07 Octubre 2025
| Els manyans són artesans que fabriquen i ajusten panys, claus i altres objectes de ferro per a edifics i mobiliari. * * * El carrer dels Manyans es troba situat al barri d'Espronceda, en una zona de vials amb noms d'oficis manuals. |
Historial toponímic
Espronceda [parcial] (1963-64), polígonoManyans (29.10.1986)
| Riu pirinenc, afluent per la dreta de la Nogeura Pallaresa. Rep les aigües del massís de Peguera, de 2.982 m d'altitud, i baixa encaixonat per la vall Fosca o ribera del Flamicell fins a Beranui; s'obre aleshores cap a la Pobleta de Bellveí i Senterada i arriba a la Pobla de Segur, on desguassa a la Noguera per la cua del pantà de Talarn. El riu té una llargada de 34 km i un fort desnivell, raó per la qual ja des del 1914 s'hi començaren a construir les centrals hidroelèctriques de Cabdella, Molinos, la Plana i la Pobla; la primera, la de Cabdella, aprofita com a reguladors l'estany Gento, el Tort i els de Colomina i Cubieso, tots d'origen glacial. * * * La travessia del Flamicell es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Flamicell (30.10.1985)
| Municipi de l'Anoia, al vessant occidental de la muntanya de Montserrat i prop del coll del Bruc. Drenat per moltes rieres, les de Marganell i Guardiola es dirigeixen al Bages i les de Pierola i de can Dalmases van cap al Baix Llobregat. El poble comprèn quatre nuclis de població: el Bruc del Mig, el Bruc de la Parròquia, el Bruc de B aix i el Bruc de Dalt. El municipi inclou, a més, la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, amb l'antic castell de la Guàrdia del Bruc. El Bruc va ser l'escenari de dues batalles durant la Guerra del Francès. La primera el 6 de juny de 1808, que va generar la llegenda del timbaler del Bruc, entre una columna francesa dirigida pel general Schwartz, amb uns 3.800 homes, principalment italians i suïssos, i les forces catalanes amb voluntaris dels sometents de Manresa, Igualada i Tàrrega, i una part de combatents professionals, suïssos la majoria, dirigits pel tinent Franz Krutter Grotz, suís també, que comandava uns 2.000 homes. L'exèrcit francès va ser vençut en una emboscada i hi van morir 300 homes. La segona batalla es va produir vuit dies després, el 14 de juny, com a represàlia per la primera. Ja sense el factor sorpresa de l'anterior, els francesos hi van ser igualment vençuts per les tropes que dirigia Joan Baget. |
Historial toponímic
Bruc (1925), c. delBruch (27.5.1939), calleBruc (30.10.1985)
Jean Monnet (Cognac, Poitou-Charente, 9 de novembre de 1888 - Bazoches-sur-Guyonne, Illa de França, 16 de març de 1979). Economista i financer francès. Participà en les conferències preparatòries del tractat de Versailles. De 1919 a 1923 va ser secretari general adjunt per a la Societat de Nacions. Després de la Guerra fou el màxim impulsor de la CECA (Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer), que va presidir de 1952 a 1955. La CECA permetia posar en comú les produccions de carbó i d'acer de França i Alemanya i va servir per al posterior desenvolupament d'un mercat comú europeu. Ha estat considerat el pare de la Unió Europea. La ronda de Jean Monnet es troba al barri de Can Gambús, en què la majoria dels carrers porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Jean Monnet (15.9.2006)
| Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid, 6 d'agost de 1660). Pintor. És considerat un dels grans exponents de la pintura del barroc i de tots els temps. Format a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco. Als 19 anys es casà amb la filla del seu mestre i obrí taller propi. Fins al seu primer viatge a Madrid, el 1622, poc coneixem del pintor si no és la seva producció -Vella fregint ous o L'aiguader de Sevilla...-, que es caracteritza per una marcada voluntat d'objectivitat, pel notable tractament del clarobscur i per una gamma cromàtica reduïda, basada en els ocres. El 1623 és cridat a Madrid pel comte duc d'Olivares i el nomenen pintor del rei. D'aquesta època són els retrats reials i dels infants: Felip IV, l'infant Carles i la infanta Maria d'Àustria. Del 1629, fruit d'una estada a Itàlia, són La farga de Vulcà i els apunts dels Jardins de la vil·la Mèdici. |
Historial toponímic
Velázquez (1925), c. deVelázquez (27.5.1939), calleVelázquez (30.10.1985)
| Municipi de la Baixa Cerdanya, a la Solana, drenat pel riu de la Llosa a ponent i pel Segre, que n'és el límit meridional. La vila conserva l'església de Sant Esteve d'origen romànic, ja datada el 839, i reconstruïda al segle XIV. Del castell de Prullans, que el 1309 esdevingué centre de la baronia de Prullans, només en resta la casa senyorial. * * * El carrer de Prullans es troba situat al barri de la Roureda, en una zona on els vials porten noms de municipis pirinencs catalans. |
Historial toponímic
Costabona (18.3.1971) [tram sud], callePrullans (30.10.1985)
Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990). Novel·lista, assagista i dramaturg. Va néixer a l'Aranyó, a la comarca de la Segarra, fill de propietaris rurals originaris de Cervera. Va cursar el batxillerat a Tàrrega i el 1935, traslladat a Barcelona, ingressà a l'Institut Balmes amb la idea d'acabar el batxillerat i després estudiar medicina. L'esclat de la Guerra Civil el portà a afiliar-se a la CNT i a treballar de mestre a Fígols; aviat, però, es va enrolar a l'Exèrcit Popular i va lluitar al front de Falset. A la postguerra s'establí a Barcelona, treballà d'agent d'asegurances, de publicista i d'investigador privat. El 1946 canvià de feina i va entrar en el món editorial. Començà aleshores a escriure amb regularitat, col·laborant en la revista Ariel i entrà en contacte amb altres escriptors. El primer recull de contes, El premi literari i més coses, el publicà el 1953, i el 1954 guanyà el premi Joanot Martorell amb la novel·la Estrictament personal. Durant quaranta anys, Pedrolo no va parar mai d'escriure ni de publicar. Amb més d'un centenar de títols, va ser un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana, que conreà tots els gèneres i va col·laborar amb articles en totes les revistes catalanes de l'època. La seva obra més llegida i la més venuda és el Mecanoscrit del segon origen, mentre que Totes les bèsties de càrrega ha estat considerada una de les millors novel·les pedrolianes. El 1963 inicià "Temps obert", el cicle narratiu més ambiciós del qual, tot i restar inacabat, n'aparegueren onze novel·les. Pedrolo aconseguí els premis més prestigiosos del país: el Víctor Català, el Joanot Martorell, el Sant Jordi i el Prudenci Bertrana. Com a personatge públic, sempre es declarà partidari de la independència, va mantenir una actitud cívica coherent i insubornable i es va mostrar crític amb la situació política del país. El 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El carrer de Manuel de Pedrolo es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els carrers porten noms d'escriptors catalans. |
Historial toponímic
Manuel de Pedrolo (28.11.1990)
| Riu pirinenc, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa. Rep les aigües del massís de Peguera, de 2.982 m d'altitud, i baixa encaixonat per l'estreta vall Fosca o ribera de Flamicell fins a Beranui; s'obre aleshores cap a la Pobleta de Bellveí i Senterada i arriba a la pobla de Segur, on desguassa a la Noguera per la cua del pantà de Talarn. El riu té una llargada de 34 km i un fort desnivell, raó per la qual ja des de 1914 s'hi començaren a construir les centrals hidroelèctriques de Cabdella, Molinos, la Plana i la Pobla; la primera, la de Cabdella, aprofita com a reguladors l'estany Gento, el Tort i els de Colomina i Cubieso, tots d'origen glacial. * * * El carrer del Flamicell es troba al barri de Torre-romeu, en una zona amb noms de rius. |
Historial toponímic
Flamisell (24.11.1955), calleFlamicell (30.10.1985)
| Ciutat australiana, capital de l'estat de Queensland, a l'est del país. Situada en un amfiteatre natural vora la desembocadura del riu Brisbane, és el port més gran d'Austràlia, amb 16 km d'instal·lacions portuàries al llarg de la riba del riu, que exporta productes agrícoles i miners, i concentra bona part de la indústria de l'estat de Queensland, inclosa la tèxtil llanera. La ciutat s'originà en una colònia penitenciària que el governador de Nova Gal·les del Sud, sir Thomas Brisbane, hi fundà l'any 1825. * * * El carrer de Brisbane es troba a la urbanització de Nostra Llar, barri en què totes les vies urbanes porten noms de ciutats industrials tèxtils. |
Historial toponímic
Brisbane (24.11.1955), calleBrisbane (30.10.1985)
| El Regne Unit és un estat del nord-oest d'Europa format per Anglaterra, Escòcia, Gal·les (a l'Illa de Gran Bretanya) i Irlanda del Nord, a més de 14 territoris d'ultramar, entre els quals Gibraltar i les Malvines. La capital és Londres i la llengua, l'anglès; tot i que són oficialment reconeguts el gal·lès a Gal·les i el gaèlic a Escòcia. Entre 1973 i 2017 va ser membre de la Unió Europea, malgrat que sempre hi va haver una certa oposició interna a formar-ne part. El passeig del Regne Unit es troba situat al barri de Can Gambús, on hi ha un bon nombre de carrers que porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Regne Unit (15.9.2006)