07 Octubre 2025
| Antic monestir cistercenc del segle XII, situat a Cerdanyola del Vallès, a l'anomenat Sot de Valldaura, un fondal del vessant nord de la serra de Collserola. Al segle XIV va ser estança reial i lloc d'esbargiment de Jaume II i continuà com a residència dels monarques fins al segle XVI que passà a mans privades. Avui dia ha desaparegut i només en queden els fonaments i algun pany de mur reaprofitat per a construccions boscanes. |
Historial toponímic
Valldaura (29.12.1955), calleValldaura (30.10.1985)
| Situada al costat del passatge del Pou, ja era coneguda pels veïns amb aquest nom. |
Historial toponímic
Pou (29.4.1998)
Fernão de Magalhães (Porto, 1480 - Mactán, Filipines, 27 d'abril de 1521). Navegant portuguès. Proposà al rei d'Espanya una expedició per arribar a les Moluques (Indonèsia) seguint la ruta occidental, perquè l'oriental, la Ruta de les Espècies, era monopoli portuguès. El 1519 sortí de Sevilla, recalà al Brasil i va continuar cap al sud fins a descobrir l'estret que avui porta el seu nom. Al cap de 38 dies de travessia va arribar a mar obert, creuà el Pacífic i el març del 1521 atracà a les Filipines, on ja havia estat anteriorment, de manera que va ser el primer home a fer la volta al món. Magallanes morí a Mactán, en un enfrontament amb els indígenes, però l'expedició continuà el viatge sota el comandament d'Elcano, que arribà a Sevilla el setembre de 1522, tres anys després d'haver-ne sortit. |
Historial toponímic
Primo de Rivera (annexat de Barberà 1959), calleMagallanes (18.2.1960), calleMagallanes (30.10.1985)
Feliu Pla i Formosa (Sabadell, 1 d'agost de 1893 - Teheran, 2 de juny de 1955). Professor mercantil. Acabat l'ensenyament primari als Escolapis, als catorze anys la família l'envià a estudiar a Londres i a Suïssa. De tornada va seguir estudis mercantils i, un cop superats, se n'anà a les Filipines a treballar amb el seu pare, que hi tenia negocis d'exportació de tabac. Viatger infatigable, aprengué diverses llengües, anglès, francès, alemany, italià i tagal. La Guerra Civil el soprengué a Madrid, on fou detingut i empresonat pels republicans, que li demanaren que fes d'intèrpret de les Brigades Internacionals. Pla s'hi negà i fou jutjat i condemnat a mort, pena que li fou commutada per treballs forçats en la construcció del ferrocarril de la província de Madrid. Acabada la guerra, retornà a Sabadell i va fer de professor d'anglès a l'Escola Industrial. Pla, que era cunyat de l'alcalde Josep M. Marcet, va ser nomenat delegat comarcal del Sindicat Vertical. Aviat, però, fou comissionat a Teheran per obrir nous mercats per a la indústria tèxil i la metal·lúrgia sabadellenca. Durant els anys d'estada a la capital iraniana enviava unes cròniques de la ciutat que publicava al diari Sabadell. Va morir el 1955 a Teheran, en un accident de trànsit quan el taxi en què vitajava va xocar contra un autobús. |
Historial toponímic
Feliu Pla (26.1.1956), pasajeFeliu Pla (30.10.1985)
| Ciutat de l'Índia, edificada sobre un conjunt d'illes unides per ponts, que s'ha estès a la veïna illa de Salsette mitjançant istmes artificials. L'emplaçament insular ha permès la creació d'un gran port que potencia la indústria de la ciutat. Bombai és el primer nucli industrial i econòmic del país, que destaca per les indústries química -amb refineries de petroli- i farmacèutica, per l'automobilística i per les indústries alimentàries, cinematogràfiques i atòmiques -fabricació d'isòtops per a la recerca-, amb un notable sector tèxtil que els darrers anys ha tendit a declinar a favor d'altres ciutats de l'estat veí de Gujarat. És també el primer port de l'Índia i un centre comercial i financer de primer ordre. El nom de Bombai -"Mumbai" en marathi- prové de la deessa de l'illa, Mumba-Devi. * * * El carrer de Bombai es troba situat al barri de Nostra Llar, en què els carrers porten noms de ciutats relacionades amb la indústria tèxtil. |
Historial toponímic
Bombay (24.11.1955), calleBombai (30.10.1985)
| Suècia és un estat del nord d'Europa situat a la península d'Escandinàvia i separat de Noruega, al nord i a l'oest, per la cadena muntanyosa escandinava, amb Finlàndia a l'est, mentre la mar Bàltica l'envolta pel sud-est. Actualment Suècia està unida amb Dinamarca pel pont d'Örensund, entre Malmö i Copenhaguen. La capital és Estocolm i la llengua nacional és el suec, tot i que altres cinc llengües han estat reconegudes com a llengües minoritàries, entre les quals el lapó, el finès estàndard i el finès meänkieli. Suècia forma part de la Unió Europea des de l'1 de gener de 1995 i ha mantingut com a moneda la corona sueca. * * * El carrer de Suècia és situat al nou barri de Can Gambús, en què els vials porten noms d'estats de la Unió Europea. |
Historial toponímic
Suècia (15.9.2006)
| La Vall d'Aran, ("era Val d'Aran", en aranès), és una comarca de Catalunya situada als Pirineus axials, amb capital a Viella, que constitueix la vall de capçalera de la Garona i, a diferència de les altres valls pirinenques catalanes, és una vall atlàntica oberta a les planes d'Occitània, situació que li confereix unes característiques físiques i humanes particulars, des del clima i la vegetació fins a la parla aranesa que és una variant del gascó, de la família lingüística occitana. El topònim "Aran" és d'origen bascoide, com molts altres noms de lloc dels Pirineus, on abans de la romanització es parlaven llengües ibèriques emparentades amb el basc. "Aran" significava "vall", de manera que Vall d'Aran seria un pleonasme que es traduiria per la "Vall de la Vall". Envoltada per muntanyes que superen els 3.000 m, la Vall d'Aran es comunica amb el Pallars pel port de la Bonaigua i amb la Ribagorça pel túnel de Viella. Històricament havia format part del comtat de Cominge, però des del segle XII s'integrà a la corona catalanoaragonesa. |
Historial toponímic
BassesVall d'Aran (30.10.1985)
| Regió històrica de la part septentrional del País Valencià que prengué el nom del mestre de l'orde de Montesa a qui pertanyia el territori i que comprèn les comarques de l'Alt i el Baix Maestrat i una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén. |
Historial toponímic
Maestrazgo (24.11.1955), calleMaestrat (30.10.1985)
| Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 8 d'octubre de 1878 - ? agost de 1948). Pintor, caricaturista, crític d'art i escriptor, de família sabadellenca. Firmava amb el seu nom els olis i els textos erudits; com a Apa les caricatures, i com a Joan Sacs els textos de creació i les crítiques. Com a pintor fou membre del grup de Les Arts i els Artistes. Com a caricaturista col·laborà en les principals revistes i setmanaris de l'època. Com a narrador va publicar Vida i mort dels barcelonins, el 1929, a les Edicions La Mirada, de Sabadell. I com a crític, La moderna pintura francesa fins el cubisme, el 1917. |
Historial toponímic
San Medí (9.12.1965), calleFeliu Elias (21.12.1984)