciutat toscana després de Florència. * * * El carrer de Prato es troba situat a Nostra Llar, barri de carrers amb noms de ciutats industrials tèxtils.

Historial toponímic

Brünn (1955), calle
Brünn (30.10.1985)
Brno (14.10.1987)
Prato (24.9.1997)