PLÀNOL DE SABADELL Adreces i telèfons d'emergències FARMÀCIES DE GUÀRDIA RESTRICCIÓ DE TRÀNSIT

CA EN ES

07 Octubre 2025

Poble del municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, situat a la dreta del riu de Sant Martí, molt a prop de la confluència amb la Noguera de Tor, que avui s'ha convertit en un gran centre turístic. L'església parroquial, Sant Joan de Boí, romànica dels segles XI i XII, consta de tres naus i només conserva un dels tres absis; el campanar de planta quadrada, adossat a la nau lateral sud, només conserva dos pisos originals que presenten elements llombards en la decoració. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedent de Sant Joan de Boí, es conserva una taula de fusta en què hi ha representat sant Pere, i les pintures romàniques dels murs laterals amb escenes de joglars, la lapidació de sant Esteve, representacions del Paradís i de l'Infern, un bestiari i diverses representacions simbòliques amb figures d'animals. A més de Sant Joan, a la vall de Boí hi ha set esglésies romàniques més, entre les quals les més conegudes de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, i una ermita, totes dels segles XI i XII, que han estat declarades patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco.

Historial toponímic

Boí (30.10.1985)

La República de Polònia és un estat de l'Europa Central, a la riba sud de la mar Bàltica i fronterera amb Rússia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna, Eslovàquia, Txèquia i Alemanya. Durant la major part de la seva història, Polònia ha estat un terme que designava una àrea geogràfica ocupada per diversos estats. La capital de la República és Varsòvia i l'idioma ofical, el polonès, que és una llengua eslava. Polònia és membre de la Unió Europea des del maig del 2004. El carrer és situat al nou barri de Can Gambús, on els vials porten els noms dels estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Polònia (15.9.2006)

Situada a la capçalera de la Noguera Pallaresa, a la zona més septentrional del Pallars Sobirà, entre la vall d'Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, comprèn els municipis d'Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu i és formada per un grup de valls, la de Noguera, la de la Bonaigua, la d'Unarre, la d'Espot i la d'Escart. La vall d'Àneu és documentada des del 835 i el 860 apareix com a "pagus Anabiensis", sempre formant part del comtat de Pallars, el centre polític del qual va ser el castell de València d'Àneu, residència dels comtes de Pallars fins al segle XV.

Historial toponímic

Valldeneu (29.12.1955), calle
Vall d'Àneu (30.10.1985)

El pic de Posets o punta de Llardana és un cim del Pirineu axial, situat entre l'Alta Ribagorça i el Sobrab aragonès. Amb 3.375 m d'altitud, és el segon pic més alt del Pirineu, després de l'Aneto. El carrer de Posets es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de pics i muntanyes que s'estén fins a la Plana del Pintor.

Historial toponímic

Posets (29.12.1955), calle
Posets (30.10.1985)

Federico de Madrazo Kuntz (Roma, 12 de febrer de 1815 - Madrid, 11 de juny de 1894). Pintor espanyol.

És el més destacat d'una família de pintors castellans del segle XIX. Deixeble del seu pare, José de Madrazo, a Madrid; d'Ingres, a París, i d'Overbeck, a Roma. Va ser pintor de cambra de la reina Isabel II, director de l'Academia de San Fernando i del Museo del Prado. Retratista de l'alta societat madrilenya, és el màxim representant del purisme en la pintura castellana del segle XIX.


Historial toponímic

Madrazo (plànol Can Rull 1926), calle
Madrazo (30.10.1985)

Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, segles XVII-XVIII) Advocat, publicista i historiador. Partidari de Carles d'Àustria des que el 1697 va participar en la defensa de Barcelona contra els francesos, fou perseguit per les autoritats borbòniques i empresonat fins al triomf austriacista del 1705. És el representant més conegut de la generació de 1680 que cercava alhora el redreç polític i econòmic del Principat. Feliu de la Penya dedicà bona part de la seva vida a la defensa dels interessos industrials de Catalunya i a la creació d'una gran companyia catalana de comerç semblant a l'holandesa. El 1683 publicà el "Fénix de Cataluña", l'obra més representativa del seu ideari proteccionista, i el 1709 els "Anales de Cataluña".

Historial toponímic

Feliu de la Penya (plànol 1925), c. de
Felío de la Peña (plànol 1939), calle
Feliu Penya (3.2.1970), calle
Feliu de la Penya (30.10.1985)

Aleix Bofí i Llobet (Matadepera, 1780 - Sabadell, 1866). Aleix i Josep Bofí, pare i fill, pagesos de Matadepera, que el 1846 s'havien instal·lat a Sabadell, varen construir quatre cases i dues quadres en una peça de terreny anomenada Plana de les Rodes, contigua al carrer de la Salut. El nou carrer que així s'obria es digué de Bofí, pel nom dels primers propietaris.

Historial toponímic

Bufí (meitat del segle XIX), c. de
Bufí (27.5.1939), calle
Bofí (30.10.1985)

La República Txeca, o Txèquia, és un estat de l'Europa central format per dues regions més antigues, Bohèmia i Moràvia, i part d'una tercera, Silèsia. És fronterera amb Polònia, Eslovàquia, Àustria i Alemanya. La capital de la República, Praga, situada a la riba del riu Vltava, va assolir la màxima esplendor al segle XIV quan l'empeardor Carles IV la convertí en capital de l'Imperi romanogermànic. La llengua majoritària és el txec, que és una llengua eslava. S'independitzà l'1 de gener de 1993 amb la dissolució pacífica de Txecoslovàquia i el 2004 va ingressar a la Unió Europea. El carrer de Txèquia es troba situat al nou barri de Can Gambús, on els vials porten noms dels estats de la Unió Europea.

Historial toponímic

Txèquia (15.9.2006)

Pere Joan Vallcorba (Sabadell, 1654 - segle XVIII). Fuster d'ofici, va ser Conseller de la vila de Sabadell i el 1715 fou empresonat al baluard de migdia, a la presó militar de Barcelona, perquè Sabadell havia acumulat un deute de més de 500 liures de les quinzenades, les contribucions imposades per Felip Vè a la fi de la Guerra de Successió.

Historial toponímic

Vallcorba (1925), c. de
Vallcorba (27.5.1939), calle
Vallcorba (30.10.1985)

Portugal és un país de l'Europa sud-occidental, situat a l'oest de la península Ibèrica. Limita amb l'Estat espanyol per l'est i pel nord i amb l'oceà Atlàntic per l'oest i pel sud. L'Estat portuguès s'estén a més a les illes atlàntiques de les Açores i de Madeira. La capital és Lisboa i com a ciutats més importants hi ha Porto i Coimbra. Portugal ha estat un flux constant de civilitzacions. Durant els darrers 3.000 anys, fenicis, celtes, cartaginesos, romans, sueus, visigots i àrabs hi han deixat la seva empremta. Durant els segles XV, XVI i XVII Portugal va ser una gran potència econòmica i cultural, amb territoris colonials escampats arreu del planeta. L'idioma oficial és el portuguès, llengua romànica de la branca iberoromànica. I, tot i no ser oficial, també hi és reconegut el mirandès, llengua iberoromànica del subgrup asturlleonès, parlada a la regió de Trás-os-Montes, al nord-est del país. * * * Iniciat a mitjan segle XIX com a carrer d'en Santfeliu, el 1855 l'ajuntament presidit per Antoni Casanovas li donà el nom de Torrijos, el qual es mantingué fins al final de la Guerra Civil de 1936-1939, que es convertí en carrer de Portugal, en reconeixement de l'ajut donat per Oliveira Salazar als vencedors de la Guerra Civil.

Historial toponímic

Santfeliu (mitjan segle XIX), c.
Torrijos (1.9.1855), c.
Portugal (24.11.1939), calle
Portugal (30.10.1985)